ahir,voltant per girona vaig trobar aquets grafittis, aquests dibuixosem van agradar!
l'un perque em mostraba que els joves son vius encara...que tenen tantes il·lusions com teniem nosaltres. i que les criden als quatre vents.
l'altre perque es una veritat com un temple
que facil es sonriure i tant que ens coste de vegades!!!
que tingueu un dia ple de rialles...
10 comentaris:
La segona del somriure m'agrada.
Ja! Ja! Ja! mira com ric. Aquesta tarda em toca anar a fer inventari de fi d'any i no em fa cap gràcia.
Petons i rialles Sargantana.
Menys mal dels joves.
Petons.
DE vegades les pintades...no estan gens malament...
El del somriure..., a banda de ben fet, una veritat com una casa de pagès.
Pocs graffits en català veiem per Barcelona (com a molt, algunes pintades). Ben fets tots dos.
Són xulíssims!
A mí també m'agraden (alguns) grafitis, i si son catalans, em criden més l'atenció.
A Valls n'hi vaig veure un que així que hi vagi, si encara hi és, en vull fer una foto, ja el veuràs.
(Podriem fer-ne una col.lecció, com que costen de trobar tindría mèrit!)
A mi m'agraden les dues.
Un somriure, per a tu, i també per al Pere...
Aquest estiu vaig fer estadeta a girona i també vaig fotografiar la pintada dels maulets. El tinc en la reserva per fer-hi alguna cosa. M¡he alegrat de reveure'l al teu blog.
Salut i Terra
No sé com éreu els joves del teu temps ni quant de temps en fa d'allò, però tinc la sensació de que els joves d'ara no criden més que per poder sortir Divendres i Dissabtes.
Ben pocs son els que es mouen per canviar alguna cosa.
Publica un comentari a l'entrada