dimarts, 5 de maig del 2009

ELS HOMES I DONES DE DEMA...

ja sabeu que sempre vaig amb la camera a la ma, amb ella he apres a veura les coses desde una altre prespectiva, m'ha ensenyat a apreciar detalls que se m'escapaben de vegades...

duran aquets dies de fires...li sortia fum a la pobre; pero sens dubte les imatges mes boniques i mes tendres tenen a la mainada com a protagonistes
potser per la seva inocencia, o nomes per la naturalitat en que fan les coses, pero m'en puc estar d'ensenyar-vos aquestes petites perles...

de fet ja ho diuen: DE PETITS T'ELS MENJARIES !!!!

i de grans, t'empanedeixes de no haber-ho fet...!! jajajajjajajjaj






amb rao , despres.....



realment, han estat uns dies esgotadors....
...zzzzz zzzzzz zzzzzzz...

15 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

Que bonics! la mainada t'entra dins el cor només amb una imatge. Pura màgia!

Sargantaneta, quan tinguis un moment passa per casa meva que t'he deixat un regalet. O dos s egons com t'ho miris. I aquí et deixo una abraçada.

TORO SALVAJE ha dit...

Si, tenen màgia.
Petons.

Assumpta ha dit...

Ostres!! Els de la meva edat!! :-)))

Són deliciosos, de veritat!! Tinc un post pendent en que vull explicar coses dels meus nens de catequesi que potser t'agradarà :-)) Suposo que el posaré aquesta mateixa setmana :-)

(M'encanta el jerseiet del que dorm jiji)

sargantana ha dit...

carme
ara mateix vinc...
regalet?? uffff m'encanten els regalets...!!!
gracies per l'abraçada

toro
tambe per tu, toro

Assumpta
eppp...no disimulis ara..de la teva edad?? ummmmm
ens estas foten una bola??
creia que en tenies 18..
jajajjajaj

aquesta que dorm es la filla de una meva amiga..segur que alguna iaia hi ha pasat estones fent punts
no creus?'

Kudifamily ha dit...

Nosaltres també vam ser-hi a la rua dels petits... estaven tan macos tots!!! La Clàudia dèia que l'any que vé ens disfressariem de Caputxeta i de llops, jejeje

Anònim ha dit...

ais pa menjarsels tens tota la rao, una monada. Un bes

Garbí24 ha dit...

es totalment cert de petits t'el menjaries a petons i de grans sap greu de no haber-ho fet , i es que com mes grans ...mes grans els problemes.....pero son tan macos..

La Caperucita que se enamoró del lobo. ha dit...

M'agradaria que passesis per aquest espai:
http://esborrallsdevida.blogspot.com/

És el lloc on hi escric una petita novel·la, titulada Esborralls de vida.
És una obre realista, amb molts detalls petits, ben petits i amagats entre lineas.

Espero que t'agradi.
Un peto molt fort.

Assumpta ha dit...

Ai, així la coneixes a aquesta nineta!! Quina carona d'angelets quan dormen :-))

Segur que sí, és moníssim, amb la caputxeta i tot jejejeje... en vull un d'igual (si em pots fer una gestió amb l'avia) :-)

Striper ha dit...

Realment precios i s'apren molt d'ells jo treballo a una llar d'infants se del tema.

sargantana ha dit...

kudifamily
millor de blancaneus i els altres de nanets...aixis podrem esser mes...jajaja

lansbury
son genials...esser pare es una experiencia fantastica no te la perdis!!

garbi
per molt que creixin els problemes,,,ja val la pena,
no puc entendre aquella gent que no te fiils perque donen disgustos
com tu dius...son tan macos!

monica
ostres nina , em sap greu.
ahir vaig llegir el teu post, pero no vai poder comentar,
pero jo tambe soc de l'ideia que per entregues es millor
no paris cuidado que ho visitare...
promes!!
i segur que m'agradara...jejeje

Assumpta
jo en vull un...ja!!
envejosaaaaaaaaaa

striper
dons si noi...aixo es diu parlar amb coneixement
una feina satisfactoria...segur!
felicitats!

Marta ha dit...

Aquí has retratat una bona mostra del futur de Figueres i de tot el país.

Assumpta ha dit...

Les criatures som així :-))

sargantana ha dit...

marta
tan de bo ells ho fasim millor que nosaltres!!

Assumpta
mira que ets trapella!!!

pero no canvis eh!!
un petonet reina

El Deixeble ha dit...

Mol bo el poema d'en Espriu!