clican sobre la pintura anireu a la pagina del autorCada dissabte
l'aire fresc del carrer penetra dins les cases
-és més fresc i més clar l'aire dels dissabtes-
i esbandeix els racons
de la malenconia
i de l'esforç, obscur i rutinari,
de tota la setmana.
Cada dissabte
les dones obren els balcons i les finestres
i pengen robes de colors cridaners
part defora,
talment els dies de processó,
i amb un mocador lligat al cap,
com húngares de sarsuela,
canten a bells crits
tot espolsant els mobles
i posen a l'abast dels veïns
la intimitat de les cambres.
Si passeu, llavors, pels carrers
us semblarà que visiteu un poble desconegut
i les dones us somriuran amorosides
a punt d'estimar-vos amb una tendresa insospitada.
Heus ací que el miracle del dissabte
és un miracle absurd i una mica infantil,
però ningú no l'ignora als pobles
i cada setmana les cases es purifiquen
i l'aire fresc del carrer
entra pels balcons i les finestres
i tot és bell una vegada més
per la seva virtut.
Miquel Martí i Pol
12 comentaris:
version en castellano
si clicais sobre la imagen ireis a la pagina del autor.
el de hoy es un poema de Miquel Martí i Pol y se llama
*SÁBADO*
y mas o menos dice algo asi...
Cada sábado
el aire fresco de la calle penetra dentro de las casas
-es más fresco y más frio el aire de los sàbados-
y despeja los rincones
de la melancolia
y del esfurso oscuro y rutinario
de toda la semana.
Cada sàbado
las mujeres abren los balcones y las ventanas
y cuelgan ropas de colores chillones
por afuera
como los dias de procesión
y con un pañuelo atado a la cabeza
como una hungaresa de zarzuela
cantan a bellos gritos
mientras limpian los muebles
y ponen en manos de sus vecinos
la intimidad de sus habitaciones.
Si pasais entonces, por las calles
os parecerá que visitais un pueblo desconocido
y las mujeres os sonreiran amorosas
a punto de amaros con una ternura insospechada
He aqui el milagro del sábado,
es un milagro absurdo y algo infantil,
pero nadie lo ignora en los pueblos
y cada semana las cosas se purifican
y el aire frio de las calles
entra por los balcones y ventanas
y todo es bello una vez mas
por su virtud.
"Fer dissabte"...mmm, feia tan de temps que no escoltava aquesta expressió. LLàstima que es perdin aquestes coses...
jo he acabat de fer dissabte fa una estona! És una expressió que utilitzo tot sovint
Dissabte... els matins recuperen la nit de divendres i somien amb la seba... perquè la de diumenge serà...durs.
petons
és preciós aquest poema! gràcies per penjar-lo! :)
Sargantanaaaaaaaaaaa!!! jajaja sempre t'atribueixo els poemes... i penso, "caram, sí que en sap" :-))
Quan veig una dona ajupida fent dissabte, fins oblido volgudament que és ELL qui ho escriu...odio fer dissabte (i tota feina de casa que no sigui cuinar...)
Petonsets guapa!
Aquesta es una de les que més m'agraden d'ell.
Petons.
Fer dissabte és una expressió que es va perdent. M'agrada recuperar-la tot i que no m'agrada gens fer dissabte.
I Martí Pol com sempre, posant bellesa a qualsevol cosa...
Jajaj fer dissabte si senyora jo fa molt que necesite un dissabte per la meua habitacio, cada veza hi han mes trastos mal ficats.
Jo crec que es perd l'expressió, però també el fet... Aquest stress de vida, ens fa fer dissabte qualsevol dia de la setamana!
;-D
El sabado como otro día se tiene que disfrutar de lo mejor que se puede, bonito poema!!
Publica un comentari a l'entrada