M'agrada més el final de la tarda. Quan aquest groc esclata i el cel s'omple de tots els colors vermells, ocres, grisos ... i arriba la nit. Sempre sento fred a l'alba i al capvespre calor i contemplo aquest espectacle grandiós com un mussol embadalit.
20 comentaris:
version en castellano
DUDAS...
no se si me gusta mas el *rojo amanecer*...
...o el *amarillo anochecer*
A mí el groc, la segona! Però les dues són boniques.
jo no sabria triar...així que el vermell alba per les matinades, i el groc capvespre per quan s'acomiada el dia!
Precioses!
Això com diu la Fanal Blau, cadascun al seu temps i al seu moment... no ens facis triar, que tots dos enamoren... :)
Dificil elegir entre un i l'altre to al seu moment.
Sargantana, el dos cada un amb el seu moment, depen de la situació.
m'agraden molt le fotos.
Una abraçada.
Sargantana
devant dels dubtes, jo em quedo amb els dos.
Imposible, triar, els dos son genials.
petonets
jo em quedo amb el vermell d'alba.
no.....el groc capvespre.....no......no ho sé.
Tots dos ¡¡
la companyia hi pot fer molt en la decisió
creec que m'agrada el alba
Bé, hi ha dies que és al revés...vermell capvespre i groguenc alba...però...t'has d'aixecar cada dia d'hora per saber-ho...fotos precioses!
M'agrada més el final de la tarda.
Quan aquest groc esclata i el cel s'omple de tots els colors vermells, ocres, grisos ... i arriba la nit.
Sempre sento fred a l'alba i al capvespre calor i contemplo aquest espectacle grandiós com un mussol embadalit.
Bona nit Sargantana.
Jo em quedo amb el groc, tot i haver acabat ja les piles, però m'inspira més cap a la contemplació.
oh! jo el vermell alba, sense dubte! :)
Me da igual... Pero que el cielo este lleno de nubes... Entonces, tanto uno como otro se embellecen.
Un abrazo, amiga
Amiga, aqui el unico que escribe en castellano soy yo... No se si debo sentirme un intruso o un privilegiado (porque hago que tengas que traducir...)
No se, no se...
Lo que resulta increible es lo distintas que son ambas lenguas... Te leo en catalan y no entiendo nada...
Otro abrazo, amiga, otro abrazo...
el vermell alba sempre indica un principi, i és millor que un final...
jajajajja..us mulleu poc!!!
ja us val!!
que diplomatics sou
pero gracies amics....i que els millors capvespres i les millors albades us acompanyin a tots...
Totes dues son molt macas.
Salutacions.
J.A.Torron
gracies....a mi tambe m'agraden les dues
(bona ajuda m'he buscat per despejar dubtes...jajajajaj)
Publica un comentari a l'entrada