dimarts, 15 de febrer del 2011

COM LES GAVINES...



Creuant els temporals
s'aprèn a planejar
sobrevolant la vida.
A avançar fent servir
la violència del vent.
Com les gavines.

Joan Margarit
No era lluny ni dificil

13 comentaris:

sargantana ha dit...

version en castellano

COMO LAS GAVIOTAS..

Cruzando los temporales
se aprende a planear
sobrevolando la vida.
A avanzar utilizando
la violencia del viento.
Como las gaviotas.


Joan Margarit

Carme Rosanas ha dit...

Avançar utilitzant la violència del vent...M'encanta.

L'estic llegint també!

Deric ha dit...

és bonic!

onatge ha dit...

Llàstima qeu sempre hi ha que vol ser com els elefants, trepitjar a tothom i no aixecar-se...

Des del far bona nit.
onatge

ddriver ha dit...

o a passar de tot i deixar que el vent et porti

Pere ha dit...

Hi ha qui no vol sobrevolar la vida, vola en contra del vent i de vegades cau.
Però no es conforma amb planejar i lluita per ser lliure.
Bé ... això sona fantàstic però jo prefereixo seguir el vol de les gavines i me'n recordo del que deien els avis:"Bon vent t'apreti" perquè te n'anessis ben lluny...

Bona nit Sargantana:)

sargantana ha dit...

carme
vols creure que quan feia el post pensava en tu? se que tambe t'agrada molt, i veig que no em vaig equivocar.
fantastic margarit!

deric
si..sencill pero vigoros, oi?
un peto, deric

onatge
dons si..pero potser una cosa ens deixa apreciar l'altre

benvinguda!

ddriver
dons si xavi..hi han epoques que es el que cal.
m'alegra llegirte de nou.
una abraçada

pere
sens dubte el millor es tenir vent de cua...jajajajja
pero la vida ens permet exercitar-ho tot.
que pasi un bon dia senyor pere,
petons...

I. Robledo ha dit...

Supongo que a veces hay que ser gaviota y a veces sargantana...

Supongo, amiga

Recibe un abrazo fuerte

Carme ha dit...

Hola sargantana,
a mi també m'agrada molt!
De tot s'en apren i cal saber trempejar el temporal !
Una abraçada!

Ariadna ha dit...

El tinc a la tauleta de nit. Ja l'he llegit aquest últim llibre. Però vaig rellegint trossets de tant en tant, per omplir l'ànima.

Pakiba ha dit...

Sencill pero precios.
Una abraçada i sigue cruzando los temporales.

Audrey ha dit...

A vegades anem a peu coix, però la qüestió és avançar...i és bonic fer-hp empesos pel vent, sempre deixa el cel blau!.

Assumpta ha dit...

Doncs va!! Avancem!! :-))