dilluns, 21 de març de 2011

POESIA, PINTURA I PRIMAVERA DES DE L'EMPORDÀ

Joan Maragall...

"L'Empordà"

Cap a la part del Pirineu,
vora els serrats i arran del mar
s’obre una plana riallera,
n’és l’Empordà !
Digueu, companys, per on hi aneu ?
digueu, companys, per on s’hi va ?
Tot és camí, tot és drecera,
si ens dem la mà !
Salut, salut noble Empordà !,
Salut, salut palau del vent !
portem el cor content, i una cançó !
Pels aires s’alçarà,
pels cors penetrarà,
penyora es-nirà fent de germanor
una cançó !
A dalt de la muntanya hi ha un pastor,
a dintre de la mar hi ha una sirena.
Ell canta al dematí, que el sol hi és bo,
ella canta a les nits de lluna plena.
Ella canta: “Pastor em fas neguit”
Canta el pastor: “Em fas neguit sirena”
“Si sabessis el mar com és bonic !”
“Si veiessis la llum de la carena !”
“Si hi baixessis, series mon marit !”
“Si hi pugessis, ma joia fóra plena !”
“Si sabessis el mar com és bonic !”
“Si veiessis la llum de la carena !”
La sirena es feu un xic ençà,
un xic ençà el pastor de la muntanya,
fins que es trobaren al bell mig del pla,
i de l’amor plantaren la cabanya:
fou l’Empordà !

PINTURA DE SALVADOR DALI


Josep Palau i Fabre

*El primer amor*

Estic enamorat del meu amor primer.
Els ulls, fidels al cor, flors d'ella hi han brunyit.
Les pluges dels hiverns m'han dut a aquell recer
que és, en l'esclat del cel,
un bell racó de nit.

PINTURA DE RAMON REIG


Carles Fages de Climent

*Somni musical*

Veïna, que fas arpegis
mentre dormo, t'ho demano:
-Segueix, sembla que em grapegis
com si jo fos el piano!

PINTURA DE LLUIS ROURA


Rosa Leveroni

* Jo porto dintre meu...*

Jo porto dintre meu
per fer-me companyia
la solitud només.
La solitud immensa
de l'estimar infinit
que voldria ésser terra,
aire i sol, mar i estrella,
perquè fossis més meu,
perquè jo fos més teva.

PINTURA DE EVARIST VALLES


Teresa Bosch i Vilardell

*Sécs*

Ningú sap com ha estat,
però ara mateix un núvol gris
ofusca la cuina
i l’avi explica que els primers dies de la guerra
va ser pres.
El temps és com un mocador de fil.
Es plega i es desplega
i es rebrega en un manyoc.
Hi ha sécs que sembla que mai s’hagin de trobar,
però llavors arriba algú
que matusserament remena la bugada
i els ajunta.
Com l’avi i aquest núvol,
que finalment se’n va.

PINTURA DE REGINA SAURA

Quim Ponsa

*La bruixa dels àngels*

En el silenci de la sala
em vaig acostar a la bruixa
que parlava dels àngels.
Em va agafar de les mans
i em va parlar amb veu suau
de la mare natura i els esperits,
dels punts de llum i els colors de l’aura,
que no existia el jo, sinó el nosaltres.
Em deia que estava allí per a servir-me,
i que m’estimava profundament.
L’escoltava a ulls clucs hipnotitzat.
Finalment em va dir que els diners
no eren res, no eren el fi, sinó els mitjans...

Aleshores em va deixar anar les mans,
em va abraçar com feia temps que no ho feia ningú...

I em va cobrar vint euros...

PINTURA DE ISABEL CRUELLAS

6 comentaris:

ANTIQVA ha dit...

Vaya por Dios... Me dicen que la señorita que me traduce las cosas que tu escribes que hoy esta mala, y que no puede hacerlo...

Pero, en fin, ni por esas me quedo en silencio...

Sabes, Sargantana, cuando hace un millon de años visité tu tierra compramos un plato de cerámica artesanal que hacia alguien al que llamaban "El loco"... Era un tipo extraño (no recuerdo si fue en Tossa de Mar o en algun otro lugar cercano)... El plato estaba hecho artesanalmente y la decoración tenía una línea muy moderna y en tonos negros y azules...

Ahora mismo no se decirte donde estará el plato ese... Quizas algun dia Maria me lo tiró a la cabeza, ¿quien sabe?

En fin, es que no sabía que decir y tampoco me iba a ir en silencio...

Un abrazo fuerte

Pais secret ha dit...

Bravo! Bona tria, bons poetes i el millor paisatge.
(...que es noti que escombrem cap a casa...)

Una abraçada.

Pere ha dit...

Aquestes pintures i aquests versos són molt nostres, porten records i m'agraden molt.
El quadre de Ramon Reig i l'epigrama de Fages de Climent són "superempordanesos".

"La sargantana bonica no vol pas sortir de casa,
la primavera és mandrosa, fresca i ennuvolada
i a ella li falta el sol i la calor a l'alba.
Avui no ens dirà en què pensa
però té una llibreta blanca
que escriu sempre d'amagat
tota sola, silenciosa ... sota la teula calenta. "

Bona nit Sargantana:)

fanal blau ha dit...

Gràcies, sargantana, per aquest regal poètic!
Una abraçada!

la Teresa ha dit...

Hola Sargantana,

Moltes gràcies per incloure un poema meu en aquesta tria! És tot un honor que, encara que segurament immerescut, em fa sentir molt contenta :)

Visca l'Empordà!

Teresa

Pakiba ha dit...

Has fet una tria fabulosa de poemes i pintures de la nostre terra. Tot un regal per els sentits.

Una abraçada amiga.