dijous, 18 de juny del 2009

TRES ONCES...


si, aixis li deiem...*la tres onces* i es que no creixia...
era menudeta, independent i pilla com una mala cosa...pero sempre tenia el sonriure als llavis i els ulls espurnejants. (o aixis m'agrada recordar-la a mi...)
era esquerrana, i aixo em tenia boja, a taula sempre topavem.
quand va tenir qu'apendre a fer ganxet, la mare li ensenyaba amb un mirall... tot un poema!!
ella sempre va lluitar perque pogues esser esquerrana amb tota naturalitat, malgrat que a la mateixa escola la corretgien constantment.
era molt bona estudiant, competitiva i garrepa com qui sap que...a mes tenia la peculiaritat de poder escriure, no tan sols al reves, com fant tans esquerrans, si no que lleguir els seus escrits, necesitaves un mirall
patia dislexia, pero aixo era molt mes divertit...tenia el seu propi vocabulari
*camineta*....eina per fer punta al llapis
*gamatzem*...lloc on guardar les coses
fins i tot el medicament que prenia va patir els canvis de nom, es deia bonifem i ella l'anomenaba foniben!!
feia mil trastades...recordo una vegada que va barrejar colonia a n'el vi, nomes per veura quina cara hi feien els meus pares.

la recordo molt sovint, pero no se perque la majoria del meus records son d'infantessa. va esser una etapa bonica i feliç

10 comentaris:

sargantana ha dit...

traduccion al castellano

TRES ONZAS...

si, era asi como la llamabamos, la tres onzas, y es que no crecia...era menudita , independiente y pilla como una mala cosa, pero siempre tenia la sonrisa en los labios y los ojos chispeantes, ( o al manos asi me gusta recordarla a mi...)
era zurda, y esto me tenia loca. en la mesa siempre teniamos choques, y cuando tuvo que aprender a hacer ganchillo, mi madre se lo enseño con un espejo...todo un reto!
ella siempre lucho porque pudiera ser zurda con toda naturalidad, aunque en la misma escuela le correegian constantemente.
era muy buena estudiante, competetitiva y tacañota como la que mas.
y no solo sabia escribir al reves como hacen muchos zurdos, sino que para leer sus escritos debias ponerlos frente a un espejo.
sufria dislexia, pero eso era mucho mas divertido, tenia su propio vocabulario...alterando las silabas...a veces resultaba incomprensible.
hacia miles de trastadas, aun recuerdo la vez que puso colonia en el vino para ver la cara que ponian mis padres
la recuerdo a menudo, pero no se porque la mayoria de mis recuerdos son de infancia. fue una etapa bonita y feliz.

Striper ha dit...

Molt emotius els records, crec que de vegades esborrem records negatius.

TORO SALVAJE ha dit...

Amb els records passa quelcom extrany, sembla que tinguessim el cervell ple i ens recordem més de coses de la infantesa que de fa dos anys.

Petons.

Carme Rosanas ha dit...

tendresa de bon matí. Records bonics, sargantana, plens d'amor.

Anònim ha dit...

precios, que bo es aixo de tindre el teu vocabulari, jo coleccione paraules mal dites, algunes per error i unes altres provocades. L'ultima que he adoptat i m'encanta es: "camastrofe" jajaja es una mescla entre "cama" y "catastrofe" y que catastrofe pot pasar al llit... pos una conegusda com ga-ti-lla-zo jajaja ejem: "ui pues mi chico el otro dia pobre con el estres tuvo una camastrofe" oleee jaja Un bes i continua amb els bons records

Assumpta ha dit...

Jejejeje m'has fet riure!!

Jo mai vaig aconseguir aprendre a fer ganxet, ni tan sols amb el truco del mirall (que ma mare també va provar, és clar)... i és que jo també sóc esquerrana i molt, moltíssim... el meu instint en escriure és totalment en direcció oposada al dels dretans.

Afortunadament mai he tingut cap problema de dislexia, doncs vaig aprendre sense problemes a fer les coses "malament" (jajajajaja o sigui, amb la dreta) només, alguna vegada, de tant en tant, m'adono que, quan copio xifres llargues, de referències, o telèfons... si posa 2468013579, per exemple, les he d'anar mirant amb compte, de dos en dos, i vigilant que enlloc de 24 no posi 42 perquè el meu cap va a llegir començant per la dreta :-)

Marta ha dit...

Les persones estimades sempre les recordem.

Joan Rodó i Galiana ha dit...

per un moment he pensat que parlaves de tu mateixa,jajaja.

sargantana ha dit...

striper
la meua mare deia que tenia un compartiment/ stand on guardaba els records que li feien mal. i llavors disfrutaba de tots els altres...

toro
i amb l'edad encara s'agreuge mes em sembla...jajajja

carme
de vegades no tens dons conta de l'importancia de les coses fins que trontollen o les perds. veritat??

lansbury
dons es simpatica la paruleta en questio...jajjaj i sembla que fa menys mal no?

Assumpta
si es que ni han que per portar la contraria no saben que fer....
jajajaajja

marta
si...es cert
i recordarles es no deixar-les morir.

joan
dons no.....la meva germana
;)

Assumpta ha dit...

Jajajajaja :-PPPP