dimarts, 31 de març del 2009

RENTADOR PUBLIC DE VILASACRA








Avui he volgut ser gota d'aigua, d'una tormenta de calma. No vull ser més temps humana, vull ser allò que hem vingui de gust. Avui, aigua, decaiguent per les distàncies del cel, notant la corrent i com la gravetat m'enfonsa dins la terra, un cop he arribat al meu destí.
Enlloc de néixer, créixer i morir, vull crearme i viure tot el cicle de l'aigua; intents i sempre rodant món. Un dia donaré de beure a un nen, l'altre seré pixum de gat. M'aixugaré i d'un escalfred solar, volaré fins les altures on no roden ni els ocells, i des de allà, triaré un punt i em deixaré caure novament, per així formar part d'un estany d'ànecs.
S'ha acabat la monòtona vida que portava, sóc gota d'aigua, lliure i alterada. M'exiten les altures, em meravellen els peixos de colors. Avui puc veure-ho tot, puc conèixer el món i les seves entranyes fins i tot.I si encara et queden dubtes de si en sóc capaç, toca'm i un cop t'hagis mullat amb la meva pell de gota, aixuga't i deixa'm viure un temps a aquella tovallola.
Feliç gota que romàn en algun lloc. Mentres llegeixis això, qui sap. Potser sóc aquella goteta que regalima per la teva tassa de tè. Ara sóc calenta i si em faig glaó, seré freda, seré gel.
Màgica la vida, d'un pessic d'aigua, aquell que un dia va voler ser gota.
aiguademar (relats en catala)



11 comentaris:

Eli ha dit...

M'ha encantat!!!!!
Genial... és ben bonic aquest text!!!!

;-D

òscar ha dit...

diuen que, si alguna cosa som, és especialment aigua

USD ha dit...

els rentadors són u ntresor que pocs pobles han conservat

Carme Rosanas ha dit...

Preciós! Una gota d'aigua no mor mai, sempre reneix en un lloc o altre... clar que tota la natura reneix en un lloc o altre, som els humans que trenquem els cicles de la vida, tancant-nos dins d'uns taüts i ninxols. Ai! ves quine s coses de dir, ara, mé s macabres.

Millor tornem a la got a d'aigua, clara i transparent.

qui sap si... ha dit...

Passejava pel rentador,
et buscava,
com cerca l’assedegat l’aigua fresca,
com busca la gota el raig de sol
per ser diamant refractari
de tot el que rep.
Han remenat els dits l’aigua quieta,
preguntant-me si erets aquella gota
ballant al palmell de la mà,
o la que s’escapava jugant amb mi.
He agafat la que brillava,
i després en brillava una altra,
somrient cada cullerada
que tenia entre els dits l’olorava
esperant trobar la fragància
que et recordo de sargantana salvatge,
olor de romer i de timó,
de mil flors que encara guardes
arrossegant-te panxa avall,
passat el moment de l’olor,
arriba el gust àvid de tenir el teu sabor.
Gola avall han baixat,
tants glops com he pogut empassar-me.
Demà tornaré a repetir el místic procés
de la recerca de la gota
que fou sargantana.
Sort que els rentadors ara no es fan servir,
l’aigua ensabonada no té tant bon gust.

Kudifamily ha dit...

M'ha encantat el text! Molt poètic...
I les fotos del rentador també... l'han arreglat, no? almenys pintat, perque jo recordo que estava fet pols...

Ma-Poc ha dit...

Maco el rentador :)

Com ha dit l'òscar, diuen que el 80% del nostre cos és aigua... Quantes gotes podríem ser!

SALVADOR ha dit...

Preciós. Jo també ho havia pensat moltes vegades, però.... renunciar als sentiments, les converses, poder escriure, fer fotos, ... i tantes i tantes coses que podem fer els humans....
Ser una gota és tan sols una quimera.
Acceptem el que som, amb tot lo bo i lo dolent i gaudim la vida en aquest estat que ens ha tocat viure en aquest moment. Segur que més tard serem aigua, plantes, animals, oxigen, ....

Assumpta ha dit...

Jo, que sóc una urbanita a vegades bastant inculta em sorprenc de veure un altre rentador públic... i és que una vegada ens en vas posar un i jo vaig pensar que seria una reliquia del passat, però ara veig que, com a mínim n'hi ha dos :-))

És maco ser aigua (pixum de gat ja no m'agrada tant jeje) :-)

sargantana ha dit...

dons si ...i no aconsegueixo conecatar amb la persona que el va escriure...crec recordar que tenia 16 anys...
encara mes envejable oi??

oscar
i tant!! pero explicat aixis..no sap greu ..

usd
si...com quasi tot, es mes facil fer de nou que conservar el que tenim.

carme.
caramb com t'has llevat avui nina....jejejjje
escolta que pots escampar les cendres per la muntanya o per el mar,si et fa sentir millor.
glup..

qui sap si
res del que pugui respondre't estara a l'altura del que tu dius...
nomes gracies.
pero m'encanta!!!!

kudifamily
i tant!! heu d'anar.hi....
ara hi ha un espai molt bonic...te glonxadors per la claudia i tot...es un bon lloc per anar amb la bici i fer una berenada.

ma-poc
entre tantes gotes tornariem boig a qui sap si...jejejjejeje

salvador
dons esser huma no sona pas malament..jejje
(si fosis sargantana ja em parlariem...es una vida molt arrastrada!! jajajajja)

Assumpta
molts n'hi han!! al meins per casa nostra
fins i tot conec algu que n'esta preparant un llibre...l'estic esperant amb candeletes...jejejje
ja t'el pasare si vols...

Els del PiT ha dit...

Òndia quines fotos més guapes!
I el relat aiguademar, molt adient.
:-)