CALENDARI D'ADVENT, DIA 17

avui parlarem de les flors tipiques del nadal.

EL VESC ( Viscum album),(Muérdago, en castellà)
Des de l’antiguitat sempre ha estat considerada com una planta amb uns certs poders, per donar bona sort, salut i prosperitat.
El senzill fet de que tingui tot l’any el color verd és símbol de sempre vida i segons els antics celtes, que tenien el ritual de collir-lo pels vols de Nadal havien de fer-ho amb una falç d’or, perquè creien que d’aquesta manera el donava riquesa i ho convertia tot en diners, degut a que al secar-se la planta adquireix un color daurat i tenia boletes com a perles.
Segons la tradició el vesc s’ha de regalar, i un cop a casa s’ha de col·locar prop de la porta d’entrada per no donar pas a als mals esperits. A l’any següent aquest s´ha de cremar i substituir-lo per un de nou que també ha d’ésser regalat i així cada any.
També diu la tradició que si sota una branca de vesc al bosc una parella es dona un petó, tindran la felicitat assegurada tota la vida.
Totes aquestes tradicions i teòriques virtuts esotèriques d’aquesta planta, son degudes a la creença d’una doble vida de la planta, ja que serveix d’aliment als ocells (principals reproductors de la planta) que mitjançant els seus excrements ajuden a la proliferació de la planta i que després, aquesta servirà de trampa per poder-los atrapar amb la substància enganxosa " vesc" sucant una mena de creu anomenada "brisella".

POINSETIA O FLOR DE NADAL
És una planta originària de Mèxic, i la seva introducció a Europa data de l’edat dels conqueridors, però que la seva bestial difusió no ha arribat fins el segle XX quan en els tristos i freds Nadals, la gent vol posar alegria a casa seva en forma de guarniment, i que gràcies a les seves bràctees vermelles la poinsettia ens ho ofereix.
Ha anat incrementant la seva venda gràcies al color vermell de les seves bràctees, que mitjançant hibridacions cada cop és més intens, i també per la tradició de que el color roig pels Nadals dona sort i calor.

BOIX GRÈVOL ( Ilex aquifolium)
Des de l’any 1984 està prohibida la seva comercialització a Catalunya, degut a l’abús que s’en ha fet per arreu, i el comerç que en tingui haurà de certificar documentalment que el seu origen és d’una comunitat on la seva recol·lecció estigui permesa. A part de la planta sencera, també està prohibida la comercialització de branques, fulles,... o qualsevol part de la planta.
Degut a la forma especial de les seves fulles i el color tant llustrós, i acompanyat per els fruits vermells es la planta que més s’ha utilitzat durant anys per els guarniments nadalencs. Aquesta utilitat s’ha degenerat en un abús, que ha derivat en la seva prohibició, degut a que forma part de la dieta de diferents animalons que poblen els nostres boscos i que troben en els fruits el seu aliment durant l’hivern més rigorós.
A part de color verd existeixen d’altres hibridacions que fan unes fulles matitzades amb blanc i grogós i que també tenen boletes ( fruits) de color vermell i que certificant la seva procedència també podem trobar-los al comerç.
La tradició de posar-la com a guarniment dins la nostra llar ve de molt antic i en l’antiguitat era molt venerada, degut a que era símbol de fertilitat en mig del hivern, donant un toc de vida a la natura o la pròpia llar.