dimarts, 17 de novembre del 2009

POST FET A MA


16 comentaris:

Assumpta ha dit...

Genial!!! :-))

Ostres, l'anècdota que expliques és molt bona!! És veritat, quan jo estudiava era capaç de reconèixer la lletra de la majoria dels meus companys perquè ens passavem els apunts i eren a mà! això avui segur que no passaria!

Una lletra que s'enten perfectament i que, si jo ho hagués escrit tot en majúscules, veuries que té un cert aire a la meva!! :-))

Molt bon dia!! ;-)

Jesús M. Tibau ha dit...

molt bona idea

Carme Rosanas ha dit...

Quina enveja que em feu, teniu la lletra bonica i que s'entén.

Si sabéssiu la quantitat de "caligrafia" que em van fer fer quan era petita us convenceríeu d'una cosa senzilla. La cal·ligrafia no serveix per ares, quan un té mala lletra, té mala lletra i punt!

A veure si m'hio atreveixo!

Pere ha dit...

Tinc tan mala lletra
que al dia següent
ni jo l'entenc.

Un petó Sargantana.

òscar ha dit...

Original, preciós i artesà escrit. Fet poc a poc ... i amb bona lletra!

Anònim ha dit...

molt original m'agrada la teua lletra encara q pa les curtes de vista un poc dificil de llegir jejeje. Muas

assumpta ha dit...

Molt maca la teva lletra!
Entremig he anat a veure el bloc de l'Assumpta.
A veure si un dia d'aquests m'animo.
;)))

TORO SALVAJE ha dit...

El pitjor es que aviat no sabrem escriure a mà, només teclejant.

Petons.

Garbí24 ha dit...

NO si al final m'ho fareu provar...llàstima de la lletra que tinc, aniré fent practiques

Striper ha dit...

Aihhh jo també le he fet pero la meva lletra, petons.

Pep ha dit...

El meu fill, és riu de la lletra que faig. Diu que faig molt mala lletra.
Jo crec que té raó, però no li dic.

Marta ha dit...

Em sap greu però no tinc la vista gaire clara avui, suposos que és perquè estic cansada i no he pogut llegir el teu post. Però estic segura que era molt bonic com tots els que escrius i la teva lletra és preciosa, ja m'agradaria a mi tenir-la tan fina.

Mireia ha dit...

Gràcies Sargantana per fer el teu post a mà. Quan vaig penjar el meu post escrit a mà , la pregunta final de si algú si n'animava era retòrica però l'Assumpta i d'altra gent se la va prendre al peu d ela lletra. I com que l' Assumpta tot ho tira endavant a fet que un munt de gent a seguiu.
Tot plegat m'ha fet gràcia!
Ei, la teva lletra si que s'enten i no com la meva que és terrible

zel ha dit...

Una lletra preciosa, clara neta i honesta com tu, acollidora, sense amagatalls...un petonàs estimada! Ja en faré un, ja....

Bardo i l'Estel del Matí ha dit...

Hola sargantaneta!!

fa temps que no et visito i que tampoc poso al dia el blog.
de fet li diré adéu al blog i em dedicaré només a fer-vos visites.
temps,falta Temps!!

Vinga, una salutació

l'Estel del Matí

sargantana ha dit...

Assumpta
a la nostra epoca..tot era a ma, nina...jajajja
pero tambe tenia el seu encant
a mi a mes...m'encanta escriure amb ploma.es tan...tan...romantic? jajjaja

jesus
no es meva l'ideia, pero l'he trovat maca i m'he animat a aprticipar.hi com molts de vosaltres veig
jejejje