els politics ho fan al asolir els 100 dies de poder,
les empreses a final d'any..
crec que es inevitable fer balanç per veure si tot rutlla...o potser nomes com a reflexio
dons be, jo tambe l'he fet
he superat el post numero 200, i aixo m'ha fet pensar.
m'en adonat de l'important que s'ha tornat per mi * la sargantana*, ha deixat de esser un nick que utilitzaba per xatejar i ha pres vida propia.
a deixat surtir una angels que a estones ni jo coneixia
m'ha permes coneixer una gent molt especial i que cada dia valoro mes, per lo que comparteixem amb mi...i per lo que aprenc de tots plegats
ja m'es inevitable pasar per casa vostra, i m'agrada tenir-vos aqui.
nomes sento que molts de vosaltres, teniu un blogs de tanta categoria que no m'atreveixo ni a comentar, pero els tinc controladisims, en trec molt de profit; dels vostres comentaris politics, o portser dels vostres coneixements literaris, o de les vostres magnifiques fotografies. res cau en sac trencat!
he descubert que em preocupen les vostres coses, m'he enternit amb les vostres paraules, he compartit algunes de les vostres penes i moltes de les vostres alegries
tenir el blog es una de les coses mes gratificants que he fet raderament...
tan de bo, vosaltres us hi sentiu tan be com jo.!!
aprofito a saludar als nouvinguts, es bonic veure com creix la colla. gracies
i ja posats he aprofitat a fer algunes petites modificacions per aqui. aviam que us sembla
gracies a tots per esser aqui, per compartir les meves petites coses, sencilles sargantanades, pero meves a la fi. i per deixar-me compartir les vostres. que m'ajuden a creixer cada dia.
petons de sargantana per tots...
22 comentaris:
Avui va d'aniversaris...
No et deixo gaires comentaris, però et llegeixo sempre des de fa uns mesos. Això dels blogs és cosa bona, tot a ser un pèl addictiu. Com tu dius, s'apren moltíssim. Gràcies per ser-hi.
version en castellano
HACER BALANCE...
los politicos lo hacen a los 100 dias de poder. las empresas a final de año.
quizas es inevitable hacer balance, para ver si todo esta correcto o solo como reflexion
yo tambien lo he hecho, he traspasado el post numero 200 i esto me ha hecho pensar
soy conciente de lo importante que se ha hecho para mi, la sargantana. ha dejado de ser un simple nick que usaba para chatear y ha tomado viva propia.
ha hecho salir una angels que a veces me ha sorprendido a mi misma
me ha premitido conocer gente muy especial y que valoro cada vez mas, por lo que comparten cobmigo, y por lo que aprendo de todos
me es inevitable el visitaros y me gusta teneros aqui.
solo siento que muchos de vosotros teneis unos blogs de tanto nivel que a veces ni me atrevo a comentar, pero los tengo ontroladisimos, les saco mucho partido a vuestros comentarios a veces politicos, otros literarios o a vuestras magnifivcas fotos. nada cae en saco roto!!
he descubierto que aun sin conoceros me importan vuestras cosas. me han enternecido vuestras palabras, he llorado con vuestras tristezas i alegrado com vuestras alegrias
tener el blog es una de las cosas mas gratificantes que he hecho ulotimamente
ojala vosotros os sintais tan bien aqui como yo
aprovecho a dar la bienvenida a las nuevas incorporaciones. es bonito ver crecer la peña. gracias
gracias a todos por estar aqui por compartir mis pequeñas cosas...y dejarme compartir las vuestras, que me hacen crecer un poco cada dia
besos de sargantana para todos!!
Veig que el teu balanç es força positiu.
Gaudeix del blog.
T'ha quedat molt bé.
Petons.
Gràcies a tu també pel teu blog i per fer-nos partícips de la teva sensibilitat.
Una abraçada i l'enhorabona pels 200.
Salut i Terra des del sud
felicitats doscentenaries!
Mira que nosaltres pensàvem que havíes marxat de vacances i no ens veuríem fins el setembre...
I tu celebrant els 200 amb un post tan carinyós!
Quanta raó tens que anem aprenent de tots una micona i anem fent colla, eh?
Apa mossa que ets tremenda tu, eh? Hi hi hi...
Si , que es una via d'escape aixòdel bloc i fa molta il.lusio saber que hi ha algú alaltre costat que ens llegeix i ens comenta , anims i a per doscents més .
L'unic que de vegades ens falta es temps per dedicar-hi , no se si a tu et passa el mateix , però a mi si .
Comparteixo tot el que dius. Això dels blogs et fa aprendre un munt de coses. Felicitats pel doscentenari i a pels 200 següents!
Uaaaaaaaaau!! DOS-CENTS!!! Jo els vaig fer no fa massa i fa una ilu!! :-))
Tu també tens pensaments molt macos, fotos precioses i tot això que dius que trobes en altres blogs... per això venim aquí, a fer "toc, toc" per estar una estoneta a la teva pedra jejeje
Smuaaaaaaaaaaac!! ♥
L´enhorabona Sargantana i que per molts anys els teus ulls , que tot ho veuen, ens puguin anar regalant
fotografies i paraules!
Un petó ben fort.
Doncs comparteixo les teves paraules sobre els blogs. ha estat una molt bona experiència que jo ni imaginava en començar. Jo no sé quants posts porto... sé que porto més de dos anys i no me'n canso. Cada cop llegeixo més blogs i necessito més temps... però m'agrada. Gràcies per ser-hi. Una abraçada sargantaneta.
