diumenge, 3 de maig de 2009

MARE...


...en els silencis de cada dia,

costa d’entendre el perquè

encara que faci tant de temps.

La pèrdua pesa mentre és busca la resposta

a preguntes que abans responia la mare

des la sapiència dels anys

i l’amor que et va inculcar.

La vida empeny a viure i a patir

absències d’avui i d’ahir,

i a empènyer amb tu qui t’és a prop i et significa.

Plora l’Angels en els silencis de cada dia,

veu una tassa del líquid ben calent

i se n’adona que no està sola,

davant seu una altra tassa,

com tants cops ho feren

amb confidències de vida o mort,

assegudes les dos,

però ara li sembla estar sola ...



he utilitzat les paraules de qui sap si, del pes de la paraula,
per recordar avui a la meva mare
a la que estimo i trovo a faltar molt.

10 comentaris:

Striper ha dit...

Em sap geru que la tinguis que trobar a faltar. Boniques parraules.

Pais secret ha dit...

Sé de què parles Sargantana, del preguntar-se perquè ja ningú et contestarà quan diguis aquesta paraula, mare.
Però també sé de la presència de l´absent i de la mà que t´acarona invisiblement quan més la necessites.
Feliç dia, si tu també ho ets.

sargantana ha dit...

striper
dons si...jo no ho hagues sapigut esplicar millor.
un peto

pais secret
aquesta es la meva força...que jo tambe soc mare.

que tingueu un bon dia i el celebreu constanment...

Montse ha dit...

ei, sargantaneta, segur q des d'allà on sigui, la teva mare és conscient de tot el que dius, del que penses, del que sents... i només saber això, la fa sentir ben orgullosa de TU.
petonets!!!

sargantana ha dit...

montse
saps aquella sensacio que tenim a voltes de no haber tingut temps de dir tot el que haguesis vogut?
dons tan sols es aixo...
pero gracies per les teves paraules.
un bes

Carme ha dit...

Mira, sargantana, m'has emocionat!

Em reconec en els teus versos, ja que una de les coses que trobo a faltar més de la meva mare són les seves respostes. A tantes preguntes que si no és a ella, ja no saps a qui preguntar, o potser ja ni tens ganes de fer-ho.

Una abraçada, per a tu, per a ella o per a elles, les amre s que ja no hi són.

Mònica ha dit...

mare...
esta tan lluny ara...
a la mateixa casa si... pero tan lluny.
No la trobo a faltar. Gens.

garbi24 ha dit...

Sigui on sigui amor de mare només n'hi ha un . Feliç dia de la mare

Marta Rieradevallink ha dit...

És un gran homenatge a les mares.

sargantana ha dit...

carme
que no hi son pero que no oblidem....
un peto,maca

monica
no saps pas quan m'entristeixen les teves paraules
potser encara hi sou a temps de fer-hi quelcom...

garbi24
dons si...per sort!! diuen els meus fills...jajajajja
tu saps perque deu esser? jajajja

marta
que de ben segur es mereixen,


el que ens pasa a vegades es que fins que nosaltres no som mares, no ho entenem...
gracies a tots...bona nit!!