dijous, 24 de setembre de 2009

DUTXA EXFOLIANT

potser aquest es el millor remei
quan et sens sola amb la millor de les companyies,
quand et sen buida a pesar de tot el que tens dins,
quan sense saber perque la tristessa et guanya
llavors fugir a la dutxa..
deixar que les llagrimes corrin canyeries avall...
treura la pell morta que no et deixa respirar ...
deixar que l'aigua calenta t'acarici l'esquena...

potser ni tan sols aixo es un bon remei.!

que n'es de dificil creixer de vegades...

24 comentaris:

sargantana ha dit...

version en castellano

DUCHA EXFOLIANTE

quizas este sea el mejor remedio
cuando te sientes sola en la mejor compañia
cuando te sientes vacia a pesar de todo lo que tienes dentro de ti
cuando sin saber porque la tristeza te invade...
huir hacia la ducha
dejar que las lagrimas se escurran por las cañerias, sacar la piel muerta para poder respirar de nuevo
dejar que el agua caliente te acaricie la espalda..

quizas ni eso sea un buen remedio.

que dificil es crecer...!!

TORO SALVAJE ha dit...

Aquesta soletat no te remei.
Ens he d'acostumar a conviure amb ella i aguantar les seves impertinències.
Petons.

garbi24 ha dit...

Per desgracia l'aigua nomes ens renta la superficie, per l'interior ens manca quelcom més.
Però almenys si està be sota l'aigua calenta.

Anònim ha dit...

Responen a la vostra amable invitació, i amb un punt de vergonya, m'animo a participar. Això de crèixer és difícil, certamente, però ningú mai ha dit que hagués de ser fàcil. La soletat no és dolenta sempre que sigui lúcida i acceptada i les dutxes són bones, molt bones, per la pell i pel benestar físic. Per dins... per dins és tota una altra història: jo per dins em dutxo amb Bach, Verdi, jazz i blues del bo i una miqueta de wisqui de vint anys, això ultim per deixar els raconets ben nets. Ànim... sempre estem sols, per això somriure es bo i necessari. No hi ha res que no curi una sortida de sol a Cap de Creus i el convenciment profund que cal pasar per la vida de puntetes, sense cridar, sense fer mal i, sobre tot, amb el somriure als llavis per tanta meravella. Salut i perdoneu el rollo, encara no he agafat les mides d'aquesta cosa informàtica.

Kudifamily ha dit...

Cucaaaaaa!
Que no estàs sola!
Ens tens a tots nosaltres!!!!!

La dutxa per mi ha sigut mur de moltes soledats i tristors aquests últims anys... i sembla mentida, però sí, quan surts et sents renovada... encara que només sigui per uns minuts...

Ptonests dolços, sargantaneta

estrip ha dit...

si una dutxa no és suficient, dues dutxes!
Créixer potser no és fàcil ni difícil.
:)

Carme ha dit...

Una abraçada, sargantana, dolceta.

Laia ha dit...

La dutxa és el meu remei també. De tant en tant és necessària una bona exfoliació en tots els sentits, i no ens queda una altra que serrar les dents i mirar endavant, que si avui és un mal dia, demà ja sortira el sol.
I com diu l'anònim..... Una SORTIDA DE SOL A SES CAP DE CREUS per força ho ha de curar tot.Ànims.

Pais secret ha dit...

Sargantana, et diria el mateix que t´ha dit l´anònim,igualet!( Bé, el whisky potser no, que de seguida em puja al cap)
Si la dutxa et fa bé, fes-ho tantes vegades com et sigui necessari (ep! compte no buidem Boadella!), relaxa´t, tonifica´t o plora i deixa´t anar, és igual, va molt bé destapar-se. I no et preocupis per créixer,tu ets molt GRAN, n´hi ha prou amb seguir essent com ets i sobretot, caminar.

T´ho dic jo, que ja em surten escates de tan dutxar-me!
Una abraçada.

Eva Ventura ha dit...

És millor deixar les llàgrimes baixar per les canonades que aguantar-se el plor.
Desprès una mica de rimel i un tallat amb els amics.
Ho pot fer més soportable del que et penses.

