diumenge, 5 d’abril de 2009

LA LLUM DELS CARRERS



EL TEMPS DELS FANALS EN FLOR

Miquel Pujadó

Quan les paraulesi les besades
són una albada
dins la foscor,som a l’inici
d’un temps propici,
és el temps dels fanals en flor.

Quan creixen roses
a les llambordes
i no et recordes
de cap tardor,
quan l’esperança
entra en la dansa,
és el temps dels fanals en flor.

Quan tot el barri
és un somriure
que sembla viure
al fons del cor,
pots veure el rostre
d’un temps ben nostre:
és el temps dels fanals en flor.

Quan el vent canta
i les colomesvesteixen plomes
Christian Dior,la matinada
brinda amb rosada,
és el temps dels fanals en flor.

P’rò tard o d’horal’amor s’acaba,
la vida et clava
cop de bastó.
Fa mal d’entendre,p’rò cal comprendre,
se’n va el temps dels fanals en flor.

És aleshores quan la boirina
ens difumina als
carrers humits
i s’omple el dia de melangia:
és el temps dels fanals marcits.




Calle desierta y vacía,
la farola está en su esquina
impasible vela tiempos;
esperando que retornen
ilusiones que se fueron.
Aquella vieja farola
que alumbraba nuestros
apasionados encuentros.

8 comentaris:

sargantana ha dit...

avui el meu post va dedicat a l'Assumpta...se que t'agradara
un peto bonica!

TORO SALVAJE ha dit...

Els fanals en flor... molt bo.

Petons.

zel ha dit...

Els fanals en flor...que bonic, l'he llegit tres vegades, al final, mentalment li he posat musiqueta i tot, preciosos!!! Un regal! Petons!

Assumpta ha dit...

Mooooooltíssimes gràcies!!! :-))

Sí, m'agradan molt els fanals!! I és un detall molt maco perquè sé que ho vaig comentar una vegada... però tu ho has recordat!! ;-)

Jo vaig fer dos posts de fanals al meu blog jeje uns del Passeig de Gràcia i els altres del Passeig Lluís Companys :-)

Els poemas també són molt macos... és que tenen quelcom com de màgia els fanals... i, parlar dels "fanals en flor" és com donar-los vida, com si fossin arbres...

Moltes, moltes gràcies... :-)))

Marta Rieradevallink ha dit...

Unes poesies precioses. La dels fanals en flor de Miquel Pujadó no en tenia coneixement.

- assumpta - ha dit...

Boniques fotografies i bonic l'acompanyament que li poses.
Preciós!

Petonetsss!
;)

sargantana ha dit...

toro
bonic...veritat?
gracies

zel
de fet em sembla que es la lletra de una canço.tu ja ho sabies...punyeteraaaaaaa!

Assumpta
a tu per esser per aqui..es un plaer

marta
em va agradar al moment....es magic oi?


assumpta
m'en alegro de que us hagi agradat, es bo quand coincidim en els gustos no?

lo millor de tot...els vostres petons...gracies

SALVADOR ha dit...

Preciosa la poesia i curioses les fotos.
Ja he vist el teu post antic i m'he sorprès de la coincidència.
És bo coincidir en coses com aquestes.