dijous, 4 de novembre del 2010
VISQUEM, RIGUEM I SOMIEM...
Sens dubte vosaltres sou una de les millors teràpies.
Gracies,
Sentir-vos tant aprop es un anim i un alicient, però no patiu...estic i estaré be
Se que les lletres traspuen sentiments i volia que sapiguesiu els meus; ara també m'heu mostrat els vostres.
De vegades, no us ho negaré pas, necessito llegir-ho o dir-ho per tal de anar-ho assimilant i entenguen.
Els dies han esdevingut tremendament llargs, però tampoc tinc cap presa en consumir-los. Molt al contrari, els gaudeixo minut a minut.
Tot ha pres una importància inusual i no se per quin motiu hi ha dins meu una *serenor* que mai havia sentit.
L'espera es fa llarga, però tot tindrà el seu moment...
Intento, mentre pugui, estar enfainada i que res canvi ni alteri massa les nostres vides (m'agrada com son i no en vull perdre ni un segon )
Moltes gracies a tots per els vostres comentaris, trucades, mails..us sabia aquí, però mai pensava que tant aprop meu. Sou un tresor!!
Us tindre al corrent, però no us amoïneu..ho repeteixo: estic i estaré be!!
Recordeu que no poden en les sargantanes ni talla'n-nos la cua..jajajajajja
Amics: visquem, riguem i somiem, ara que encara podem!!!
Petons a tots!!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
19 comentaris:
version en castellano
HAY QUE VIVIR, REIR Y SOÑAR...
Sin duda vosotros sois una de las mejores terapias.
Gracias,
Sentiros tan cerca es un ánimo y un aliciente, pero no os preocupéis ... estoy y estaré bien
Sabia que las letras rezuman sentimientos y quería que supierais los mios, ahora también me habeis mostrado los vuestros.
A veces, no os lo negaré, necesito leerlo o decirlo para asimilarlo y entienderlo
Los días se han tornado tremendamente largos, pero tampoco tengo ninguna prisa en consumirlos. Muy al contrario, los disfruto minuto a minuto.
Todo ha tomado una importancia inusual y no se por qué hay dentro de mí una * serenidad * que nunca había sentido.
La espera se hace larga, pero todo tendrá su momento ...
Intento, mientras pueda, estar atareada y que nada cambie ni altere demasiado nuestras vidas (me gusta como son y no quiero perder ni un segundo)
Muchas gracias a todos por vuestros comentarios, llamadas, mails .. os sabía aquí, pero nunca pensaba que tan cerca de mi. Sois un tesoro!
Os tendre al corriente, pero no os preocupeis .. lo repito: estoy y estaré bien!
Recuerdad que no pueden con las lagartijas ni cortandonos la cola .. jajajajajja
Amigos: Hay que vivir, reir y soñar, ahora que aún podemos!
Besos a todos!
Hi estem i estarem aquí, ja ho saps, que sigui lleu
"...ni alteri massa les nostres vides (m'agrada com son i no en vull perdre ni un segon )": aquesta frase és la clau. Sí, Sargantana, estàs i estaràs bé perquè estimes el que ets. T'acompanyam en el que vulguis i necessitis. No et tallis quan necessitis escriure. Una abraçada!
I tant que estarem donant'e la pallissa per fer-nos pesats, que creies que que t'escaparies de les nostres lletres...??!!
Doncs no!! ja saps que sempre tindrás el suport necesari que necessitis i que malgrat que solsament som lletres aquí, també som persones amigues amb les que pots comptar sempre ho saps oi??
Així que sí riguem i fem el possible per fer riure que sempre hi serem.. Ah!! i escriu quan vulguis desfogar-te es la millor terapia ho dic per experiencia..i a mes el bloc no es queixa mai jaja.
I nosaltres tampoc, ja ho saps
Petonets preciosa
Aquí, aquí serem sempre i encara amb recança de no poder ser més a prop encara. Pallisses, que som uns pallisses, però això sí del tot ben intencionats!
M'agrada el teu post és com per llegir-se'l cent vegades i aprendre un munt de vida.
Una abraçada ben forta...
Sargantaneta
jo com sempre tard....pero si et serveix i soc...molts de petonets.
Em quedo amb l'ultim: es te que riure, viure i somniar, tu diu una somnia truites..
molts d'ánims, petonets, tambè
les abraçades, tot i que virtuals, ens donen força, i jo te n'evio un quilo
Ai sargantaneta! Saps el millor de les sargantanes? Que tot i que algun gat mal educat ens prengui la cua, aquesta en un no res hi torna a ser i la sargantana segueix essent-hi tota, immutable, forta i lliure de vacil·lar tant com vulgui els gats mal educats perquè la sargantana sap que mai podran amb ella :)
Si et sóc franc, no et conec, però és llegint-te que noto com si sabés de tu des de fa molt de temps, mitja vida potser.
Salut i Alegria germana empordanesa!
m'agrada com ets, determinada i valenta de fet ja comença marxar a recular, perquè ja es veu a venir que el fotràs fora i no sap el què li espera...
Una abraçada amb estima
Amiga, simplemente para darte un abrazo muy, pero que muy, fuerte y mil "petons" de esos que os dais en vuestra tierra...
Això de la cua és el primer que vaig pensar: si li tallen, en dos dies li tornarà a créixer; si té el cor ferit es treurà d´on sigui l´energia per curar-lo; si li tapen la boca, parlarà amb el ulls fent fotos precioses i si ens fa falta, la tindrem sempre aquí repartint alegria.
Estem i estic al teu costat pel que necessitis. Un petonarro.
Em sap greu haver-me perdut l'apunt anterior i no haver-te donat els ànims "quan tocava". Realment em sembles una persona admirable i estic convençuda que tot anirà com cal. I és normal que ara visquis amb la sensibilitat a flor de pell, més tu que ja n'ets de sensible de mena, això es nota en el teu blog. Una abraçada, que no pas per virtual deixa de ser emocionada i sentida.
Veig que estàs animada i desitjant anar per feina.
Força i confiança que tot anirà bé.
Bona tarda Angels.
(Abriga't que a la tardor les sargantanes passen fred)
Sargantana, disfruta tus dias,tus horas y como las lagartijas ponte al sol para que sus rayos te den la fuerza que necesitas.
Sabes que nos tienes a tu lado en todo.
Un abrazo fuerte de tu amiga Paki.
Estic segur que estaràs be.
Diuen que els desitjos si són de molts és fan realitat, ja ho veus, som molts els que volem que et posis be.
Força, Sargantana.
Tot anirà bé, bonica sargantana!
Deixa'm dir-te que t'estimo i t'estimem.Ets una dona sargantana valenta que vol viure, riure i somniar.
Un petó que t'arribi!
molts petons!! m'alegra llegir-te tan optimista! i tant que estaràs bé i cada dia millor! :)
gracies amics meus..moltes gracies
Coi, demostra que a la gent de l'Empordà no la tomben pas així com així!
Cuida't, bonica.
Publica un comentari a l'entrada