dimarts, 29 de desembre de 2009

AHIR, PER GIRONA

ahir,voltant per girona vaig trobar aquets grafittis, aquests dibuixos
em van agradar!
l'un perque em mostraba que els joves son vius encara...que tenen tantes il·lusions com teniem nosaltres. i que les criden als quatre vents.


l'altre perque es una veritat com un temple
que facil es sonriure i tant que ens coste de vegades!!!

que tingueu un dia ple de rialles...

10 comentaris:

Striper ha dit...

La segona del somriure m'agrada.

Pere ha dit...

Ja! Ja! Ja! mira com ric. Aquesta tarda em toca anar a fer inventari de fi d'any i no em fa cap gràcia.

Petons i rialles Sargantana.

TORO SALVAJE ha dit...

Menys mal dels joves.

Petons.

garbi24 ha dit...

DE vegades les pintades...no estan gens malament...

Jaume Pros ha dit...

El del somriure..., a banda de ben fet, una veritat com una casa de pagès.

Albert B. i R. ha dit...

Pocs graffits en català veiem per Barcelona (com a molt, algunes pintades). Ben fets tots dos.

Agnès S. ha dit...

Són xulíssims!
A mí també m'agraden (alguns) grafitis, i si son catalans, em criden més l'atenció.
A Valls n'hi vaig veure un que així que hi vagi, si encara hi és, en vull fer una foto, ja el veuràs.
(Podriem fer-ne una col.lecció, com que costen de trobar tindría mèrit!)

Carme ha dit...

A mi m'agraden les dues.

Un somriure, per a tu, i també per al Pere...

Francesc Mompó ha dit...

Aquest estiu vaig fer estadeta a girona i també vaig fotografiar la pintada dels maulets. El tinc en la reserva per fer-hi alguna cosa. M¡he alegrat de reveure'l al teu blog.
Salut i Terra

El Deixeble ha dit...

No sé com éreu els joves del teu temps ni quant de temps en fa d'allò, però tinc la sensació de que els joves d'ara no criden més que per poder sortir Divendres i Dissabtes.
Ben pocs son els que es mouen per canviar alguna cosa.