dissabte, 10 d’octubre de 2009

MACHADO


en el corazon tenia la espina de una pasion;

logre arrancarmela un dia...

y ya no siento el corazon.

11 comentaris:

Lansbury ha dit...

No hi ha res pijor que un cor de pedra. Un bes palpitant

Pere ha dit...

Sra.Sargantana:la poesia de Machado siempre es emocionante.
Quizas se refiere a un amor perdido ó imposible al que tuvo que olvidar.

Petons.

TORO SALVAJE ha dit...

Sense passions no som més que carn i ossos.

Petons.

garbi24 ha dit...

Crec que amb el temps, tots els humans haurem de tenir-lo per sobreviure.
Nosaltres tenim la sort de que haurem pogut fer servir el de veritat....per lo menys a mi encara em funciona

Pais secret ha dit...

Sargantana, sabies que a la tomba d´Antonio Machado, al cementiri de Cotlliure, la gent que el visita li deixa pedretes com aquesta i d´altres amb inscripcions per a retre-li homenatge?
O potser és que tu ja li has portat aquesta?
Un petó.

mar ha dit...

crec que preferixo sentir l'espina clavada per continuar sentint-me viva.
Petons!

Striper ha dit...

Molt fotut no sentir el cor, em sap greu no haverte comentat pero em sembla que tinc problemes amb la RSS.

Marta ha dit...

Si quan t'has d'arrencar una espina del cor has d'arrencar-te el cor, més et val deixar-te l'espina clavada ja que un dia o l'altre deixarà de sagnar i cicatritzarà, però el cor arrencat et deixarà buit per sempre més.

sargantana ha dit...

lansbury
ja ho pots ben dir...es fort pero impenetrable.
molt bonic el teu peto. gracies

pere
no se a que se referia machado. pero a mi tambien me emociona.

personalmente, no he pasado por esas experiencias...soy persona afortunada en amorios.

petons tambe per voste, pere

toro
si..sempre tens les paraules idonees.
trist, pero cert

garbi
i que no pariiiiiii...jajajjajaj

pais secret
cotlliure es el meu paradis amagat
el meu refugi on vaig a carregar bateries tot sovint.
i no perdo ocasio per visitar el cementiri i la tomba d'en machado

pero a aquesta pedra li tinc un afecte especial. me la va regalar el meu fill petit una vegada que va anar d'excursio amb l'escola..ja fa molts anys
la faig servir de trepitxa-papers a la feina.
;-)

mar
jo tambe...
el patiment no es mes que una manera de sentir la vida
no sentir-la ha d'esser pitjor.

striper
no hi fa res amic. no calem compliments
tot i que jo tambe tinc problemes a casa teva de vegades
et pasa amb tots o nomes amb mi???
potser he fet alguna cosa malament.

sargantana ha dit...

marta
si noia
ho deiem amb la mar..jo tambe ho veig aixis
bona nit bonica

Cesc ha dit...

Acostuma a passar, quan et fan mal ja no el sents.