si algun dia em trobaves amb la neu entre els dits
i el gel dins de les venes, amb el vestit de molsa
i el cor ben ple de fulles que haura sembrat la nit
no temis res:
porta'm de dins l'ajub l'aigua d'agost,
recull les flors que ha fecundat la tarda:
amb els petals et teixire un jersei
i amb els estamps hi trenare la llum,
perque els teus ulls encenguin la flama del desembre.
des de l'arrel
maria rosa font i massot
sant pere pescador
11 comentaris:
Es preciós.
Saps triar molt bé.
Petons.
quin poema més i més preciós!!!
bon dia, sargantana!
Una preciositat de poema i de fotografia!
Petoneeets.
=)
Sí que és preciós... no sé dir una altra cosa. Gràcies per acostar-nos-el.
Ostras! m'ha agradat molt.
No coneixia res de Rosa Font, buscare més coses d'ella.
Bona tarda Sargantana.
Qui diu que la neu es freda....
Bona tria. Conec la Rosa i escriu com és, o és com escriu.
Un poema molt bonic i molt ben il.lustrat.
molt bonic!!
preciós!
celebro que us hagi agradat
vaig coneixer la seva manera d'escriure un estiu en una trovada poetica que feien a rabos.
a casa nostra tenim gent molt potent
gracies per esser aqui.
ja veieu que darrerament no he publicat tant, aviam si em poso al dia..tinc molta feina per casa vostra...pero poc a poc anire posan-me al dia.
us anyoro!
Publica un comentari a l'entrada