Vaig veure un home...era gran i duia una bossa a la mà i l'americana a l'altre.
Va reposar cansadament recolzat en un cotxe del carrer i desprès reempengue el seu camí cap a l'estació...
...Devia esser un avi que com que el seu fill marxava de vacances s'en anava a casa de la filla a pasar l'estiu??
...Devia esser un avi que com que el seu fill marxava de vacances s'en anava a casa de la filla a pasar l'estiu??
...O potser havia conegut una iaia molt flamenca per el xat i havien quedat per passar uns dies junts a Benidorm en aquell hotelet tan bonic que va anar una vegada amb l'inserso??
...Qui sap si dins la bossa i duia el cos del seu amic de sempre; el gos que li havia fet tanta companyia, l'enterrarà a l'hort que tenen aprop de les vies, allà on tantes vegades havien jugat i escarbat junts?
...O...??
11 comentaris:
version en castellano
EL HOMBRE Y LA BOLSA
Vi un hombre ... era mayor y llevaba una bolsa en la mano y la americana al otro.
Reposó cansadamente apoyado en un coche de la calle y después reemprendió su andadura hacia la estación ...
... Debía ser un abuelo que como su hijo se iba de vacaciones se marchaba a casa de la hija a pasar el verano?
... O tal vez había conocido una abuela muy flamenca por el chat y habían quedado para pasar unos días juntos en Benidorm en aquel hotelito tan bonito que fue una vez con el INSERSO?
... Quién sabe si dentro de la bolsa llevaba el cuerpo de su amigo de siempre, el perro que le había hecho tanta compañía, le enterrará en el huerto que tienen cerca de las vías, allí donde tantas veces habían jugado y escarbado juntos?
... O. ..?
...o potser hi guardava els llibres de poesia més preuats...
bon vespre, sargantana!
I potser dins hi ha tota la seva joventut i ara va a canviar-se per reaparèixer amb vint anys....
O potser els somnis que havia anat guardant per a realitzar-los quan tingués temps...
Potser, pobre, emprèn el darrer viatge abandonat dels seus...
Ostres, si hagués de pensar una cosa així no m'hi acostaria pas!
*Sànset*
Res, res, cap a Benidorm s´ha dit!!! Amb la iaia flamenca li passaran tots els mals.
jajajjaja..
veig que teniu molt bona imaginació...aixo esta bé
molts petons a tots
Amiga, la vida es -en suma- eso... Viajamos por ella con una bolsa y todo es posible. Todo puede suceder.
Bueno, eso es lo que dicen.
Un fuerte abrazo
...segurament serà un viatge pesa; molt de pes a les mans, a la ment i al cor.
M'encanta la imatge.
Tantdebó que sigui Benidorm.
Petons.
Publica un comentari a l'entrada