Ja se que tan sols en una rotonda...que esta plena de cotxes i es al mitj del no res.Encara aixis es un lloc que sempre m'ha semblat magic, com magic es que els arbres canviin de color fora dels somnis!!
Ya se que tan solo es una rotonda en medio de la nada y que esta llena de coches, pero aun asi siempre me ha parecido un sitio magico, como magia tiene que los arboles canvien de color fuera de los sueños.
en mig del no res, giravolten cotxes i persones... al llarg del dia dels dies, els anys els arbres com les estacions canvien, de dia i de nit creixen... i passa el temps. viuen com nosaltres ara
Figueres de nit, passejant sense pressa, és una altra ciutat. A l'hivern, amb tramuntana, esdevé misteriosa. Si plou pot arribar a ser desconeguda. Però hi ha més Figueres (i penso que el que dic és aplicable a altres pobles): la Figueres de les façanes, que es pot descobrir caminant i mirant enlaire. O la Figueres dels teulats, mirant des d'un edifici elevat. O la Figueres dels antics horts i jardins que ara han quedat a l'interior de les illes de cases, tamb´visible des d'un lloc alt... I, és clar, les milers de Figueres del passat, les íntimes Figueres de cadascú, moltes de les quals ja no existeixen. La teva ciutat com un lloc màgic per a descobrir. Salut!
És clar! ja ho saps: Figueres "ciutat dels detalls". L'amic anònim estima Figueres, però tal com diu és la ciutat íntima que tots portem dins i... ja no existeix.
Ummm i quan veus que a l'endemà son com sempre es quan penses es... " que els follets han estan jugants per la nit a corre i amagar..!junt a les fades...
joan calsapeu-layret gracies per enriquir el meu espai. un altre abraçada per tu. ;-))
clidice dons mira...a figueres no ens `podem pas queixar amb l'art de les rotondes...
Anomim / pere amics..crec que si la portem dins, aquesta figueres que ens estimem existeig encara. nosaltres la fem viva, perque una ciutat no son un grup de cases, sino un grup de persones.
estic fen un recull de fotografies de llocs, façanes, balconades d'aquelles que ens envolten calladament i que un dia de sobte sembla que al anar a plaça o a la feina et diguesin: psss, psss.. miram!! aviam si us las puc mostrar...
salutacions als dos..
assumpta ja veus...pamplines de les meves. pero m'agrada!
carme als somiatruites..tot ens val. jajaj molts petons maca espero que tot estigui be.. ;-))
lisebe jo no podria haber explicat millor!! mil petons, reina
12 comentaris:
version en castellano
ARBOLES DE COLORES
Ya se que tan solo es una rotonda en medio de la nada y que esta llena de coches, pero aun asi siempre me ha parecido un sitio magico, como magia tiene que los arboles canvien de color fuera de los sueños.
la senzillesa de les coses no treuen importancia a la seva bellesa natural
en mig del no res, giravolten cotxes i persones...
al llarg del dia dels dies, els anys els arbres com les estacions canvien, de dia i de nit creixen... i passa el temps.
viuen com nosaltres ara
salut i sensacions
una abraçada
Doncs em sembla una solució molt bona per a un espai sense suc ni bruc :) en comptes d'atapeir-la d'objectes pretesament simbòlics.
Figueres de nit, passejant sense pressa, és una altra ciutat. A l'hivern, amb tramuntana, esdevé misteriosa. Si plou pot arribar a ser desconeguda. Però hi ha més Figueres (i penso que el que dic és aplicable a altres pobles): la Figueres de les façanes, que es pot descobrir caminant i mirant enlaire. O la Figueres dels teulats, mirant des d'un edifici elevat. O la Figueres dels antics horts i jardins que ara han quedat a l'interior de les illes de cases, tamb´visible des d'un lloc alt... I, és clar, les milers de Figueres del passat, les íntimes Figueres de cadascú, moltes de les quals ja no existeixen.
La teva ciutat com un lloc màgic per a descobrir.
Salut!
És clar! ja ho saps: Figueres "ciutat dels detalls".
L'amic anònim estima Figueres, però tal com diu és la ciutat íntima que tots portem dins i... ja no existeix.
Bona nit Sargantana.
És xulo!!! :-)))
Sí sembla una mica de somni...
Ummm i quan veus que a l'endemà son com sempre es quan penses es... " que els follets han estan jugants per la nit a corre i amagar..!junt a les fades...
Petonets guapiíssima
garbi
savies paraules, amic meu
joan calsapeu-layret
gracies per enriquir el meu espai.
un altre abraçada per tu. ;-))
clidice
dons mira...a figueres no ens `podem pas queixar amb l'art de les rotondes...
Anomim / pere
amics..crec que si la portem dins, aquesta figueres que ens estimem existeig encara. nosaltres la fem viva, perque una ciutat no son un grup de cases, sino un grup de persones.
estic fen un recull de fotografies de llocs, façanes, balconades d'aquelles que ens envolten calladament i que un dia de sobte sembla que al anar a plaça o a la feina et diguesin:
psss, psss.. miram!!
aviam si us las puc mostrar...
salutacions als dos..
assumpta
ja veus...pamplines de les meves. pero m'agrada!
carme
als somiatruites..tot ens val. jajaj
molts petons maca
espero que tot estigui be.. ;-))
lisebe
jo no podria haber explicat millor!!
mil petons, reina
De vegades lo mes habitual i corrent ens transmeteix allo mes precios i bonic.
M'agrada molt.
No ho havia vist mai.
Petons.
Publica un comentari a l'entrada