Jo també estic dos cops al dia aturat vora on vius per veure com passes i poder-te admirar. I no l’encerto mai per a dir-te que potser fa molt de temps vaig començar a estimar. Dos cops al dia deixo de banda la soledat per abraçar un mutisme. Dos instant tinc l’instin d’aixecar-me i venir a parlar. Després, quan marxes, dos vegades em llevo de la cadira del bar pago el veure i sense tornar la vista enrere em prometo que demà ho faré. Sense fer res, ho encerto dos cops al dia i per no fer res m’equivoco una vida.
6 comentaris:
Carma, mai hihavia pensat...Bo de veres!
Ben certa la frase... i... ostres, a mi m'encanten les fotos en blanc i negre... molt xula!!
M'ha agradat molt Sargantana! bona reflexió.
molt bona!!
Jo també estic
dos cops al dia aturat
vora on vius
per veure com passes
i poder-te admirar.
I no l’encerto mai
per a dir-te
que potser fa molt
de temps vaig començar
a estimar.
Dos cops al dia deixo
de banda la soledat
per abraçar un mutisme.
Dos instant tinc l’instin
d’aixecar-me
i venir a parlar.
Després,
quan marxes,
dos vegades em llevo
de la cadira del bar
pago el veure
i sense tornar
la vista enrere em prometo
que demà ho faré.
Sense fer res,
ho encerto dos cops al dia
i per no fer res
m’equivoco una vida.
hola zel !!!
dons ja veus...jajaj
Assumpta,
a que si que tenen algo especial, oi?
un peto maca
poeta,
en tinc un pilot...de fet les col·lecciono ;)
salutacions ferran
quasi tant com un plat de llenties...jeje
qui sap si...les uniques errades que fem a la nostra vida, tenen a veure amb les coses que no fem...
Publica un comentari a l'entrada