dijous, 1 d’octubre de 2009

EMPORDANESOS..HO FEM??

fa dies que li donc voltes...
voldria esplicar als que encara no la coneixen que es la tramuntana
pero tinc un pilot d'esborranys i cap es prou calificatiu i clar.
s'em fa dificil esplicar segons quines sensacions...segons quins sentiments.
he pensat en demanar.vos ajuda a vosaltres que tambe la sentiu d'aprop
ajudeu-mi si us plau
expliqueu-els-hi vosaltres tambe. deixem que es sentin entramuntanats per uns moments. potser llavors ens entendran..

...m'agradaria poder transmetre la sensacio aquella que *l'anomim* (ostres quand que ...m'agradaria tenir un altre nom per parlar d'ell o ella )deia al parlar de la fredo a les galtes.
voldria que sabesin com xiula..com s'et posa sota la pell i et fa esgarrifar.
a l'hivern, quand be de pasejar per el canigo es freda, pero al sentirla es com si t'haguesis rentat la cara amb l'aigua de un riarol.es fresca i neta.
...com et desperta els sentits i et convida a la rauxa!
...com et dona aquella energia que et fa sentir tan...tan...(jajajja ho veieu??)

la tramuntana aseca l'ambient pero t'apropa les muntanyes d'una manera magica. t'aclareig la visio i resalta tots els detalls
es el vernis del paisatge, el fa brillar

el cel de tramuntana es blau..pero un blau que tan sols alguns privilegiats (entramuntanats) han sapigut pintar
i els seus nuvols...els arrodoneig i els dona forma abans de fer-los desapareixer

es l'energia que ha mogut poetes, inventors i pintors. i que ens fa viure als de la comarca.

pero em falten les paraules..

no hi a res com el mar en dies de tramuntana
els seu blau, es inexplica.ble..vestit amb crestetes blanques..per que sabeu? a la tramuntana li agrada jugar amb les onades..les empeny, les despentina, juga a que s'amaga i les sorpren de nou. una i una altre vegada
ja us dic que es una mica folla, i que ens encomana la bojeria a la gent d'aquesta terra

amics...digueu-els.hi com es, vosaltres tambe...
aixis la coneixeran!


11 comentaris:

sargantana ha dit...

version en castellano

EMPORDANESES..LO HACEMOS??

hace dias que le doy vueltas a la cabeza.
me gustaria contar a los que no la conoceis que es la tramuntana. ya se que habeis oido hablar de ella. es el fuerte viento que sopla en estas latitudes,alcanza facilemnte los 100 km./h pero es algo mas que eso...es especial

es el incrediente magico con que la gente del emporda aliñamos nuestra vida.
por eso les pedia a ellos que me ayudaran a contaroslo..a mi me faltan las palabras

me gustaria poder describir la sensacion que te deja en el rostro, cuando fresquita viene de pasear entre las montañas del canigo
como refleja magicamente los rayos del sol, tiene la propiedad al resecar tanto el ambiente de que da la sensacion que te acerca el paisaje..las montañas se crecen en los dias de tramontana.
el cielo se viste de nubes con formas psicodelicas primero,despues redondeadas y finalmente se rinden anten su fuerza y se van todas...enfadadas antes la desmostracion de poderio.

el mar...se pinta con su mejor azul
y le deja jugar con las olas..la tranontana las despina, las agita..las revoluciona ...juega con ellas al escondite una y mil veces...

es un viento que ha enloquecido a inventores, escritores y pintores y que nos da el caracter a la gente de esta tierra

pero me faltan las palabras...
quizas ellos os lo sepan contar mejor...

TORO SALVAJE ha dit...

Crec que no podría viure amb ella.

Petons.

Kudifamily ha dit...

Ostres Toro... jo SÉ que no podria viure SENSE ella!!! ;-)

La tramuntana, com diu la sargantaneta, és inexplicable.
Necessito la tramuntana per aclarir les idees, per treure'm la humitat del meu cos, per buidar la ment i omplir-la de noves sensacions, de nous sentiments i energies.
Quan la sents bufar, amb aquella força, amb aquella ràbia, milers de sensacions apareixen a flor de pell, des de la melangia, fins la por. T'excita, t'alleuja, t'obre en canal...
Quan fa molta fred i surts al carrer un dia entramuntanat, sents com si milers d'agulles et punxessin les galtes... però t'agrada. És una relació un xic masoca, ho sé...
Quan estàs trista, la tramuntana t'ofereix un alè d'esperança... i de vegades un clatellot, de tant fort que bufa!

Buff... sí que és difícil descriure-la...
Potser en Pla us l'explicarà millor AQUÍ

Anònim ha dit...

