dilluns, 29 de juny del 2009

LA CRONICA ANUNCIADA...

s'em fara dificil esplicar en paraules el que vaig veura i el que vaig viure.
resumin: va esser molt maco,

el viatge comodisim, l'ajuntament habia posat autocars a la disposicio de les persones que en volguesin fer us. i aixo ja hi va ajudar. sense problemes de conduccio ni de aparcament, el viatge va esser molt mes relaxat. tot i que m'agrada l'autonomia de anar amb vehicle propi.

varem sortir de l'estacio d'autobusos a les 5 amb una puntualitat espartana.
el viatge: tranquil, nomes resenyar una troupe de ferraris que ens varen adelantar..ostres tu...quin goig que fotien!! jajaj alguns d'ells amb uns difusor dels nous...en fi...que el homes anaven bojos...jejjejje

nosaltres ens varem sentar a la parte de radera del bus...com a les excursions de l'escola, tot i que ningu es va animar a cantar cap de les habituals cançonetes...¡¡¡!!!!

varem arrivar sobre les 7 i com que l'espectacle no començaba fons les 9 varem poder fer una visita per la ciutat. nosaltres per variar varem acabar al happy books on ens varem comprar un llibre d'en gala.

varem visitar l'exterior del palau...que em va semblar maravellos.

pero quan despres de fer un most, varem entrar dins l'auditori ja va esser demasieeee...
no en tinc documents grafics, per que no volien que fesim fotos, i una es una noia molt obedient, pero encara tinc clavada a la retina totes les imatges
la sala s'em va fer tant acullidora...i es especialment bonica..les lampades...les parets..el sostre..
be..segur que vosaltres ja hi heu estat, pero a mi ...em va caure la baba.
el recital...va esser divi. si la orquestra de cambra ja es bona, ajudada amb la veu d¡en juanjo...
a mes...dins d'aquell escenari i envoltats de gent de l'emporda (al final varem esser tres autocars)
era molt maco.
les cançons...les de sempre...aquelles que ens han fet esgarrifar tantes vegades:
i si canto trist, pare, amor particular, el sete cel,arran de terra,m'en vaig a peu,canço de matinada,pais petit i moltes altres....
varen fer un bis..i un altre..i varem cantar plegats l'estaca.
quan varem sortir, les mans ens feien mal de tant d'aplaudir...

el viatge de tornada no te resenyes importants, fora la mitja rialle que molts de nosaltres vestiem...

va esser estupendo!!

5 comentaris:

sargantana ha dit...

version en castellano:

LA CRONICA ANUNCIADA...

se me va a hacer dificil contaros todo lo que vi...lo que vivi
resumiendo: fue muy bonito

el viaje comodisimo, el ayuntamiento puso a disposicion de los asistentes tres autobuses. el hecho de no tener que pensar en conducir o aparcar ya fue relajante (aunque me gusta la autonomia de viajar en coche propio)

salimos a las 5 puntualmente, fue un viaje tranquilo, amenizada por la vision de unos cuantos ferraris que nos adelantaron en ruta, algunos de ellos ya disponian de los nuevos difusores, cosa que encanto a los caballeros..jejjeje

nosotros nos sentamos en la parte posterior del bus...como en las excursiones escolares aunque nadie nos deleito con las canciones habituales..

llegamos sobre las 7 y como que la funcion no comenzaba hasta las 9 tuvimos tiempo de visitar el palau exteriormente, cosa que os aconsejo si venis por estas latitudes...es precioso!!

aunque cuando despues de comer algo, pasamos al interior...es mejor aun..
no tengo documentos graficos, pues no permitian hacer fotos y una es una niña muy obediente, pero estan clavadas en mi retina las imagenes.
que belleza...que lamparas...que columnas...que barandillas...que luz...es un ambiente realmente acogedor

en cuanto al recital...una maravilla. si la orquesta de cambra de l'emporda, ya es de por si magica, unida a la voz de juanjo, mejora aun mas si cabe...
nos deleitaron con un montos de canciones de las de toda la vida,...las que tantas veces nos han hecho estremer...
pare..., un nuvol blanc, arran de terra. noia de porcelana..y un largo etcetera...
nos obsequieron con un bis...y con otro...cantamos juntos l'estaca...fue algo realmente especial.
a la salida nuestras manos estaban enrojecidas por la fuerza con que habiamos aplaudido...
el viaje de regreso deja pocas reseñas...quizas simplemente nombrar la sonrisa que vestia muchos de los cansados rostros...

fue estupendo!!

Anònim ha dit...

Que bonic quan disfrutes de les coses, a mi tambe hem passa eixa sensacio quan entre en un teatre (jo que no he anat a massa) i de pronte el lloc es perfecte a com esperabes que fora. M'ALEGRE QUE TEU PASSARES TAN BE

TORO SALVAJE ha dit...

:)

Que bé.

Petons.

Striper ha dit...

Molt be!!1 I de veritat no veu cantar allo de " Para ser conductor de primera...." o allo de " Carrascal.."

Bardo i l'Estel del Matí ha dit...

quin plaer noia!!...

tot a demanar de boca: taxi particular, sense pensar en on aparcar, trànsit.... passeig per la cité, remenar llibres i acabar al Palau amb bona música!!

GGrrrr.... envidia sana!! ;)

ja ens diràs si per aket estiuet que avui estrenem farà algun concertillo a la fresK... m'has fer venir ganes de sentir-lo!

una abraçada matinera

l'Estel