dijous, 22 d’octubre de 2009

LA LLEI DE L'EMBUT??

despres de lleguir la prensa i sentir les noticies de la televisio, es evident que la llei no es per tothom igual o que a tothom no se li aplica la mateixa llei
d'altra banda..seguint la llei es te la seguretat d'esser just?
qui dicta les lleis?
i quin criteri es segueix?
es irrevocable??
o varia segons els temps i les condicions?
be les modifiquem no??
a sant de que?

en el dia a dia molts de cops , el que es dolent per uns, no ho es per els altres

qui pinta la fina linia entre el be i el mal?
o es una goma elastica que podem estirar a conveniencia segons si la llei s'aplica a uns o als altres?



perles de l'avui

*la justicia creu que no hi ha perill que millet reincideixi o fugi a l'estranger* (reincidir?? deu meu!!!..i a on estaria millor que aqui?? ja!!)

*el president del palau diu que nomes firmava papers presentats pel seu subordinat i aquest que actuava a les ordres del primer.* (a la *seño* vas....jo no he sigut..ha sigut ell !! senyors!! que aixo no es serio! )

*el palau va pagar la boda de les filles de millet, la nova direccio aporta factures per un total de 200.000 €* ( i jo em pregunto...guardava les factures per desgravar? )

*s'inicien els tramits per retirar-li la creu de sant jordi* ( ell si que esta fet una bona creu!! la va guanyar a una tombola?? o li va sortir sota la tapa d'un iogurt..per que.......)

i el mes divertit de tot es que ara quan parlen del *senyor millet* en diuen el senyor bitllet !!!

LA LLEI DEL EMBUT... AMPLE PER MI,ESTRET PER TU.!!

18 comentaris:

sargantana ha dit...

VERSION EN CASTELLANOdespues de leer la prensa y ver la noticias de la televison llego a la conclusion de que la ley no es la misma para todos.
por otro lado...
solo siguiendo la ley se tiene la seguridad de ser justo?
quien dicta las leyes?
y que criterios se siguen?
es irrevocable?
o varia segun el tiempo y las condiciones?
las modificamos...verdad?
por??

en la vida cotidiana en muchas ocasiones lo que no es bueno para unos...lo es para otros

quien pinta la fina linea entre el bien y el mal?
o es una goma elastica que podemos estirar a conveniencia segun deba aplicarse la ley a unos u otros??

a continuacion transcribo unos comentarios leidos en la prensa relativos al caso del palau de la musica que en realidad son los que me han llevado a hacerme estas reflexiones..
como chiquillos estan tirndose las piedras sobre el tejado de su vecino...eluden responsabilidades y se mofan de todos los que de una forma altruista les han ayudado.
me parece vergonzoso y triste..pero es lo que hay!
resulta hasta un cierto punto comico.

es la ley del embudo: * ancho para mi...estrecho para los demas*

Striper ha dit...

De fet ample sempre per els mateixos, per que es puguin passejar amb un somriure de burla a la boca.

TORO SALVAJE ha dit...

Si.
La llei s'estira.
Ara mateix estem asesinant afganesos al seu pais i no passa res.
I mira que la vida de les persones es més important que els diners.
O exportem armes a Israel per assassinar palestins, nens, dones, i no passa res.
Perque ho fem amb un somriure i molt "talante".

Petons.

òscar ha dit...

no entenc un borrall de lleis, però quan existeixen aplicacions diferents segons el gruix de la cartera o lo bocamoll que pugui ser l'encausat, és que la llei val de ben poquet.

Pais secret ha dit...

Sargantana, m´agrada quan et poses seriosa també, tens més raó que un sant.
Davant d´aquest espectacle ja no sé què pensar ni què dir, tot és fastigós i absurd. Per què no aixequen la catifa i que surti tota la porqueria d´una vegada?
Tan emmerdats estan tots que callen com putes: polítics, jutges, advocats,periodistes, músics, fundacions, immobiliàries...A mi no em faran creure que això ningú s´ho ensumava.
Sento una impotència terrible cada dia quan veig a la televisió la xarxa que havia teixit aquest paio i els seu sequaços..factures del casament de la filla en nom del Palau de la Música!!! I nosaltres, que hem de justificar fins la última pela ...i no t´equivoquis, perquè si a una factura li falta el número de nif o qualsevol dada, et cau el pèl! Fastigós
I la justícia...quin paperot!

zel ha dit...

No hi ha paraules, ja les has dit tu...és desesperant veure on hem arribat i que encara ens vulguin fer combregar amb rodes de molí...

Un petonàs reina, tinc uns dies estranys...

Anònim ha dit...

La pluja, a l’Empordà, ens fa quedar-nos a casa, encendre el foc i mirar les flames mentre la murrieria nostra, la pròpia dels indígenes d’aquí, corre lliure com el fum que s’enlaira. Per això, mentre mirem el foc diem: Millet, Millet.... franquisme sociològic (que no ideològic), que pensava que l’estat i les institucions són per a saquejar i que, un cop es mana, la impunitat pel saqueig és total. Misèria de país petit i pobre de mires, que viu sobre les restes d’un passat que encara es viu però que vol ignorar... I nosaltres? Que no recordem que Franco va morir al llit? Amb tot el que això implica? I la justícia.... La justícia... Potser no cal dir res més i només esperar que mai hàgim de ser nosaltres, pobres i petits, els qui hàgim d’anar davant seu. Us ofereixo un poema, com a renec, com compensació: riure de pobre davant el ridícul dels poderoso: l’única cosa que ens queda!!! Salut i república (que, aquesta si, no va acabar al llit, sinó a l’exili o als camps de concentració). El poema: Balada imprecatoria contra los listos de Alvaro Mutis:

