quasi cada dia pasa, em mira i sonriu.
es gran, mes que jo, de mida i d'edat, pero te la tendresa dels infants a la mirada.
em torna a sonriure i diu:
- estas maca, avui!!
i com volguen fer cara de pillastre , tot i que no li surt, pregunta:
-en puc agafar un??
-si, pero nomes un, o m'esbroncaran
li menteixo descaradament
es despedeix amb un altre sonriure que li omple la cara de orella a orella i el calendari a sota el braç
al arrivar a la cruilla es pentina al nou mirall que l'ajuntament li ha posat, tot i que massa enlaire per el seu gust, es gira i em diu adeu amb la ma.
ell es el meu *justiniano* particular
el justiniano de veritat es un personatge molt tendre i maco que viu al blog d'en toro
no us el perdeu...http://torosalvaje.blogspot.com/2010/01/justiniano-50.html
8 comentaris:
En versio femenina i han?
:)
Quina gràcia.
Justament ara acabo de corregir una nova de Justiniano, però en aquesta no s'ha portat molt bé....
Tinc un somriure enorme.
Petons.
L'haurem de coneixer....
Tendre tú i el teu justiniano particular...:)
Jejeje, vaig a veure el de veritat...m'agrada que tinguis un "admirador secret"! petonassos
Quina gràcia es nom des teu blog, m'agrada, m'agrada! T'aniré seguint ^^ Salut!
striper
jajaj..mira en joan..ja escombra cap a casa,,jajajja
toro
celebro el teu sonriure, no es algo que regalis habitualment, oi?
un peto ;-)
garbi
us agradaria, n'estic segura
fanal blau
el seu encant es la seva inocencia
graices fanalet
zel
tinc debilitat per gent aixis...
sargantana
epp..sargantana??
jajajaj sembla que parli amb mi mateixa. que bo!!
benvingut!!
tambe a mi m'agradat el teu blog;
ens anirem veien, n'estic segura
a mes...tenir-te aqui sera un plaer
per fi, algu amb escates i cua llarga aprop...jajajjaja
una abraçada molt forta desde l'emporda.
el *meu justiniano* es una persona especial.
habia tingut una vida fins i tot relevant, habia jugat en un equip de futbol que avui talla el bacalla en el panorama esportiu, pero, tot i que no li se l'historia avui esta en un centre de dia per malalts mental. es quan torna a casa seva cada tarda que em visita.
pero el seu sonriure i la seva mirada tenen un encant especial
un peto per ell i per tota la gent en la seva mateixa situacio.
Soc un fan incondicional del Justiniano toril. Un crack!
Publica un comentari a l'entrada