dissabte, 17 d’abril de 2010

EN UN POT DE VIDRE...



T'ompliré un pot de vidre amb el sol de l'hivern.


Aquest sol que escalfa la pell en dies de tramuntana,

...el que pinta les teves galtes de diumenge

i seca la roba lentament

...el que juga a amagar amb les muntanyes

i dibuixa llargues ombres a la meva terra

...el que vesteix d'espurnes brillants la mar

i que fa ganyotes amb el nen

per així ... quant arribin dies grisos de tristesa i fredor,

obrir el pot i deixar que s'evapori lentament

omplint-nos de la seva llum

i la seva energia

17 comentaris:

sargantana ha dit...

version en castellano

EN UN FRASCO DE CRISTAL

Te llenare un bote de cristal con el sol del invierno.
Ese sol que calienta la piel en días de tramontana,
el que pinta tus mejillas de domingo
y seca la ropa lentamente
el que juega a esconder con las montañas
y dibuja largas sombras en mi tierra
el que viste de chispas brillantes la mar
y que juega a hacer muecas con el niño

para asi ... quando lleguen días grises de tristeza y frialdad,
abrir el bote y dejar que se evapore lentamente
llenandonos de su luz
y su energia

TORO SALVAJE ha dit...

Un regal magnífic i un poema preciós.
Petons.

Carme ha dit...

Que bonic!

I qui no en voldria un d'aquest pots de vidre assolellats?

Assumpta ha dit...

El sol de l'hivern és el més maco!! :-))

Jo, que no suporto la calor i que penso que l'estiu és la pitjor estació de l'any, sóc una enamorada del sol d'hivern ;-)

Res més maco que un dia d'hivern fred i assolellat :-)

fanal blau ha dit...

Sargantana,

quina bona idea poder guardar dins d'un pot de vidre una miqueta del sol de l'hivern, com un sol dolç i plaent, com si fos una confitura...
Sempre va bé tenir el rebost ben ple d'escalfor enèrgica!

Un petó, amb un sol que ara s'està ponent i està preciós!

Pere ha dit...

Molt maco aquest poema, a més es nota que a les sargantanes us agrada molt aquest sol d'hivern, dóna vida i tot es veu diferent.

Bona nit Sargantana.

garbi24 ha dit...

no és mala idea.....
bona poesia...

zel ha dit...

que bonic, em recorda un conte on un nen recollia en pots de vidre boira per la mare, que sempre estava enfeinada, per així, potser, cridar-li l'atenció...

petonassos!

ANTIQVA ha dit...

Amiga, que poema tan bello, y que bello igualmente su significado.

Ahora, eso si, haz el favor de llenarme a mi tambien un bote y me lo envias a gastos a pagar por el destinatario.

Un fuerte abrazo,amiga

Lucia Luna ha dit...

Quin tresor, i quins paraules més maques, tant debò poguéssim ficar en un pot un regal aixi :)
un petonet

Lansbury ha dit...

Uf carinyet mas erisat la pell i tot PRECIOS

Helena Arumi ha dit...

Que maco, tots n'hauríem de tenir un de pot màgic!

:)

Deric ha dit...

m'encanta la foto!

Joan Calsapeu-Layret ha dit...

si desar-ho, ser previsora, per quan et faci falta tenir reserves...
m'agrada!

salut

Adoyma ha dit...

...Lo que viste de chispas brillantes del mar.

Fascinante esta frase. Si un bote puede albergar todo lo que expones, sería bueno llenar muchos botes así, dejarlos en la despensa y utilizarlos en esos momentos de bajón que tenemos.

Disculpame, por favor, en la demora, motivos profesionales me han tenido ausente de la red.
Besote entrañable.

nimue ha dit...

quin gust tenir un potet de sol per poder-lo guardar i obrir-lo quan ho necessite... B7s!

sargantana ha dit...

moltes gracies per les vostres paraules
omplire pots per tots..i en hores baixes..els anirem obrin.

sous fantastics!!
gracies
mil petons