Cada blog és únic, cadascú decideix que i com exposar...amí m'agrada la varietat, els blogs que segueixo n'hi ha de tot, els que tracten de política, els que son una crítica constant, n'hi ha de més literaris, d'eròtics, més filosofistes, d'humor,de fotos i col.leccions, i els que hi ha varietat, trobo que és el blog d'una persona amb inquietuts, que pensa, i comparteix, i això m'agrada molt! Aquest és el teu.
Felicitats!
frania
gracies a tu per compartir-ho.
es maco saber-vos aqui.!
toro
jo sempre intento esser positiva...
tot i que de vegades no es tan facil...no creguis
celebro que t'agradi.
un peto
francesc
m'afalaga tenir-vos aqui.
sou el meu motor!
merçes.
els del pit
vacances?? heu dit vacances???
ufffffff...el que patirem encara!!
feia dies oi??...be prou que us anyoro!
garbi24
i tan nen!!
em sap greu quand no puc pasar per tot arreu i comentar com a mi m'agrada...pero en fi...vindran dies millors!
no??
nooo????
sm.
jo crec que si...a casa teva es un del llocs on em pasa mes.
jajaja
una abraçada
Assumpta
si..ja ho se que em portes devantera..encara que crec que mai t'atrapare...
m'encanta veure-us aqui!!
sempre sou esperats i benvinguts
una forta abraçada bonica!
pais secret
es un regal de la vida...i nosaltres el compartim.
que millor??
carme
sou vosaltres els que enriquiu aixo...amb els vostres comentaris i la vostra presencia.
jo tambe creia que era una cosa mes freda i mes personal.
ara ...us hi necesito tan!!
agnes
si...ja ho diuen
en la varietat esta el gust
no?
la vida tambe es aixis...es necesiten moments de tot.
moltes gracies per compartir-ho amb mi.
Doncs felicitats per tots aquests posts i pel balanç!
Pots estar molt satisfeta del teu blog. Jo des de que el vaig descobrir hi passo quasi cada dia i com que el trobo motivant més d'una vegada t'hi he deixat algun comentari. A Ca la Sargantana em trobo com a casa. Moltes gràcies per tot el que he aprés llegint el teu blog.
Petonets maca
Felicitats!!!
Gràcies sargantana riallera, per no tenir por a sortir i per aquests 200 post. Perquè en cadascún d'ells ens ha permés apropar-nos més a tu.
Que aquest fil teu, d'ell, d'ella, meu, nostre... segueixi trenant-se dia a dia (en la mesura de les nostres posibil·litats), però que mai deixi de trenar.
Gràcies, Àngels!
;)
Si és un vici, t'acostumes a aquests amics que no demanen res, que sempre procuren passar, que saps que compartiu lectures...jo també estic enganxada, tot i que no dóno a l'abast, però procuro una mica cada dia ser a casa d'algú. Ens sabem propers, està bé....
sargantana,
passa per casa meva q hi tens un regalet...
Per molts pots més. Passaré més sovint per aqui.
Sargantana, he tornat a posar les 4 fotos del Guillem, en un slide petit a la barra lateral. Em sap greu que l'hagis hagut de buscar amunt i avall... és que ja no hi era.
no sé si sóc algú gaire adient per comentar aquest post però de tota manera ho faré, doncs aquest és un blog pel qual sovint m'hi paso tot i de fet ets l'única que de tant en tant pase pel meu i això, encara que no ho sembli ajuda a continuar amb el blog, perque sovint els poetes escriuen per ser llegits, moltes gràcies Sargantana.
ma-poc
gracies a vosaltres per venir.
jo sempre en positiu...ja saps
un peto
marta
ufff...em sortiran els colors, quines paraules mes boniques.pero tens rao. es agradable quan descubreixes afinitats i amb tu , crec que ens ha pasat.
de vegades compartim moltes mes coses de les que ens pensem.
m'en alegro!
una abraçada
assumpta
dons mira ara que ho anomenas, hem sembla que soc una sarganta una mica atipica...jajajaj
quand les altres espabilen...jo caig en el letargi...no te sembla? no se perque pero ara estic menys productiva...jajajajaj
pero si que es molt important el recosalment del altres...aixo es evident.i em sento molt orgullosa de la colla que fem tots plegats.
sou gent molt maca.
us tinc molt d'apreci.
zel
es veritat, fins i tot quand no et deixen comentari, els sent alla.
noia...es que tu...portes un ritme..!!!!
pero m'encanta que siguis per aqui tambe.gracies
montse
jajajaj...ja l'he vist...el que pasa que no he tingut temps de posarmi...aviam si ara el puc recullir
gracies per compartir-lo amb nosaltres
laia
gracies...sempre seras benvinguda.
ens llegim...
carme
ohhhh! gracies nena
ara entenc el comentari de les galtones...jejejje
fa cara de no haber trencat mai capa plat ( els pitjors, sens dubte...)
de tota manera ja em quedo mes tranquila...creia que era jo que no sabia trovar.ho.
aixo ha estat un detall. gracies de nou
muakk
el deixeble
no diguis aixo...tothom pot donar la seva opinio. nomes faltaria!!
d'altra banda...jo soc la unica que evidencia el seu pas per el teu blog...m'en he adonat que molta gent llegeix i segueix aixo de una manera mes anonima...pasant de puntentes.
escriu per tu...per que ho sents...perque necesites dir-ho,
i gracies per donar-me la oportunat de gaudir-ho.
i recorda...el ull no ho es perque tu el veus...es ull perque te mira
un petonas, i anims!
Publica un comentari a l'entrada