Pot demanar-se als empordanesos que és la tramuntana? Una vegada més agafo la vostra amable convidada a parlar amb vosaltres i dono la meva opinió, demanant la vostra generositat si us avorreixo o dic alguna bestiesa.
Viure en el vent, això fem a l’Empordà. El vent ens va portar el món en forma de grecs i fenicis, somrient des de les veles dels vaixells, i el vent ens recorda, sempre que ens visita, que el món encara és viu, més enllà de la plana. Fins hi tot la no vida, l’absència de vent, és vida plena pel neguit que ens porta la seva falta.
El vent neteja la plana i construeix delicades harmonies de plata i verd suau en les fulles de les oliveres; el vent pentina el mar i el vesteix de blanc omplint les platges de tresors insospitats i d’una rara i enigmàtica vellesa. El vent composa la indescriptible remor de les branques dels arbres, sobre tot embolicats per la nit, que ens dibuixa pors i misteris ancestrals i oblidats, com si tots els deus de la terra sortissin dels seus temples perduts a rebre els vent.
El vent endreça la nostra petita ciutat, la posa bonica, li treu la pols, la fa ser menys de fireta i la torna mineral, potent; el vent ens dibuixa una ciutat diferent: a cada carrer bufa diferent, a cada cantonada té un so diferenciat, a cada plaça té, pràcticament, una temperatura diferent.
El vent ens pinta el cel de colors nous, per estrenar, inventats a cada tramuntanal per a sorprendre les nostres rutinàries vides i, embolicats d’aquesta meravella, ens fem vent i entenem que som el vent. Que no som pensables sense vent. Per això els deus, savis com són, no li permeten venir cada dia a l’Empordà i ens la donen a petits glopets: massa tramuntana ens faria com ells! Però els deus són pietosos i perceben la tristor dels empordanesos quan estan orfes de vent; per això, la nit abans del tramuntanal, deixen que els esperits de la plana ens pintin el cel de roig encès i, llavors, a l’Empordà, tothom coneix el miracle, tothom va a dormir tranquil: demà bufarà! Demà ens visitarà la tramuntana, demà serem nosaltres, demà tot tindrà sentit.

estrip ha dit...

una descripció molt maca!
On visc jo, només hi toca d'esquitllada. Però hi toca una mica també!

Kudifamily ha dit...

ANÒNIM: m'acabes de posar la pell de gallina!!!!!!!
M'has emocionat moltíssim!!!
(sisplau, deixa'ns un nom per poder parlar amb tu de manera més propera... valdrà la pena, ja veuràs)
:-D

garbi24 ha dit...

Tot i que no em toca tant com a vosaltres, si que puc dir que es una sensació que no es pot explicar, es emprenyadora per molts i gratificant per d'altres.
El que si se es que gracies a ella tenim un ambient molt net, quant ens bufa les orelles i anem arraulits sota la seva força.
Nou destí turístic...coneixeu la tramuntana?

Pais secret ha dit...

Hosti! Arribo tard i ja ho heu dit tot!
A mi em passa una cosa, si dura més de quatre o cinc dies em fa mal de cap, m´electriza els cabells i em fa més clars el color dels ulls, això últim encara no sé el perquè.
Però la necessito. Neteja el paisatge exterior i també l´interior, dóna un color inexplicablement bell a totes les coses, i ens marca el caràcter,sobretot.
No hi hauria genis a l´Empordà sense la tramuntana.
Fa temps que tenia pensat escriure un post sobre el nostre vent, però
ara ja no sé si caldrà...
Molt bé Sargantana, i recorda posar-te pedres a la butxaca!

Pere ha dit...

Aquesta nit la Tramuntana entra poc a poc de puntetes.
Veurem milions d'estels i la lluna plena.
Avui a l'Empordá la nit serà de dia.
Petons i rauxa.

sargantana ha dit...

toro
dons jo sense no soc jo..l'anyoro
pero t'entenc . a molta gent de fora els hi provoca mal de cap i molt malestar.

kudifamily
tens rao de sant!! jajaj
molt bonic el retall d'en pla.
gracies

anonim
les vostres paraules son precioses
i no us calen invitacions
molt al contrari, sabeu que teniu el meu blog i el meu mail a la vostre disposicio.
tambe vos enriquiu el nostre espai

es una molt bonica i tendra visio de la tramuntana.
gracies de nou.
fins aviat!

estrip
dons potser es el millor..una mica i prou..lo just...jajaj

garbi
i potser podria eser del l'ou cost no?
jajajajja

pais
es curios aixo que espliques del color dels ulls, a mi m'ho provocan els nuvols. els meus ulls varian del blau al gris amb facilitat si es nuvol

no deixis de fer el post...segur que tu ho enfonques sota un altre punt..nomes faltaria!!
ja l'espero per posar-hi cullarada
un peto

pere
jo he pensat el mateix...
deu haber volgut venir a veure que n'esplicabem d'ella?


gracies per ajudar-mi amics
que bufin bons vents per vosaltres!!

iaiapunkarra ha dit...

Ai la tramuntana... És de bojos, però es troba a faltar quan no corres per l'Empordà. I quan hi corres i fa massa dies que no veus les muntanyes per culpa de la calitja.