dilluns, 6 d’abril del 2009

per tu...

encara que la distancia ens separi...
sempre veurem la mateixa lluna

8 comentaris:

òscar ha dit...

els astres uneixen molt més del que sembla per la seva distància

rhanya2 ha dit...

Preciós, Sargantaneta!! Jo també ho penso sovint quan qui m'estimo és lluny de mi.

Garbí24 ha dit...

Res més lluny de la realitat ,esper-ho que sigui temporal i puguis compartir la lluna al mateix temps junts .

sargantana ha dit...

oscar
tenen quelcom de magics..oi??

violette
ummmmm...soms un cas..eh?jejejejejj
pero que vols fer-hi?
;) un peto wapa!

garbi
soc afortunada..ell es sempre amb mi.i ho fem sovint de mirar els estels i la lluna junts.
el valor d'aixo nomes ho sap el que ho te.
gracies per esser per aqui
;)
sargantana

Jordi Casanovas ha dit...

però no en la mateixa forma...

Assumpta ha dit...

Jordi, no siguis "aguafiestas", home... :-)

La lluna és la mateixa :-))

TORO SALVAJE ha dit...

Es veritat.
Una mena d'unió cósmica.

Petons.

USD ha dit...

un aosrtida al final del tunel