dimarts, 18 d’agost del 2009

CAPELLETES DE CARRER


“les capelletes de barri, que encara avui conserven aquest aire humil i evocador, apareixen cap a la meitat del segle XIV, quan l’àmbit està impregnat de l’esperit religiós del temps. Sorgeixen en camins i senders, més o menys transitades, creus de terme, espais d’humiliació, on el caminant es parava a resar breus segons, implorant bon viatge o donant gràcies per haver arribat sa i estalvi al seu destí. Les capelles a l’exterior de les poblacions arriben després al propi interior de les mateixes, i a cada barri així com cada carrer i cada gremi que hi ha establerts, adopten un patrocini als que tributen devoció i festejos. Sobretot, en demanda de protecció contra les epidèmies ”.

És així com en els carrers de les diferents poblacions apareixen, arrecerades a un edifici que hi té la façana, uns elements artístics de simbologia religiosa que contenen imatges de personatges relacionats amb la divinitat, pel fet de ser representacions d’advocacions marianes o de persones canonitzades, que estan en estreta relació amb el seu entorn i sobre el qual exerceixen, en l’imaginari col•lectiu, la protecció.

En alguns casos representen la patrona o patró dels qui exerceixen l’ofici predominant en aquell espai, d’altres tenen una relació vinculada a un moment històric determinat, alguns són, simplement, mostres públiques d’una la devoció particular. Sigui quina sigui la causa de la seva col•locació, apareixen les “capelletes de carrer” que es poden veure en molts vies urbanes de les poblacions catalanes






aquestes les hem vist a girona

6 comentaris:

PS ha dit...

M´agrada trobar-les mentre passejo
i quedar-me embadalida endevinant de quina verge o sant es tracta.
Vista la temporada d´hivern que s´ens presenta amb la grip potser hi haurem de recórrer altra vegada!
Bon dia!

Garbí24 ha dit...

La llàstima es el mal estat que presenten algunes , tot i no ser un gran catòlic , sap greu que es perdin mes que tot per la seva historia .

Assumpta ha dit...

Caram!! què maco!! :-))

Fa uns anys varem anar de vacances a Bèlgica. Pels carrers de Gant n'hi havia bastantes i un amic que viu a Anvers i que ens acompanyava ens va explicar que fa molts anys els carrers no tenien cap mena d'il·luminació per les nits, cosa que els feia molt perillosos. Llavors els veïns es van acostumar a fer aquestes capelletes o petites imatges perquè així, amb "excusa" de motiu de culte, demanaven a les autoritats que la imatge tingués alguna il·luminació per la nit (i, de passada, la llum donava claror a una part del carrer) :-)

No sé si serà cert, però la història em va semblar molt simpàtica :-)

sargantana ha dit...

pais secret

jo sempre ho feia. ara a mes...els hi faig una foto...jajajaja
bon dia tambe per tu, bonica

garbi24

es ben cert, pero tambe ni han de noves, en edificis nous
potser vol dir que no volem perdre algunes formes de tradicio..no te sembla?

Assumpta
mira que pillos els belgues
si que es una historia bonica
gracies per explicar-nosla

Anònim ha dit...

A Berga hi ha 40 capelletes de façanes. Totes estan en molt bon estat de conservació, es netejen periodicament i es restauren quan convé. També per la festivitat de cada una s'engalanen amb flors i ciris.
A part d'aixó s'ha recollit la seva história en un llibre i es fan visites guiades a través de l'Ajuntament de Berga.

Carme ha dit...

Aquest ultim comentari es un bon exemple.Tothom que tingui una capelleta al seu carrer pot fer el possible per restaurar-la o cuidar-se del seu manteniment.
Visc en un carrer on els veins acabem de restaurar-ne una que feia anys no tenia ni imatge.
Aquestes capelletes a part de les creences religioses, son part de la nostra história i formen part del patrimoni local de cada ciutat.