divendres, 24 de juliol del 2009

PERO ELS TEUS ULLS VEUEN SORTIR EL SOL CADA MATI...

recordes quan ens varem despedir?
els ultims dies habiem estat dormin,
quan ho feiem,
agafades de la ma.
com si ens volguesim transmetre
l'energia que sabiem que necesitariem
o potser nomes per asegurar-nos
de que l'altre no s'en anava...

et vaig dir que et trovaria a faltar molt,
i ens varem sonriure
ni una llagrima.
sols petons i abraçades

al sortir al pasadis,
tot es va ensorrar
mentres tu entraves en un son profund.

els anys pasan
i jo et trobu a faltar cada cop mes.

t'estimo, mare...

14 comentaris:

sargantana ha dit...

traduccion al castellano

PERO TUS OJOS VEN SALIR EL SOL CADA MAÑANA...

recuerdas cuando nos despedimos?
los ultimos dias habiamos estado durmiendo, cuando lo haciamos, cogidas de la mano.
como si quisieramos transmitirnos la energia que sabiamos ibamos a necesitar, o quizas solo para asegurarnos de que la otra no se iva a ir...
te dije que te echaria de menos, nos sonreimos, ni una alagrima, solo besos y abrazos

al salir al pasillo,
todo se derrumbo.
mientras tu entrabas en un sueño profundo

los años pasan,
y yo te añoro mas y mas

te quiero, madre.

TORO SALVAJE ha dit...

Avui també fa anys de la mort de la meva.

Petons.

Assumpta ha dit...

Ui... jo també estic en dies d'enyor, encara que no coincideixin amb les dates exactes del calendari, uns fets me les han fet recordar i no m'ho trec del cap...

Una abraçada!! :-))

PS ha dit...

Sí que vas tenir sort Sargantana, tu n´eres conscient i ella també i us vàreu poder acomiadar.
No tothom ho pot fer.
I ara et diré allò tan sabut de...mentre la recordis, ella encara segueix viva.
Si et va bé recordar-la i enyorar-la, fes-ho, segur que a tu et serveix i a ella la faria feliç.
Un altre petó.

Garbí24 ha dit...

Una forta abraçada , sobren les paraules

Carme Rosanas ha dit...

És veritat que des del meu punt de vista, em sembla una gran sort haver tingut aquest comiat. Agafar-vos de la mà i tota la resta.

La meva mare la vaig anar perdent de mica en mica uns quants anys abans de morir... va ser tot plegat molt trist. trista la mort i més trista encara si es veu com un alliberament.

Però afortunadament el record i la tendresa van més enrera a buscar-la, quan encara era ella. M'agrada recorda-la és com un consol per l'enyorament i l'absència.

assumpta ha dit...

No puc dir res. T'acompanyo en silenci.
Una abraçada.

Acuarius ha dit...

Es hermoso lo que vibra en ti cuando pronuncias eso...
es evidente, ella está contigo por siempre.Sabe que la quieres...es mutuo. A mi me pasa igual con mi padre. Un abrazo.

sargantana ha dit...

toro
aurora o angels...
pero elles son presents.no et sembla?
un peto

Assumpta
m'ho crec, jo cada any ho revic. no puc evitar.ho.
una abraçada tambe per tu..

pais secret
es tan trist veure apagar-se a una persona tan vital, tan alegre i plena de vida...amb tan de plans .
pero la mort mai es agradable

garbi24
tens la rao...fins i tot les meves potser
pero gracies
un peto

carme
ben segur que tambe es dur. ben cert
pero ets molt inteligent de buscar.la en els seus millors records.
sempre puc apendre algo de tu.
gracies per esser aprop.
una abraçada.

assumpta
ni cal bonica. pero em fa sentir be de tenir-vos aqui.
gracies i petons

acuarius
es cierto. y dicen que con el tiempo me voy pareciendo mas a ella y eso me enorgullece.

como decia el amigo pinilla,
...solo puede morir quien ha vivido.

un abrazo

Marta ha dit...

És un comiat molt tendre i molt bonic. Jo el qualificaria de regal practicament de privilegi. Aquesta imatge sempre estarà amb tu i et reconfortarà, va ser el comiat definitiu però també la mostra d'una unió molt forta entre mare i filla.

sargantana ha dit...

es cert..mes que mare i filla varem esser dues amigues.
en varem pasar moltes, i aixo ens va unir molt.
a mes he tingut la sort que tambe va esser com una mare per la meva parella. i per mi...aixo es molt important.


gracies per aquestes paraules...

Josep ha dit...

Molt bonic. És teu?

La Caperucita que se enamoró del lobo. ha dit...

Gracies per passar pel meu racó no estic en la meva millor epoca y s'agraeix cada comentari que per mi es com un sonriure.
Us trobo a faltar molt a vosaltres, mai us oblido :)

Les mares... no se que dir, ara mateix no puc dir res d'aquest tema perque tinc una mare al meu costat i amb consta que no la valoro gaire, suposo que amb el temps apendre a veure tot el que ha fet i fa per mi.

Un peto :*

Agnès Setrill. ha dit...

Ho sento molt, el teu escrit m'ha fet omplir els ulls de llàgrimes.
I tot i així, contenta de poder-t'ho dir. Vaig llegir que les llàgrimes compartides, son més belles, i menys doloroses.
Ànims bonica!