dimarts, 20 d’octubre de 2009

AMBIGÜITAT

estabem parats al semafors i ha creuat
anaba rapid pero el seu pas era indefinit
els seus cabells arrisats en una mitja melena
portaba roba esportiva i una motxilla
cap senyal extern definia el seu sexe
no se si era un home o una dona
era una persona, i prou...

cal tenir-ho tot ben etiquetat i clasificat?

12 comentaris:

sargantana ha dit...

version en castellano

AMBIGUEDAD

estabamos parados en el semaforo y ha cruzado
su paso era indefinido, sus cabellos en un amedia melena rizada, llevaba prendas deportivas y una mochila
ningun señal externo definia si era un hombre o una mujer
solo era una persona

hay que tenerlo todo bien etiquetado y clasificado??

Assumpta ha dit...

Doncs crec que no, no cal etiquetar-ho tot... o correm el risc de que ens etiquetin a nosaltres mateixos i això segur que no ens faria cap gràcia :-)

De totes formes a vegades també m'ha passat de mirar d'endevinar "és un noi o una noia"? Sense cap més interés que la momentània curiositat d'uns instants en que el/la veus passar... que suposo que és el mateix que et va passar a tu :-)
El que passa és que a tu t'ha dut a una bona reflexió i a mi al cap de pocs segons ja m'ha marxat del cap :-))

estrip ha dit...

bé, persona també pot ser una etiqueta si ens ho volem mirar així.
Es clar que classificar pel gènere es fa massa sovint i no cal.

Carme ha dit...

Tot són etiquetes, com diu l'estrip, i sovint ens en posem massa d'etiquetes.

Continuo pensant i se m'acudeix que si el/la veus passar el carrer no necessitem cap etiqueta. Si necessitem aproximar-nos en el sentit que sigui, potser ens comença a fer falta saber amb qui parlem. Segurament les coses que necessitem saber per a trobar-nos còmodes parlant amb algú poden variar d'una persona a l'altra.

Com ara que hi ha gent que no li fa res parlar amb algú sense veure-li els ulls perquè va amb ulleres fosques i també hi ha qui no pot suportar-ho i en canvi la informació que ens donen els ulls.

Lansbury ha dit...

Si clar que si, xic o xica,hetero o gay, de dretes o d'esquerres, creient o no, esportista o sedentari, actiu o pasiu, com diria Homer, "estoy tratando de ser sarcastico" jajaja Un bes

Anònim ha dit...

Etiquetar... haver d’escollir sempre, optar, nomenar, definir, classificar, inventariar, numerar... i fins l’infinit mentre la nostra precària humanitat s’enfonsa en bestieses com sexe correcte, ideologia correcte, deus correctes, casa correcta... No hi ha línies rectes en la naturalesa i mil matisos de color ens dibuixen la realitat. Cal viure la diferència, la pròpia vida, viure la dolorosa lucidesa que ens fa comprendre, a vegades, alguna cosa. Ho va dir el poeta. no hi ha camins. I un altre poeta va afegir: importa el viatge, no arribar. I encara un altre poeta va afegir: només ens queda Bach. Busquem un somriure de nen i fem-lo nostre, aplaudim una posta de sol, beguem vi bo en bona companyia, riguem amb força mentre el sopar es prepara, no pel sopar, sinó pels amics amb qui el compartirem, badem (un esport ben empordanès!) i vivim.... Siguem humans, amb tot el que comporta, i deixem les etiquetes pels buròcrates del poder que necessiten, per existir, saber qui és cadascú i quan val. Una abraçada des de la meva cova matinal, agraït, com sempre, per aquest espai de llibertat.

garbi24 ha dit...

Crec que es bo de tenir-ho tot clar, sense haver de ficar-nos en si està bé o no.

ddriver ha dit...

Home pues si, per no cometre errors amb la canya

TORO SALVAJE ha dit...

Potser era una sargantana evolucionada.

No calen tantes etiquetes.

Petons.

Striper ha dit...

Una cosa es etiquetar, aixo de vegades ens be donar i un altre es valorar per la etiqueta.

Dan ha dit...

Potser no hauria de ser. Però podem funcionar sense ordenar i etiquetar-ho tot?

sargantana ha dit...

Assumpta
no cal...es cert. pero tinc la sensacio de que ho fem
a mes com algu diu mes avall segons l'etiquete discriminem..que encara es pitjor
que tinguis un bon dia maca

estrip
i de vegades es prou dificil...jajajjajaj

carme
es ben cert el que dius de les olleres
les mirades, els gestos, ens ajuden a comunicar-nos

una abraçada, nina

lansbury
jajajja ara m'has fet venir a la memoria aquell anunci que deia...para los altos para los bajos...para los de arriba y para los de abajo, recordes?? jajjaj
i m'ha de perdonar pero no he pogut mai amb els simpsons
en fa vergonya..pero no puc!

anonim
benvolgut anonim
aplaudeixo les vostres paraules
estan plenes de seny i de llibertat
es ben cert que sempre volem clasificar les coses segons els nostres criteris.
a mes molts es permeten jutjar o fins i tot prejutjar a les coses i les persones.
aceptar a cadascu tal i com es sens dubte es el millor
cosa que ni jo mateixa he fet..jajajaj
dons el que he vist..m'ha fet arrivar al post d'avui

el meu agraiment cap a vos es per compartir aquest espai i enriquirlo amb les vostres opinions
gracies per esser aqui.

garbi
i tu m'en fas cara..mira per on...jajajj

ddriver
jajajjaj
aixis ens estalviem qualsevol xasco..oi? jajajjaj

toro
dons perque no??
si diu que hi han dones que es tornen sargantanes..perque no?
no coneixes la llegenda mallorquina?

http://ambullsdesargantana.blogspot.com/2009/01/gracies-santi.html

bon dia,toro

striper
crec que has fet una valoracio important ara mateix
tens tota la rao, nano

dan
primer que res benvingut, dan
jo crec que un ordre es necesari
potser el pitjor es l'encasillament tan estricte que fem de vegades
no deixem que ningu es surti del nostres limits...dels nostres!!
sense valorar els limits dels altres.


uauuuuuuuu
no se us pot dir res...li feu punta a tot!!
jajjajaj
pero avui les vostres opinions m'han agradat
gracies per comparatirles aqui