Dorm la flama que el juny m’escalfa el cor a la vora del foc i m’alimenta amb la dansa i la coca mentre esclata el cel amb la multicolor llum dels coets que infants i grans encenen en precaució. Dorm la flama, tapada amb blanca flassada, d’aigua gelada que el cel ha regalat al cim de la contrada. Dorm la flama, la flama del Canigó.
dons si..teniu rao els dos..jejjeje m'encanta vist per la vesant francesa....les salines no li roben gens d'esplendor desde alla encara es veu mes poderos...mes senyor. ummmmm.
El Canigó també és el meu nord des que vaig néixer, i la única cosa que em reca és que la meva filla no el pot gaudir des de la finestra de casa com ho vaig fer jo durant 25 anys... Les Alberes i un tros de les Salines ens acompanyen... però es troba a faltar la muntanya màgica...
Amor, amor, on me pujares? on sou, amics? on sou, mos pares? i jo mateix, digau-me, on só? Digue-m'ho tu, Griselda bella, ma hermosa estrella de Canigó.
Felicitats pel blog! L'he descobert a través del del PiT i ja m'hi he enganxat!
6 comentaris:
Dorm la flama
que el juny m’escalfa
el cor a la vora del foc
i m’alimenta amb la dansa
i la coca mentre esclata el cel
amb la multicolor llum dels coets
que infants i grans encenen
en precaució.
Dorm la flama,
tapada amb blanca flassada,
d’aigua gelada
que el cel ha regalat
al cim de la contrada.
Dorm la flama,
la flama del Canigó.
una preciositat..!!
ara ens toca esser pacients i nomes esperar...
tot arrivara...dorm, flama, dorm
gracies,;)
Aquest any sí que no ens podem queixar per falta de neu.. eh!!!!
;-D
Pot tenir tots els matiços,però
sempre és impressionant.
dons si..teniu rao els dos..jejjeje
m'encanta vist per la vesant francesa....les salines no li roben gens d'esplendor desde alla
encara es veu mes poderos...mes senyor.
ummmmm.
El Canigó també és el meu nord des que vaig néixer, i la única cosa que em reca és que la meva filla no el pot gaudir des de la finestra de casa com ho vaig fer jo durant 25 anys...
Les Alberes i un tros de les Salines ens acompanyen... però es troba a faltar la muntanya màgica...
Amor, amor, on me pujares?
on sou, amics? on sou, mos pares?
i jo mateix, digau-me, on só?
Digue-m'ho tu, Griselda bella,
ma hermosa estrella de Canigó.
Felicitats pel blog!
L'he descobert a través del del PiT i ja m'hi he enganxat!
Publica un comentari a l'entrada