divendres, 7 de maig del 2010

ES TOT AL SEU LLOC??

Estaba per casa fent les feines i sentía una remor de fons ; Força Barça!! Messi!! …semblaven veus llunyanes, fluxetes, pero molt animades, peró no en vaig fer cas.
Tenia presa per acabar, pero ja se sap que tenir un proposit no es fer feina i al treure la pols de la biblioteca, varen començar a caure els poemes d’un llibre de l’Espriu mal posat…tot de lletres escampades..mare meva!! Les posare dins del llibre i ja les ordenare un altre moment.
En aixo, al pasar per devant de la cuina veig un pastis de formatge i una sopa de ceba gratinada ballan la sinfonía numero quatre d’en Tchaikovsky..era de bojos!! Que es tot aixo??
Millor faig un cigar i descanso..es un dia estrany
Allà amb les flors tranquilament, mentres el fum de la cigarrete es barrejaba amb l’olor de mar i els meus ulls es banyaben amb mil paisatages llunyans mai viscuts, ha vingut a visitar-me una lygaeus equestris i un papilio machaon i fins i tot en xorti, vell company de matinades.
Al cel hi habien una cursa de nuvols de totes formes i colors empenyats per el vent del sud.oest . La cridoria de la mainada m’han fet entrar de nou, en Lluc i la Claudia reien descontrolats repetin mil vegades..cucut-cucut..els sentía..pero no els veía. Que pasa?? Que somio potser??
Currues de tomaquets xerri i ciceres, amunt i aball del pasadis i una boca vermella perseguin-los
Jo, al mitg del menjador ja no sabia que fer: en aquell monet es para un taxi i sensualment baixa un home mentres es despulla de mil histories, deixan un regitzell de sentiments radera seu.
Ohhh!! Ara tindre que tornar a fregar!!
Els quadres misteriosament s’han convertit en dibuixos fets amb el paint..pero m’agraden..hahhahahh!!
Aixo es de bojeria..mil veus unes rien d’altres cantan o ploran, totes familiaars, les alegres i les que s’apagen..les que criden i les que xixiuegen…. De sobte ho vaig entendre tot!!!
Vaig anar cap al ordinador i si…ara ho entenc tot!!
Hem vaig fer l’enfadada..pero nomes per posar ordre a tota aquella rauxa i els vaig fer tornar a tos cap al seu lloc. Dreta, al mitg de la sala amb cara de pocs amics i senyalant cap a la pantalla del ordinador.
Follets, escritors cantants, fotografs, i somiadors en general recullien veles
Milers d’imatges van sortir del seu amagatall darrere les cortines,plenes de figures de feltre. Les lletres corrien per tot arreu..perseguin a les *o* que habien estat les primeres en arrivar al teclat; les vinyetes d’acudits les seguien amb aire marcial.
Era com si un gran aspirador dins la pantalla succiones tot el que n’habia fugit..Habia deixat oberta *la sargantana* i m’habien visitat desde els altres blogs!!! Quin desgavell!!
Ara a mes de fer la feina de casa, tindre que vigilar si tot ja es al seu lloc als blogs..Sort que ja es cap de semana!!!

15 comentaris:

sargantana ha dit...

version en castellano

ESTA TODO EN SU LUGAR??

Estaba por casa haciendo los trabajos y oia un rumor al fondo ; Força Barça!! Messi!! ...parecían voces lejanas, flojitas, pero muy animadas, pero no hice caso. Tenía prisa por acabar, pero ya se sabe que tener un propósito no se hacer trabajo y al sacar el polvo de la biblioteca, empezaron a caer los poemas de un libro del Espriu mal ordenado...todo de letras desperdigadas..madre mía!! Las pondré dentro del libro y ya las ordenaré otro momento.
En eso, al pasar por delante de la cocina veo un pastel de queso y una sopa de cebolla gratinada bailando la sinfonía numero cuatro de en Tchaikovsky..era de locos!! Que se todo esto??
Mejor hago un cigarro y descanso..es un día extraño
Allí con las flores tranquilo-amente, mientras el humo del pitillo se mezclaba con el olor de mar y mis ojos se bañaban con mil paisajes lejanos nunca vividos, ha venido a visitarme una lygaeus equestris y un papilio machaon e incluso xorti, viejo compañero de madrugadas.
En el cielo habían una carrera de nubes de todas formas y colores empujados por el viento del sur.oeste .
El griterío de la chiquillería me han hecho entrar de nuevo, Lluc y Claudia reian descontrolados repitiendo mil veces..cucut-cucut..los sentía..pero no los veía.
Que pasa?? Que sueño quizás?? Hileras de tomates cherry y cerezas, arriba y abajo del pasillo y una boca roja persiguiéndolos
Yo, en medio del comedor ya no sabía que hacer: en aquel momento se para un taxi y sensualmente baja un hombre mientras se desnuda de mil historias, dejando un rastro de sentimientos tras de si. Ohhh!! Ahora tener que volver a frotar!!
Los cuadros misteriosamente se han convertido en dibujos hechos con el paint..pero me gustan..hahhahahh!!
Esto es de locura..mil voces unas riendo,otras cantando o llorando, todas familiares, las alegres y las que se apagan..las que gritan y las que cuchichean.... De pronto lo entendí todo!!! fui al ordenador y sí...ahora lo entiendo todo!! me hice la enfadada..pero solo por poner orden a toda aquella jauria y los hice volver a todos a su lugar.
Derecha, en medio de la sala con cara de pocos amigos y senyalado hacia la pantalla del ordenador. Duendes, escritores cantantes, fotógrafos, y soñadores en general recogen velas
Miles de imágenes salieron de su escondrijo detrás las cortinas,llenas de figuras de fieltro. Las letras corrían por todo por todas partes..persiguin a las *o que* habían sido las primeras al llegar al teclado; las viñetas de chistes las seguían con aire marcial.
Era cómo si un gran aspirador dentro la pantalla succionara todo lo que habia huido..Habia dejado abierta *la sargantana* y me habian visitado desde los otros blogs!!!
Qué caos!! Ahora ademas de hacer la limpieza, tener que vigilar si todo ya esta en su lugar en los blogs..Suerte que ya es fin de semana!!!

