LA LLUM DELS CARRERS

EL TEMPS DELS FANALS EN FLOR

Miquel Pujadó

Quan les paraulesi les besades

són una albada

dins la foscor,som a l’inici

d’un temps propici,

és el temps dels fanals en flor.

Quan creixen roses

a les llambordes

i no et recordes

de cap tardor,

quan l’esperança

entra en la dansa,

és el temps dels fanals en flor.

Quan tot el barri

és un somriure

que sembla viure

al fons del cor,

pots veure el rostre

d’un temps ben nostre:

és el temps dels fanals en flor.

Quan el vent canta

i les colomesvesteixen plomes

Christian Dior,la matinada

brinda amb rosada,

és el temps dels fanals en flor.

P’rò tard o d’horal’amor s’acaba,

la vida et clava

cop de bastó.

Fa mal d’entendre,p’rò cal comprendre,

se’n va el temps dels fanals en flor.

És aleshores quan la boirina

ens difumina als

carrers humits

i s’omple el dia de melangia:

és el temps dels fanals marcits.

Calle desierta y vacía,
la farola está en su esquina

impasible vela tiempos;

esperando que retornen

ilusiones que se fueron.
Aquella vieja farola

que alumbraba nuestros

apasionados encuentros.