diumenge, 4 d’abril de 2010

LA VIDA AL REVES...




Pienso que la forma en que la vida fluye esta mal

Deberia ser al reves: uno tendria que morir

primero para acabar con ese miedo de una vez.

Luego vivir en un asilo de ancianos hasta que

te saquen cuando ya no eres tan viejo como para estar ahi.

Entonces empiezas a trabajar y trabajar durante durante

cuarenta años hasta que eres lo suficientemente

joven pàra disfrutar de la jubilacion

Despues, fiestas, parrandas, alcohol i diversion

amantes, novios, novias..todo hasta que estes listo

para entrar en secundaria

Mas tarde pasas a primaria y eres un niño que

pasa el tiempo jugando sin responsabilidades de ningun tipo..

Y al final, te conviertes en un bebe y llegas al vientre

materno y ahi pasas los mejores ultimos nueve

meses de tu vida; flotando en un liquido tibio hasta que

tu vida se apaga en un tremendo orgasmo.


11 comentaris:

Deric ha dit...

Bé, la vida és més o menys així, de fet quan som vells, som també com nens.

Striper ha dit...

Ostres ara em fas pensar!!

ANTIQVA ha dit...

Muy buena idea, amiga, sobre todo para quienes ya tenemos una cierta edad... Borron y cuenta nueva... A empezar de nuevo... Empieza a contar el tiempo otra vez, y ahora en el sentido correcto...

Je,je,je

Un abrazo, amiga

Carme ha dit...

Ja ho havia llegit abans i sempre m'ha fet rumiar, tal com ho diu, sembla molt bonic, i fa somriure...
però em temo, que ens representaria una mica el mateix... posaríem afectes diferents a les mateixes coses, i segurament estudiar primària ens semblaria trist perquè ens acostaríem al final... i estar al ventre de la mare ja seria com l'avantsala de la desaparició... no sé ben bé...

TORO SALVAJE ha dit...

Molt millor.
Jo signo per la propera vegada.

Petons.

Assumpta ha dit...

A mi em passa igual que a la Carme... em sembla que fos com fos, segur que ens queixariem d'alguna cosa ;-))

garbi24 ha dit...

Mirat aixi està molt bé, llàstima però que quant t'apagues al final l'orgasme sigui dels altres i no teu

rebaixes ha dit...

Us heu preguntat si us consultaren si volieu venir a la vida ? Era això el principi de la nostra Llibertat que no la veig en cap lloc... Anton.

Pere ha dit...

L'Anton té raó ningú ens va preguntar si voliem venir a aquest món, però ja que estem aqui ...
Jo també recularia a mig camí, em donaria la volta i correria enrere cap a la joventut i la infància. Però un dia vaig llegir uns versos de Walt Whitman que deien:

"Gaudeix del pànic que et provoca
tenir la vida per davant.
Viu intensament,
sense mediocritat."

I des de llavors segueixo endavant, amb por però sempre donant la cara ... i de vegades te la trenquen.

Bona nit Sargantana.

Lucia Luna ha dit...

jeje, doncs seria genial! un petonas

Jordi Bresoli Blasi ha dit...

...cortometraje:

" la ruta natural "

genial, como vuestro escrito...

un abrazo...