duran aquets dies de fires...li sortia fum a la pobre; pero sens dubte les imatges mes boniques i mes tendres tenen a la mainada com a protagonistes
potser per la seva inocencia, o nomes per la naturalitat en que fan les coses, pero m'en puc estar d'ensenyar-vos aquestes petites perles...
de fet ja ho diuen: DE PETITS T'ELS MENJARIES !!!!
i de grans, t'empanedeixes de no haber-ho fet...!! jajajajjajajjaj
amb rao , despres.....
realment, han estat uns dies esgotadors....
...zzzzz zzzzzz zzzzzzz...
15 comentaris:
Que bonics! la mainada t'entra dins el cor només amb una imatge. Pura màgia!
Sargantaneta, quan tinguis un moment passa per casa meva que t'he deixat un regalet. O dos s egons com t'ho miris. I aquí et deixo una abraçada.
Si, tenen màgia.
Petons.
Ostres!! Els de la meva edat!! :-)))
Són deliciosos, de veritat!! Tinc un post pendent en que vull explicar coses dels meus nens de catequesi que potser t'agradarà :-)) Suposo que el posaré aquesta mateixa setmana :-)
(M'encanta el jerseiet del que dorm jiji)
carme
ara mateix vinc...
regalet?? uffff m'encanten els regalets...!!!
gracies per l'abraçada
toro
tambe per tu, toro
Assumpta
eppp...no disimulis ara..de la teva edad?? ummmmm
ens estas foten una bola??
creia que en tenies 18..
jajajjajaj
aquesta que dorm es la filla de una meva amiga..segur que alguna iaia hi ha pasat estones fent punts
no creus?'
Nosaltres també vam ser-hi a la rua dels petits... estaven tan macos tots!!! La Clàudia dèia que l'any que vé ens disfressariem de Caputxeta i de llops, jejeje
ais pa menjarsels tens tota la rao, una monada. Un bes
es totalment cert de petits t'el menjaries a petons i de grans sap greu de no haber-ho fet , i es que com mes grans ...mes grans els problemes.....pero son tan macos..
M'agradaria que passesis per aquest espai:
http://esborrallsdevida.blogspot.com/
És el lloc on hi escric una petita novel·la, titulada Esborralls de vida.
És una obre realista, amb molts detalls petits, ben petits i amagats entre lineas.
Espero que t'agradi.
Un peto molt fort.
Ai, així la coneixes a aquesta nineta!! Quina carona d'angelets quan dormen :-))
Segur que sí, és moníssim, amb la caputxeta i tot jejejeje... en vull un d'igual (si em pots fer una gestió amb l'avia) :-)
Realment precios i s'apren molt d'ells jo treballo a una llar d'infants se del tema.
kudifamily
millor de blancaneus i els altres de nanets...aixis podrem esser mes...jajaja
lansbury
son genials...esser pare es una experiencia fantastica no te la perdis!!
garbi
per molt que creixin els problemes,,,ja val la pena,
no puc entendre aquella gent que no te fiils perque donen disgustos
com tu dius...son tan macos!
monica
ostres nina , em sap greu.
ahir vaig llegir el teu post, pero no vai poder comentar,
pero jo tambe soc de l'ideia que per entregues es millor
no paris cuidado que ho visitare...
promes!!
i segur que m'agradara...jejeje
Assumpta
jo en vull un...ja!!
envejosaaaaaaaaaa
striper
dons si noi...aixo es diu parlar amb coneixement
una feina satisfactoria...segur!
felicitats!
Aquí has retratat una bona mostra del futur de Figueres i de tot el país.
Les criatures som així :-))
marta
tan de bo ells ho fasim millor que nosaltres!!
Assumpta
mira que ets trapella!!!
pero no canvis eh!!
un petonet reina
Mol bo el poema d'en Espriu!
Publica un comentari a l'entrada