vivim en una societat que esta habituada a reciclar.
tots posem el vidre, el paper i els embasos per separat perque quan ja ens fan servei, encara s'en pugui treure algun profit
pero pensaba si actuariem igual si es tractes de la nostre persona
heu pensat mai en la donacio d'organs?
quina opinio us mereix??
farieu donacio dels vostres organs o dels de un familiar?
11 comentaris:
version en castellano
NOS RECICLAREMOS??
vivimos en una sociedad habituada a reciclar
organizamos los residuos para que acabada su vida util, aun nos puedan servir otra vez.
pero mi pregunta hoy es si actuariamos de la misma con nosotros mismos
habeis pensado nunca en la donacion de organos??
que opinion os merece?
harias donacion de tus organos o de los de algun familiar??
Si que he pensat i em sembla positiva.
Totalment.
Si que faría donació.
Petons.
els d'un familiar no ho se, depenent de l'opinió que tingués ell al respecte... cal respectar aquestes coses...
els meus sí, sense cap dubte i sense cap mena de por, potser pq he tingut alumnes que havien estat transplantats i eren vius gràcies a això...
Per a mi la pregunta seria: hi ha algun motiu per a no donar-los? pel que els necessitarem al cementiri, sempre he pensat que és molt millor que els aprofitin persones que d'aquesta manera veuran millorat el seu nivell de vida. Tan ens costa pensar en els altres que inclús ens tenim de plantejar la possiblitat d'endur-nos a una altra vida allò que ja no ens serveix de res; és ben bé que sóm humans!
salutacions sargantaneta!
els meus òrgans de moment en fan molta falta i quan em deixin ja no serviran per res de tan vellets que seran.
un petó.
Si em poden aprofitar, que ho facin, i la resta a la foguera, em sembla...
Estic absolutament a favor de la donació d'organs... de fet em faig la mateixa pregunta que en Ferran: quin motiu podria haver per no donar-los... si estem morts!! per què els necessitem? amb el bé que es pot fer a algú!!
Jo ho he dit mil vegades i tota la meva família ho sap. Si em passés alguna cosa, ja poden aprofitar tot el que puguin i tan de bo anés bé a molta gent.
Si ho pensat moltes vegades, pero en els meus organs no en els de cap altre, no perque no ho vulga fer si no perque no vuic pensar en el moment en que ells no estigen i tinga que donar els seus organs. No veig res roin en que si jo ja no puc fer res amb un organ i un altra persona si que l'hi donen. Un bes.
Davant de segons quines situacions, m'ho he plantejat, però després (la veritat) és que no hi torno a pensar més.
Potser sí que hauré de plantejar-mo més seriosament i deixar-ho ben "esmentat". Caldria que tots prenguèssim consciència i no és agafés de sorpresa davant de situacions on cal actuar amb rapidesa.
Jo ja fa molts anys que em vaig fer donant d'òrgans i sempre porto a la cartera la targeta de donant per si algun dia passa alguna cosa que no tinguin cap traba i aprofitin tot el que puguin. A mi ja no em farà servei i a algú altre si. Trobo que així almenys la mort és útil.
Jo com la Marta, fa anys que sóc donant i porto sempre el carnet a sobre. I donar sang? Em sap greu però tinc la mala sort de tenir males venes, i els cops que he anat a donar sang no ho he passat gaire bé... però ho he intentat!
Publica un comentari a l'entrada