i sabeu de la meva aficio a les capelletes urbanes, potser mes per tradicio que per devocio
aqui us deixo unes quantes de les meves troballes; aviam si recordo d'on son...
ep...!!que si aprop de casa vostra en teniu alguna i me la voleu fer arrivar...la lluire encantada
8 comentaris:
Ostres jo també soc aficionat aquestes capelletes i de fet vlia mitjançant el feisbuc o el bloc recollir imatges d'aquestes ja t'enviare.
Són maquíssimes!! :-)) A mi m'agraden molt!!
A molts països europeus n'hi ha moltes.
No sé si serà veritat, però a Anvers (Bèlgica flamenca) em van explicar que, fa molts anys, quan no hi havia enllumenat elèctric als carrers, la gent demanava permís per posar una capelleta perquè, en els llocs on n'hi havia, l'ajuntament hi pagava la despesa de llum per la nit i els carrers no estaven tan foscos i la gent es sentia més segura :-)
Ja ho has vist, diu que col·leccionar (també capelletes) fa venir ganes de viure...
Una abraçada.
Si demà matí hi penso, en anar a la feina, te'n envio una que hi ha al costat de casa; al barri de Sants.
Ves a Roma, necessitaràs una dotzena de càmares.
Petons.
striper
dons podem fer com els cromos...ens els camviem!!
la pena es que no en se l'historia..segur que totes en tenen
Assumpta
una bona historia...
veus el que deia?
carme
la vida es tan maca que no li calen ni excuses
no us sembla??
oscar
ostres..ja m'agradaria,
pero millor fes-ho a la tornada, aviam si encara fas tard per culpa de la capelleta
jejejej
toro
mira...ja en tenia ganes
ho afegeixo a la llista d'escuses..ejjejej
aviam si al final ho aconsegueixo.!
Aquí a Reus en se de dues, segur, a la cantonada c/del Vent i al centre en un carreró darrera el teatre Bartrina., si hi passo un dia d'aquests a veure si hi penso i els faig una foto.
Però t'he de dir que a mi no m'agraden gens!
agnes s.
dons mira...confiança per confiança. a mi de petita em feien iuiu...jajajja i ara, ja veus!
aviam si es veritat i recordes de enviarnos les fotos
gracies wapa
Publica un comentari a l'entrada