com si fos una perla adormida,
esperada amb infinita ansietat,
en no saber perque apareixia,
quand la veus gairabe no la veus.
aixis es la llagrima d'un ser estimat,
que delatant un greu estat,
rodola cara avall com una perla
que produeix forta emocio
i un fort i entranyable dolor
dificil de comparar.
.................................................................
recordant a l'alba, que s'en va anar un 15 de desembre, abans de fer cinc anys.
3 comentaris:
Ara em tindre que posar al dia de xocolata.Ja m'agrada.
striper
aviam si despres t'agafa mal de panxa..jajajjaja
un peto, joan
Pobrets pares, quin patiment perdre una filleta tan petitona! El que deuen haver plorat, mare meva...
Ella està bé :-))
Publica un comentari a l'entrada