dilluns, 2 de novembre de 2009

EL CEMENTIRI BLANC...


Jugaven els infants
entre les tombes blanques.
Viva claror d'esguars
entre claror adormida.

Talment com ales, mans
entre les tombes blanques.
El mar bleixava prop
d'aquell vol de gavines.

Ja no dormen els morts
dintre les tombes blanques.
El nacre del record
quieta pau abriga.

Els infants s'han endut
perfils de tombes blanques.
El silenci daurat
enyora el teu sonriure.

del llibre Kyparissia de Mº Angels Anglada



8 comentaris:

TORO SALVAJE ha dit...

Un poema preciós.
Extraordinari.

Petons.

Striper ha dit...

Un poema molt adient per avui.

Carme ha dit...

I una cançó sempre adient, per tots els dies...

Pere ha dit...

Néixer, viure, morir a l'Empordá i descansar al cementiri blanc...

Bona nit Sargantana.

Anònim ha dit...

Bon dia, salut i, si pot ser, república!!! Us convido a llegir algunes coses: “El sabater d’ordis”, “Les bruixes de LLers” i, sobre tot, el “Somni de Cap de Creus”, poesia empordanesa un punt irónica, d’una bellesa enlluernadora, de casa, com casa. Recordeu, els que sou més grans, cada migdia, a Ràdio Popular de Figueres, aquells versos?

Braços en creu
damunt la pia fusta
senyor empareu la closa i el sembrat
doneu el verd exacte al nostre prat
i mesureu la tramuntana justa
que eixugui l'herba
i no ens espolsi el blat.

Si, com aquell altre clàssic: “Mobilette como ninguna! Pregunte a quien tenga una!” Res... Envellir suaument, amanyagat per la llum de l’Empordà i embolicat per la tramuntana: cada dia una mica més murris, una mica més savis, una mica més persones. La poesia ens porta lucidesa i la música, sobre tot la música, la força per seguir.

Pais secret ha dit...

La M.Àngels Anglada sempre és una bona companya de viatge, Sargantana.
Al veure el títol del teu post he pensat que hauries fotografiat el Cementiri Blanc de l´Escala, el que hi ha darrera el passeig amagat entre edificis. Si no l´has vist i hi pots anar un dia, no te´l perdis.
I amb la cançó...saps tocar el cor quan convé!

sargantana ha dit...

toro
gracies toro,
m. angels anglada escriu d'una manera realment especial, es cert

striper
dons si..oi?
com anell al dit!!

carme
a mi em posa la pell de gallina aquesta canço. es.....
un abraçada, carme

pere
bon dia senyor pere,
si..es un bon pla..pero..epppp que no hi ha pressa eh!!
jajajajajjaja

anonim
benvolgut,
us hem de trobar un nom..aixo d'anonim no us encaixa, a mes sona fred i distant i no us sentim aixis, be ho sabeu...
bones recomanacions sens dubte
de fet..ja n'he localitzat un parell pero ara estic poc lectora..nomes pesics,
ja sabeu, no es pot esser a misa i a tocar campanes oi?

recordo facilment les paraules que dieu..eran abans del angelus a les 12..i la falca de la mobilette, tambe
has estat cotidianes en una epoca important on la radio era algo mes que una remor de fons repetible i aburrida
(amb tot el meu respecta per les moltes emisores que fan un bon treball, pero que estan lluny dels dials de la meva cotidianitat.)

tambe envellir pot tenir el seu encant..perque no?

espero que us acompanyi una bona jornada. salutacions!

pais secret
no el conec, pero em varen venir ganes de fer-ho al llegir el poema.
si no el se trobar m'ajudaras?

tinc una visio molt maca del de portbou...el coneixes??
hi han llocs on be de gust reposar...

Pais secret ha dit...

Ui, que em sembla que ens hi trobarem fent la ruta dels cementiris...a mi m´agraden molt.
El de Port Bou és molt especial, com pocs, pel lloc i pels personatges que hi reposen.

El cementiri marí de l´Escala està situat darrera el passeig marítim que ara han arreglat, enmig d´hotels i edificis, però segur que està ben indicat.El que no sé és si està obert al públic.

Un petó.