dilluns, 16 de febrer de 2009



incluso un reloj parado acierta dos veces al dia

6 comentaris:

zel ha dit...

Carma, mai hihavia pensat...Bo de veres!

Assumpta ha dit...

Ben certa la frase... i... ostres, a mi m'encanten les fotos en blanc i negre... molt xula!!

Poeta_de_mort ha dit...

M'ha agradat molt Sargantana! bona reflexió.

ferran ha dit...

molt bona!!

qui sap si... ha dit...

Jo també estic
dos cops al dia aturat
vora on vius
per veure com passes
i poder-te admirar.
I no l’encerto mai
per a dir-te
que potser fa molt
de temps vaig començar
a estimar.
Dos cops al dia deixo
de banda la soledat
per abraçar un mutisme.
Dos instant tinc l’instin
d’aixecar-me
i venir a parlar.
Després,
quan marxes,
dos vegades em llevo
de la cadira del bar
pago el veure
i sense tornar
la vista enrere em prometo
que demà ho faré.
Sense fer res,
ho encerto dos cops al dia
i per no fer res
m’equivoco una vida.

sargantana ha dit...

hola zel !!!
dons ja veus...jajaj

Assumpta,
a que si que tenen algo especial, oi?
un peto maca

poeta,
en tinc un pilot...de fet les col·lecciono ;)

salutacions ferran
quasi tant com un plat de llenties...jeje

qui sap si...les uniques errades que fem a la nostra vida, tenen a veure amb les coses que no fem...