dimecres, 25 de novembre de 2009

AMB LA NEU ENTRE ELS DITS...


si algun dia em trobaves amb la neu entre els dits
i el gel dins de les venes, amb el vestit de molsa
i el cor ben ple de fulles que haura sembrat la nit
no temis res:
porta'm de dins l'ajub l'aigua d'agost,
recull les flors que ha fecundat la tarda:
amb els petals et teixire un jersei
i amb els estamps hi trenare la llum,
perque els teus ulls encenguin la flama del desembre.
des de l'arrel
maria rosa font i massot
sant pere pescador

11 comentaris:

TORO SALVAJE ha dit...

Es preciós.
Saps triar molt bé.

Petons.

fanal blau ha dit...

quin poema més i més preciós!!!

bon dia, sargantana!

- assumpta - ha dit...

Una preciositat de poema i de fotografia!

Petoneeets.
=)

Carme ha dit...

Sí que és preciós... no sé dir una altra cosa. Gràcies per acostar-nos-el.

Pere ha dit...

Ostras! m'ha agradat molt.
No coneixia res de Rosa Font, buscare més coses d'ella.

Bona tarda Sargantana.

garbi24 ha dit...

Qui diu que la neu es freda....

Càndid ha dit...

Bona tria. Conec la Rosa i escriu com és, o és com escriu.

Striper ha dit...

Un poema molt bonic i molt ben il.lustrat.

ddriver ha dit...

molt bonic!!

estrip ha dit...

preciós!

sargantana ha dit...

celebro que us hagi agradat

vaig coneixer la seva manera d'escriure un estiu en una trovada poetica que feien a rabos.
a casa nostra tenim gent molt potent

gracies per esser aqui.
ja veieu que darrerament no he publicat tant, aviam si em poso al dia..tinc molta feina per casa vostra...pero poc a poc anire posan-me al dia.
us anyoro!