no l’heu vist mai
el bisbe adormit?
la badia de roses
es el seu llit.
el bisbe adormit
es un enorme gegant
que, de nit i de dia
damunt d’aquesta
inmensa badia,
esta ell descansant.
tot vorejant la llongada
ens va seguint la mirada,
el bisbe sempre es present.
amb imaginacio
i amb fantasia
tan se val d’on se’l mira
el bisbe ens fa referent.
cal saber escollir un dia
dels clars i transparents,
perque la calitja i la boira
la seva megestuosa imatge
no ens amaguin gens.
el bisbe adormit
fidel al seu ritual,
va abillat amb solideu
i lluint pectoral.
del montgri, el Castell,
n’es del bisbe l’anell.
te les seves mans plegades, una damunt’altra,
descansant sobre el seu pit.
del montgri, el castell,
n’es del bisbe l’anell.
si seguim per orient,
es a dir, per l’esquerra,
descobrim que hi es present
el gran pla del seu ventre.
continuem i veurem
les seves cames molt llargues
i finalment els seus peus,
que son dos turons
petits i rodons
que es diuen els maures.
quand vinguis a roses
tu tambe podras veure.
el bisbe adormit
es format per la terra.
amb les tevés propies mans
l’aconseguiras enmarcar
per poder.lo aixis
millor afigurar.
ell sempre dorm
el bisbe adormit
deixant pasar el temps
inmers dins el son
dels grans cavallers.
-shhhhh…silenci senyors!
-shhhhh…silenci, si us plau!!
i deixem dormir
el senyor bisbe en pau.
Josep Mª Ponseti
mil vegades m'habia esplicat la meva mare aquesta historia i d'altres del castell del montgri, *l'anell del bisbe* que em diem a casa
espero que us hagi agradat tant com a mi.
que tingueu bon cap de setmana, amics!
8 comentaris:
L´he sentida moltes vegades també aquesta història Sargantana, i és maca, però jo la veig totalment diferent, molt poc eclesiàstica.Per mi, la figura del meu Montgrí és el d´una dona embarassada reposant i el castell,el mugró que alimentarà la criatura.O que ens alimenta a nosaltres de imaginació.
De totes maneres fa goig veure´l,
tan omnipresent i tan bonic, d´una banda i de l´altra.Som afortunats!
Sí que m'ha agradat! Un poema -llegenda, molt lleuger i distret.
No la coneixía.
Molt maca.
Petons.
Coi, jo sempre he sentit a dir "el mamellot" de la dona estirada. Això s'ho han inventat els "lladreburros"?
conec el mongri però no el poema......m'ha agradat
No es pot aixecar perquè pasaria la tramuntana i els aiguamolls de Pals s'assecarien, el riu Ter és tornaria boig, perdríem l'arròs i les pomes i potser alguna pollancreda de l'Empordanet.
Que dormi...
Bona tarda Sargantana.
No la conexia tot un plaer coneixer aquesta legenda.
la versio que ens dons, pais secret, es encara mes maca. no la coneixia i aixo del mugro que alimenta la nostra imaginacio...m'ha arrivat! jajajaj
i ..sr. pere..no sigui catastrosfista, home. pero deixem.lo dormir sera el millor
gracies per esser aqui, amics
Publica un comentari a l'entrada