dissabte, 31 de juliol del 2010

SEMPRE TU...

CLICANT SOBRE LA PINTURA ANIREU A LA PAGINA DE LA RUFI QUE ES L' AUTORA DE L'OBRA



Vull fondrem amb tu i
sentir-te part de la meva pell...

no sapiguer on m'acabo i tu comences...

sentir-me tu, sense deixar d'esser jo...

i siguen nosaltres un de sol, gaudir plegats.

11 comentaris:

sargantana ha dit...

version en catellano

si clicais sobre la imagen podreis conocer la obra de Rufi que es la autora del cuadro

SIEMPRE TU...

Quiero fundirme contigo y
sentirte parte de mi piel ...

no saber donde termino y tú empiezas ...

sentirme tú, sin dejar de ser yo ...

y siendo nosotros uno solo, disfrutar juntos.

fanal blau ha dit...

quin plaer! veritat sargantana?

Rufi García Nadal ha dit...

Hola Angels
Un placer que una de mis pinturas acompañe esta epistola tan bella de amor.
Has terminado magistralmente mi obra con tu pincelada escrita esa que siempre dejo sin dar.
Un abrazo

Unknown ha dit...

No és aquest el major anhel d'estimar-se? Preciós.

TORO SALVAJE ha dit...

Es un poema preciós.
Ple de sentiment.
I molt sensual.

Petons.

sargantana ha dit...

fanal
ufff..i tant, nena
lo millor!!

Rufi
gracias por tus palabras, querida pero jamas me atreviria a eso.
solo pretendia ilustrar un sentimiento
Era un poco como si tu hubieras sentido eso mismo al pintarlo.
Así lo sentí.

Muchas gracias y otro abrazo para ti.

Vida
Si...es trovar.hi l'esencia
un bes

Toro
gracies,
Em costa molt escriure aixis..es com una especie de vergonya que em fa mostrar.vos els meus sentiments, pero les vostres paraules m'hi animen cada dia

Vinguen de tu, les valoro encara mes, saps de la meva admiracio per com t'expreses.

un petó

Pere ha dit...

Em sembla bé que escriguis així, com tu dius, que perdis la vergonya.
De vegades sortir a l'escenari de pel a pel i deixar l'auditori bocabadat et deixa descansat ... de conya!

Bon dia Sargantana.

Carme Rosanas ha dit...

Preciós, sargantana!

Deixa la vergonya enrere... i segueix així, m'agrada molt!

Uns sentiments molt bonics i un moment per col·leccionar!

nimue ha dit...

molt bonic i molt suggerent tot, la imatge i el poema! B7s!

I. Robledo ha dit...

Amiga, estos dias en que estoy medio perdido, o perdido del todo, por la Castilla profunda, lei un libro de mistica (la culpa la tuvo la tan siempre mistica Avila) en el que alguien sostenia, en el siglo no se cuentos que la esencia de la alquimia no era sino que el hombre y la mujer se fundieran en una unidad... Y ahora llego aqui, medio corriendo y perdido, y te leo estas cosas...


Un abrazo fuerte, amiga

sargantana ha dit...

Pere
jajaj..no pas a mi...tinc allo que en diuen: *miedo escenico* em sembla...quina por!!!
petonets senyor Pere.
;)

Carme
...que bonic es aixo del moment per coleccionar...molt teu!!
una abraçada, amiga meva

nimue
a mi tambe m'ho va semblar oi??
salut!!

Antiqva
ummmmmm Avila, pillin!
cuidadin con las yemas...que se pegan en la cadera...jajajjaj

ya ves el azar es loco, querido
disfruta mucho!
besos

moltes gracies a tots...