Ahí pasan los listos.
Siempre de prisa, alertas, husmeando
la más leve oportunidad de poner a prueba
sus talentos, sus mañas,
su destreza al parecer sin límites.
Vienen, van, se reúnen, discuten, parten.
Sonrientes regresan con renovadas fuerzas.
Piensan que han logrado convencer,
tornan a sonreír, nos ponen las manos
sobre los hombros, nos protegen, nos halagan,
despliegan diligentes su abanico de promesas
y de nuevo se esfuman como vinieron,
con su aura de inocencia satisfecha
que nos denuncia a leguas.
Jamás aceptarán que a nadie persuadieron.
Porque cruzan por la vida
sin haber visto nada,
sin haber escuchado nada,
sin dudas ni perplejidades.
Su misma certeza los aniquila.
Pero, a su vez, también sus víctimas
suelen olvidarlos, confundirlos en la memoria
con otros listos, sus hermanos,
tan semejantes, tan de prisa siempre,
tratando de ocultar a todas luces,
el exiguo torbellino que los alienta
a guisa de corazón.
Todo cuidado, toda prudencia,
de nada valen con ellos,
ni vienen a cuento.
Su efímera empresa, al final,
ningún daño logra hacernos.
Los listos, os lo aseguro, son inofensivos.
Es más, cuando me pregunto
adónde irán los listos cuando mueren,
me viene la sospecha de si el limbo
no fue creado también para acogerlos,
sosegarlos y permitirles rumiar,
por una eternidad prescrita desde lo alto,
la fútil madeja de su inocua cuquería.
Ignoremos a los listos y dejémoslos
transitar al margen de nuestros asuntos
y de nuestra natural compasión
a mejores fines destinada.
De los listos no habla el Sermón de la Montaña.
Esta advertencia del Señor, debería bastarnos.

garbi24 ha dit...

Es tot molt injust...sempre guanyen els mateixos.I nosaltres a pagar els seus desperfectes.

ddriver ha dit...

quin crack en Millet, aqui al poble el colegi i el carrer del seu avantpassat, el mestre, ara els volen canviar el nom i posar-li Felix Millet. Es el meu idol, jo un cop vaig robar u bazoka(xiclet) i vaig estar 3 setmanes amb por de sortir al carrer perque no m'enganxessin

Pere ha dit...

La "justicia" en el caso "Millet" va muy lenta porque si tira rápido y fuerte del hilo saldra tanta mierda( perdona la expresión)que les llegará al cuello a un montón de personajillos y politicos de distintas formaciones.
Confio en la labor de la Sra Compte, Fiscal Jefe de Catalunya, natural de Figueres y de su equipo de colaboradores.

Petons Sargantana.

Assumpta ha dit...

Quina ràbia em fa aquest tio! L'altre dia quan l'enfocaven les càmeres i feia mig somriure i amb les mans a les butxaques amb un posat totalment relaxat... Quina barra aquest "senyor" Millet!! Quin delinqüent!

Cesc ha dit...

Si si és que deu n'hi do amb tot el què ens venen, si jo arribo a robar tot això ja estic a la garxola, però ja sabem que lleis com aquestes i certes persones mai es veuran on han de ser.

USD ha dit...

avui he penjat un aporta extreta del teu blog.
salut

La Carme ha dit...

!Bueno! Como dice el refrán "mal de muchos consuelo de tontos" pero... Me temo que estos de tontos nada de nada.
Si salimos del caso Millet y nos detenemos en Valencia, también veremos sonrisas falsas y trajes hechos a medida. Al final acabas siempre pensando lo mismo ¿Por que la ley es tan flexible para algunos y tan severa para la mayoría?

SALVADOR ha dit...

Ja fa temps que estic indignat per tota la me... que arrosseguem. Em dol molt però he de reconèixer que som un país de 3ª.
Amb tot el discurs gastat de voler la independència, oblidem que el pitjor centralisme que patim és el de BARCELONA. Allà ho maneguen tot i de la manera que a ells els va bé. Si som, encara, capaços de pensar ens adonarem que tots els projectes de carreteres i algunes de les lleis les fan pensant amb si a ells els afavoreix.
Els nostres senyors polítics, a banda de patir per no perdre el seu lloc ni el seu sou, han "treballat per aconseguir acabar amb tot el que és públic. Sanitat no s'aguanta per enlloc. Ensenyament va cap a la privatització... Se'ns han carregat l'estat del benestar.
Dintre de poc valdrà més la pena anar a viure a qualsevol regió d'Espanya qu no pas quedar-se aquí.
Podria anar traient la bilis però no cal. Ens diferenciem d'aquests paisos amb alta corrupció amb què aquí els corruptes van amb traje i corbata.
Ho sento però el pitjor que pot passar a un país és tenir l'enemic a casa i nosaltres li tenim.

Adoyma ha dit...

Evidentemente, pase el tiempo que pase, y este quien este, aqui se practica la puñetera ley del embudo!!!
me alegro que de algo sirviera mi post.
Besote.

Eli ha dit...

Ai noia... Comencem per la feina, que ja ens apliquen aquesta llei, i acabem al carrer...
Buffff... Quina santa paciencia que hem de tenir!!!!!
Jo estic esperant estar algun dia a la part ample... però no hi manera!!!!

sargantana ha dit...

be..hi ha poc mes a dir
esta vist i demostrat que estem tots de acord i que en tenim els nassos plens
encara que de pocs ens servira
nous escandols es descobreixen cada dia..
trist..molt trist, si senyor
pero, gracies per la vostra rabia