dimecres, 9 de setembre de 2009

COM UNA NENA PETITA...


de vegades no cal gaire per sentirse aixis realment
buscaba el mobil al bolso i de sobte he trovat una bosseta de xuxes..
hi habien sugus..xupa-xups, pero el millor ha estat una boseta de peta-zetas i unes barres de regalisia
posar l'esperit humit dins del sidral i sentirlo petar a la boca, ha estat una experiencia rejuvenidora
millor que un lifting!!

21 comentaris:

sargantana ha dit...

version en castellano

COMO UNA NIÑA CHICA...

a veces no se necesita gran cosa para sentirse asi
hoy al buscar el movil en el bolso encontre un bolsita de chuches
habian sugus, chupa chups, pero lo mejor ha sido una bolsita ade peta zetas y unas barritas de regaliz
hice como antaño...moje el regaliz en los peta zetas y los deje estallar en mi boca....jajaj
fue una experiencia rejuvenecedora
mejor que un lifting!!

TORO SALVAJE ha dit...

Si, com una nena petita.
Que bo que sigui així.

Petons.

mar ha dit...

ve de gust sentir-se com una nena i no haver de pensar en les coses dels grans (ni que sigui per uns instants...)

petons!

Jesús M. Tibau ha dit...

quina sensació més antiga!

Kudifamily ha dit...

jajaja, qué bo!!!
Me n'has fet venir ganes, mmmmmm

Ramon ha dit...

A mi m'agradava més el Fresquito de 25 pessetes (una piruleta que es sucava amb sidral). Només en compravem a l'estiu, a les piecines...

Manel ha dit...

Jajaja ... Que bo.
Recordo que de petit, quan era consumidor impulsiu de "petazetas", em deia que quan sigués gran i guanyés cales, me'ls gastaria tots en "Petazetas".
Me'n vaig a la botiga de llaminadures ...

Assumpta ha dit...

Jajajaja què bó!! Genial, si senyora :-))
Tu amb xuxes i jo amb un globus ;-))

Carme ha dit...

La meva llaminadura preferida, sucar la pega dolça al sidral... a la meva època no hi havia Peta zetsa... però m'imagino que deu ser un bon substitut del sidral. M'ho deixes tastar una mica?

Agnès S. ha dit...

M'en vaig al quiosc a comprar-me alguna cosa,..pegadolces vermelles, mmmmm!
Fins ara!!!!!!

fra miquel ha dit...

El sidral, jo em pirraba pel sidral. De llimona o de taronja.
És que sóc més antic, jo. Quant era petit encara no hi havia petazetas.

Tu, jo i l'Otis ha dit...

a mi m'encantaven aquells sobrets de "picapica" que valien una pesseta... en aquell temps... quan sortiem del cole passàvem per la llibreria a comprar quatre llaminadures...

Azu ha dit...

Recordo que de petita, a la que tenía 1 duro a la butxaca, em comprava sidral i llaminadures. De gran em continuen agradant.. si en compro...no puc parar. Deuen tenir algo que provoca l'adicció. Em pirro per les "NUBES"

Azu ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Francesc Mompó ha dit...

Disculpeu la meva ignorància, però què és el sidral? No conec jo cap llepolia amb aquest nom.
Salut i Terra

Joan Rodó i Galiana ha dit...

que t´han a quedat alguna de xuxe..?
jo en vull....!!!

zel ha dit...

Coi, d'on les has tret? Em pensava que ja no en feien!!!! Mmmhhhh, bo, em fa pensar amb la regalèssis i el sidral bragulat!!!!


Petons reina, i bona diada!

sargantana ha dit...

toro
tens rao...no se pas quand posarem seny...jajajja

mar
si..una lliberacio

jesus
ostres...jesus, ara m'has matat
antigua???...buaaaaaaaaa
aixo no es fa!!!
buaaaaaaaaaaaaaaaa

kudifamily
dons nena, compren una bossa ben gran, que tu tindras ajuda...jajaj
petons a tots

ramon
es nota que ets mes jove..
pero les sensacions mes o menys son les mateixes a traves del temps

manel
vigila...no t'els gastis tots
jajaja

Assumpta
si nena..un parell de casos sense remei
pero has vist que diu en jesus??
buaaaaaa
buaaaaaaaaaaaaaa
:(

carme
no ens enganyem..jajaj
la teva epoca tambe es la meva
pero es facil adaptarse als temps...jajajja
tampoc hi habien pc's i aqui ens tens..oi?
no et tallis...prova..prova..esta de muerteeeeeeeeeeee!!!!

Agnes
a les botis dels multicimenes em perdo!!!
ohhh..quina tentacio!!

fra miquel
pero ens podem reciclar..
jo fins i tot recordo haber menjar pirulins
eren uns caramels fets de una manera bastant natural carmel omplin un cucurutxu de paper d'estrasa que costaba un ull i par de l'eltre de treure i com a pal un escuradens planer...
tot un tresor!!!
apa que no eren bons!!

tu, jo i l'otis
si aquets eren els meus habituals
el meu presupost per xuxes estaba molt ajustat..jajjja

azu
quina altre!!
malaides xuxes!!
aquestesa merdetes toues i rosadetes..ummmmmmm
has provat a ferles a la brasa??
ja se que sona a coxinada, pero prova.ho i ja em diras
jejejejj

francesc...vina vina dons...que et prevertirem...jajajjaja
no recordes el sidral bragulat que venia com en un tub de paper??
pot esser??
si...el que diu la zel
a mes crec que el feien aprop d'aqui i tot...
en algunes fires encara n'he vist
pero saps??
sembla que no te el mateix gust...

joan rodo

noi fas tard..jajaj
pero en comprarem mes, no paataeixis....o potser algu ens convidara
no sens una especie de ummm..grunchhhhh...ohhhhh...ummmm
nyam...nyam...
groch,,,??
jajajjajjajaj
algu ens convindara...segur
;) un bes de mentres

zel
ja veig que aquest post us ha estimulat el gust..jajajjajajja
son como niños!!
pero sense el com...jajjaj
un peto de gala per tu tambe

petitapetitesa ha dit...

A mi me perdían las manzanas de caramelo, sobre todo, porque era la golosina más selecta y por lo tanto la más cara de la “carta” de golosinas, (Impensable ese dispendio para mi economía infantil), por eso siempre, antes de decidir en que invertir mi capital dominical, me pasaba un buen rato delante del quiosco, contemplando los reflejos del caramelo brillante y tentador que cubría aquellas delicias…

Petons

sargantana ha dit...

petitapetitesa

si..es verdad..tan rojo y tan brillante
a mi madre le gustaban mucho tambien, y cuando eran las ferias era lo que le llevabamos de vuelta a casa;una manzana con caramelo y un coco..
ummmm...recuerdos de otros tiempos.
un saludo wapa

Ma-Poc ha dit...

Ostres, uns peta-zetas... mítics. Gairebé tan com el gelat Drácula!