Assumpta ha dit...

Ostreeeeeees!!! Quines sensacions!! i quina manera més visual d'explicar-ho!! :-))

Anava veient tot el que descrivies ;-))

Carme Rosanas ha dit...

Je, je, je, que bo... la invasió dels blogs! Sort que t'has posat sèria!

Pere ha dit...

Un escrit molt bonic, original, entranyable.
Potser no s'escapen de la pantalla físicament però aquests blocs es passegen per les nostres cases, estan per tot arreu dins dels nostres pensaments ...

Bona nit Sargantana.

Vida ha dit...

Sí que és un escrit especial! M'agrada, m'agrada.

PS ha dit...

Per un moment he pensat que havies fumat una cigarreta d´aquelles que fan riure o que tenies un somni dalinià...M´ha encantat la pel·lícula que expliques, l´he vista en tecnicolor.
Ara...si has de posar ordre, posa´t seriosa, no pot durar sempre el guirigall!
Un petó Sargantana.

Deric ha dit...

Què bo!!!!
:)

Mireia ha dit...

jajaja. Molt xulo. He trigat una linees a entendre que passava

romanidemata ha dit...

tots quadrats i en filera,
si sergent! ahahaha

salut i bones narracions

La Caperucita que se enamoró del lobo. ha dit...

¡Sarganta! No se si encara t'enrecordaras de mi... tot i aixi, avui m'ha vingut a la memoria el teu blog i el de l'assumpta i aqui estic. Espero que tot et vagi molt bé.

Striper ha dit...

Jo sortia despullat? Aixx quina vergonya.

GURMET ha dit...

La sopa de ceba potser era meva.. Bon post molt ben fornejat.

I. Robledo ha dit...

Amiga, me he reido un buen rato leyendo tu manera "tan atragantada" de contarnos estas vivencias...

Espero que estés bien de ánimo, que estas cosas agotan mucho.

Recibe un fuerte abrazo y mis mejores deseos para esta nueva semana que nos amenaza

Eli ha dit...

ahh! Sargantana, no havia vist que ja t'havien deixat un premi...
Doncs jo, venia a regalar-te'l de nou.... Que m'en dius???
Passa per casa... i veuràs!! ;-D

sargantana ha dit...

Assumpta
dons jo nomes describia el que veia...jajajajjaj
petons wapa!

Carme
si..si..no dories el mateixis si aguesis estat aqui
bon dia, reina

Pere
dons es cert..es inevitable i molt agradable oi??
fan companyia i ajuden a creixer
que millor??

Vida
bonic nom has escullit, m'agrada
i gracies per tornar.
un peto

Pais
si noia,..si bades.la fantasia guanya terreny rapidament
pero crec que tant en tant es bo deixar-se portar..no creus
ara ja..tot en ordre..
tranquils!

Deric
ja veus..una paranoia com tan altres..pero gracies per prestar-li atencio

Mireia
noia...que vols??
a mi em va pasar el mateix
una abraçada

Joan Calsapu Layret
romani apreciat...no hi habia qui poses ordre!!
disbauxa total
llastima no hi fosis per ferne unes fotos..jajajjaja
o eren les teves les que corrien tan???
jajajajaj
un peto

la cape
i tant bonica,
ja t'en he fet quatre centims en la visita que t'he tornat
cuidat molt wapa!

Striper
vergonya..no, Joan
nomes et despullaves d'histories
nomes et veiem els sentiments
caxis...
jijijijij

Gurmet
dons mira..podria esser
per l'olor diria que si.
entre la musica i l'olor...era per quedarse a viure a la cuina

Antiqva
agotar dices?? estoy muertaaaa!!
pero contenta por que veo que vosotros tambien lo habeis disfrutado
un abrazo, caballero

Eli
ondia!! voy pa lla volando!!!