dimecres, 8 de juliol del 2009

RAREZAS...


sempre es bonic rebre un premi o un reconeixement, al menys, a mi m'agrada
i aquest es força especial
m'el fa arrivar *la cape* del blog picardie france
m'esplica que tinc que dir qui m'el fa arrivar i agrair-ho....nomes faltaria!!!
em fa molt de goig!! gracies, bonica.!!
lo seguent ja es mes complicat;
diu que he d'explicar 7 coses rares de mi, i pasar el premi a 7 blogs mes
no patiu...ja sabeu que em costa una mica aixo d'escullir entre vosaltres. us tinc aprecia tots, cada un a la seva manera...cap mare podria escollir entre els seus fills...jajajjajajaj
pero si us repto a que deixeu les vostres coses rares.....ni tan sols cal que siguin 7.les que volgueu....
us prometo que despres us en desvetllare algunes de les meves
qui s'hi anima??
no oblideu pasar per.. .picardie france i saludar a la cape . hi ha un pilot de gent jove molt maca i amb moltes coses a dir i a fer....que sempre es un estimul

17 comentaris:

sargantana ha dit...

version en castellano

RAREZAS...
siempre es bonito recibir un premio o un reconocimiento, al menos a mi me gusta
este es bastante especial; me llega de la caperucita del blog picardie france
me cuenta que debo agradecerlo, cosa que hago de muy buen gusto, y despues repartirlo entre 7 blogs mas, a la vez que reconocer 7 rarezas mias....
jajajja, no temais!
no podria escoger solo 7 de entre mis blogs....es como si a una madre le preguntas a cual hijo quiere mas.....
pero os emplazo a que reconozcais vuestras rarezas tambien, aunque no sean 7
os prometo descubriros algunas de las mias ...quien se anima??

no olvideis pasar por picardie france y saludar a la cape....esta lleno de gente joven que tiene un monton de cosas por decir y por hacer....que siempre es un estimulo.

Bardo i l'Estel del Matí ha dit...

rarezas..... doncs si que la fas bona sargantaneta!!!

després de rumiar, pensar i analitzar què podria ser "raro" en mi, manies, defectillos...
clar depèn com ho miris o com ho entenguis lo del concepte rareza, no? però està divertit pq de tan en tan estaria bé fer-te un repasset a tu mateix i jo, he trobat una coseta, que m'agrada fer, que potser algú diria...."Agggg!! quin fàstic!! que marraneta és aquesta nena " però es una rarezamaniatiK meva i és molt personal però jo m'hi tiro: de tan en tan, mentre's miro la tv em dona per treure'm les arracadetes que tinc, de quatre dos quasi són permanents.Llavors agafo un palet, escuradents o amb el dit mateix i trec la "roñeta" que s'hi fa, també ho faig amb el rellotge... ara me'n adono que la meva RaReZa està en treure
"roña"!!!!! que no vol dir pas netejar. Doncs si t'explico lo dels cabells i el wc.... ;)


Estel,estel....quines coses d'explicar!!

Apa doncs, sargantana, aquí tens la primera rareza una mik "marraneta" dels teus seguidors.

M'he mulla't !! a veure qui es tira a la piscina ara....

una salutació

l'Estel

ja visitaré picardie france... que demana unes coses... ;)

Assumpta ha dit...

Jejeje la foto del Premi és molt simpàtica :-))

I tu et mereixes molts premis per la teva dolcesa, les teves fotos boniques...

Però això d'haver de fer alguna cosa perque et donin el premi, uhmmm tot el tema "memes" mai m'ha convençut :-)

Ara bé, si vols et dic una raresa meva (en tinc tantes!! jaja):

Mai... o sigui MAI, nunca, never, jamais... deixo res al terra del carrer. Hi ha gent que si va molt carregada deixa les bosses un moment, o una maleta o el que sigui. Jo MAI. El terra del carrer em fa molt de fàstic i puc arribar a casa rebentada (que no puc portar gaire pes) abans que deixar res a terra.
I em fa un fàstic immens quan, a vegades, veig gent asseguda al carrer, a alguna vorera, al graó d'una casa i, a 20 cm. les restes d'una pixadeta de gos (puuuuuuuaaaagggsssss)

:-)

Marta ha dit...

Felicitats pel premi maca.

TORO SALVAJE ha dit...

Moltes felicitats.

Jo no m'animo.

Petons.

Càndid ha dit...

La meva raresa principal és que estant totalment farcit de rareses, en el moment que me'n demanen una, sóc incapaç de trobar-me'n cap. ¿Oi que és raru?

Felicitats,
Càndid

Carme Rosanas ha dit...

De moment ja m'heu fet riure amb les rareses explicades. I jo no sé què dir... la meva raresa més grossa de totes (sobretot per a molts coneguts que no comparrteixen aquest interès) és passar-me tantes hores a la xarxa. Mira que sóc rara, eh? ;)

zel ha dit...

Només set rareses? I prou? Jo per segons què sóc molt rareta....

El Deixeble ha dit...