Adoyma ha dit...

LLego hasta tu blog a ytaves del de Toro Salvaje.
Entiendo catalán, pero no lo escribo y ahora veo la traduccion en castello, por ello te doy las gracias, aunque lo entendi.

Es mejor soledad en soledad que soledad en compañia.
Que curioso tu hablas de respirar y yo tambien...respirar para no ahogarse, aunque volver a respirar signifique volver a ahogarse...
Cordial saludo.
Adoyma.
Y si me lo permites, te seguire.

mar ha dit...

aix...
aquestes tardors que degoten pertot...
haurem d'aprendre a créixer amb aquesta soledat incrustada al cor... per saber fer-la més amable i riallera...

un petó des d'una altra soledat...

Frannia ha dit...

la solitud punyetera...això, dutxa-la, a veure si se constipa i ens deixa a tots un poc en pau. Ànims, Sargantana.

sargantana ha dit...

amics..no us ho he sapigut esplicar..
no estic sola..molt al contrari
tinc parella , una familia molt maca i com veieu..molts amics
per aixo m'enfada, perque tinguen aixo que es tota una fortuna , i moltes mes coses que molts mai ni s'atreviran a somiar..a pesar de tot em sento trista
per aixo m'enfado...

perdoneu-me per rondinar..no hi tinc dret.
i no hi tornare..de debo.

gracies per esser aqui, i per les vostres paraules..ara, vaig a fer un wisqui ( ;-) )i a buscar l'abraçada del meu estimat, que es el mes reconfortant en situacions aixis.

realment..sou especials!!
gracies, amics

Els del PiT ha dit...

Dutxa exfoliant vol dir que abans foliava i ara ja no ho fa, oi?

Em sembla que no té res a veure avi...
;-)

sargantana ha dit...

vaja un parell...jajjajaj
no teniu arreglo!!

La Carme ha dit...

El llanto, es solo la expresión de un sentimiento que no encontró las palabras precisas. Dejalo que fluya y se trasnforme... Es la complejidad de la materia humana.

Un abrazo

Violette ha dit...

No t'amoinis, Sargantaneta. Jo també em queixo sense massa motiu, de vegades. Quan ho deixem de fer haurem crescut una mica més.
Un petó!!

Quim Espinet ha dit...

La dutxa.......
La soledat
T'impregnes i amares


Arribar al solstici
Perllongar el crit

Pensament residüal

sargantana ha dit...

carme
dicho asi hasta resulta bello.
un beso, guapa

violette
todo por la causa, dons...jejejjej
una abraçada ;)

quim

oh...quines paraules mes boniques
veieu com soc afortunada?
gracies mil....


petons i mes petons

Marta ha dit...

Pensa que la dutxa sí que t`ha anat bé, no t'ha tret el dolor, punyent del cor, per això l'únic remei és el temps però t'ha netejat la negror de l'esperit perquè sinó no haures pogut escriure unes paraules tant belles i tant emotives.

Helena Arumi ha dit...

Tens raó, va genial. Jo també vaig fer un post de dutxes, fa poc. També com a remei balsàmic, per retrobar-se un mateix!

Petons!!!

Assumpta ha dit...

Apa!! com pot ser que m'hagués passat aquest post? Menys mal que faig repàs de tant en tant :-)

Les llàgrimes, la millor dutxa exfoliant... I tant què sí!! I sense vergonya, que després un es sent molt millor!!

Jo crec que sí són un bon remei... i, després, respirar fons un parell de vegades i seguir caminant :-)

sargantana ha dit...

marta
cada cop m'agrada mes tenir.te aprop.
un peto, bonica

helena
tu de vegades em fas por..
per com t'expreses. per com t'entenc
jajajajaj

Assumpta
ostres nena es admirable com portes aixo...jo no ho aconseguire mai..
i escolta, tranqui que a mi no em fa pas vergonya plorar. tota la vida he estat de llagrima facil.
els fotetis dels meus fills sempre diuen que tinc problemes de retencio de liquids...jajaja
i ja tenia un tiet cocodril que era igual..tot el dia llagrimejant..jejejejj

petons i mes petons a tots.
sou de lo millor!!
gracies