no son veus celestials, que de lluny
endins ens parlen. son veus estimades.
veus de dins, veus distants, veus que diuen
un cami que ningu sap on va.
hi ha veus que son fanals en un carreto fosc;
com n'hi ha que son remors de llunyanies
hi ha veus que ens han fet ser de mots.
veus callades, veus absents, veus silencis...
la poesia son veus convertides en sons
que diuen d'on venim, on anem, i qui som
josep piera, el sonriure de l'herba
8 comentaris:
la poesia és una manera d'entendre la vida o, almenys, d'intentar-ho
M'encanta la poesia encar que llegis poqueta pero de tant en tant algun poema cau. Un bes muas
Estic d'acord amb en Tibau. és una manera de mirar, de veure, de sentir...
Qui som i que sentim, que riem, que plorem, que patim ..
Descriu perfectament l'ànima de la poesia.
Les millors veus de totes.
Petons.
"las palabras forjan nuestra vida y los poetas son los paladines de las palabras" Piero Ferrucci.
Una abraçada sargantana!
jesus
ara ho estic aprenent aixo...
lansbury
un altre per tu, bonica...
tinc un deute amb tu...ho se, aviam si el cap de setmana compleixo... ;-)
carme
teniu rao...tots dos
bon cap de setmana!
striper
malaides veus...estimades veus.
marta
aixis em va semblar...
un peto, marta
toro
de vegades nomes cal escoltar-les..
rokins
ostres que bonic!!
una altre per tu...gracies per participar
Publica un comentari a l'entrada