Rareses... be, com tot és relatiu però en aquest cas encara més perque cadascú veu el món com el veu i el que per mi pot ésser una raresa per un altre és lo més normal del món.

Una raresa meva... el nom mateix, la gent em coneix com a Kirtash.


Per cert Sargantana, he vist que m'has enllaçat, moltes gràcies, espero tornar a passar sovint per aquí després d'unes setmanes de plena sequía poètica.

ens veiem!

assumpta ha dit...

Una d'elles. Sempre quan m'hen vaig a dormir, les sabatilles han d'estar al lateral del llit per la meva banda, ben arrengladetes i juntes sense que una sobresurti més que l'altra i si m'he d'aixecar, sense llums ni res... zas, que ja les tinc posades.
;)

assumpta ha dit...

Va que m'animo!
M'encanta el pa amb crosta, però de pa, pa, de veritat. Si alguna vegada menjo pa de motlle... l'hi he de treure tota la "crosta", no la soportooooo!!!.
Suposo que és per això que van inventar el sense crosta, je,je
(no dec pas ser la única rareta en el mundo mundial).
Ves que no em torni a animar, eh?
;)

sargantana ha dit...

estel
ostres, nena...ara ens has deixat a mitjes....que pasa amb els cabells??jajajjaj.
aixo no es fa...

lo de treura ronya esta be...
(pero saps una cosa?, si ho fas amb un palet d'aquells de les orelles, moll amb esperit de vi...quedan millor...jijijij...psssssssssss !!)

Assumpta
gracies bonica...sempre em tires flors! ets un sol!!
pero puc asegurarte que no he fet res per tenir el premi
encara estic pensant si es bo...jajaj
no es una mica com quand et donen el *premio limon* aixo??

lo de les pixades tambe te miga noia....

un petonas

marta
moltes gracies maca.

toro
cachis!!
dons mira que estaba encuriosida...
ja te val!

candit
jajajja...molt bona noi
t'ho has currat!!
una abraçada

carme
aixo tambe es una raressa??
ostres...ostres...ostressssss

zel
ara no te pasis tu...
que te veig venir..jijijijijij

deixeble
ostres nen...com has dit??
kirtash?
crec que deixeble ja m'esta be.!
;)

celebro que siguis per aqui de nou.
t'he trovat a faltar.

coi de musses!

petons

assumpta
ja estas?? no n'hi han mes??
tampoc es tan greu dona
son pecata minuta. no ??

tampoc sou tan estranys !!

sargantana ha dit...

be...jo tambe he fet examen de conciencia,
i la veritat, crec que la prova mes evident de raressa ja es rebre el premi.
tinc que parlar amb la cape perque m'el ha donat, o potser no cal?

que coi dec fer jo al mitj de tota aquesta gent jove?

es prou estrany el fet de tenir l'edad que tinc i jugar a les sargantanes?
i a sobre fer un blog?
potser si...
potser si...

m'agrada el numero 13

anar amb moto..me mata de riure.
(i no se perque)

no soporto els espais tancats, fins el punt que durant molt de temps, no podia tancar la porta del wc. si primer no obria l'aixeta
¡¡!!

be...em sembla que mes val deixar-ho aqui.
pero estic molt contenta
per el premi...i perque veig que cada un tenim la nostra creu..jejejje

moltes gracies per la franquessa.

petonets

assumpta ha dit...

Ep! que ja torno a ser-hi!

Que et pensaves, que eres rara perquè t'agrada el 13? Doncs a mí també m'encanta (clar que jo, ja hi vaig nèixer un 13).

I els espais tancats? Doncs mira, tan com tu dius al w.c. no, però ja fa temps que no pujo en ascensor ni puc fer els viatges que voldria per culpa de la claustrofòbia. Em van dir que tal com en va venir un dia... (justament em vaig començar a posar dels nervis en un avió de tornada)... un altre em marxaria aquesta dèria. Però hores d'ara encara hi és. Aaaaiiiisssss!

Amb el teu comentari eren 13 i ara amb el meu 14, o sigui com deia aquell de les "motos" que també tenia "rarezas" 13 + 1.

Petoneeeeets!

I espera que no vulgui fer la "niña bonita" i torni per aquí. Sort que no es paga el peatge!, je,je.
;)

Assumpta ha dit...

Jajajajaja el "premio limón"... què bo!! :-))

Premi per tenir maníes ;-))

Assumpta ha dit...

Per cert... què és això de "tenir l'edat que tens?"... Jo en tinc 47 i estic contentíssima de tenir-los... i en algunes coses penso com si en tingués 80, en altres 60, en altres 20, en altres 6 i mig jijiji

Aquí tots tenim l'edat que diu el DNI, però, a més coses per compartir, per xerrar, fotos per mostrar, música per escoltar... i això no té edat :-))

mar ha dit...

passava per aquí...
i m'he quedat enganxada a les rareses que conteu...
rareses meves?
buuufff...
una pila...
una de concreta?
potser el fet que fa temps que visc l'amor i l'estimació de manera una mica diferent a la que ens proposa la cultura i la societat en la que vivim...
petons!