al dir rebaixes no em refereixo pas a la qualitats dels post's, sino a les *reiterades baixes* que estem visquen; molts companys opten per tancar el blog, o sencillament desapareixen
i jo em pregunto:
1- te data de caducitat un blog??
2- es agoviant tenir que atendre a tants contactes i respondre a tants comentaris?
3- s'esgota la fons de inspiracio? o les muses no tenen res a veure?
4- a quina edat se jubila un blocaire??
5- no es suficient camviar de plantilla i donar un tomb al blog??
6- es una pandemia? o nomes un hivernament?
15 comentaris:
1- si
2- si, si et vas fent una llista molt gran i el teu temps es veu desbordat
3- la inspiració és treball
4- als 67?
5- és puntual
6- poden ser les dues coses
Moltes preguntes de bon matí!
Penso que és com tot, Sargantana, cal saber trobar el punt mig, que la vida en el blog no et condicioni la vida real (suposant que la vida blogaire no ho sigui prou de real).
Que sigui un "més a més" i no un "tot".
Que siguis capaç de fer una aturada quan faci falta.
Que trobis un motiu cada dia o cada setmana per a escriure i publicar.
Que...que...
Es difícil tot plegat, es deu tractar de trobar l´equilibri, rebre i donar, ésser creatius i dinàmics...ufff: una feinada!
I que duri el que hagi de durar mentre ens faci una mica més feliços.
Un blog es com el sexe.....sempre que es pot i vingui de gust, forçar-ho es tard o d'hora la seva perdició.
1 .- Un bloc dura mentre tinguis alguna cosa interessant per escriure.
2 .- Si és molt aclaparadora.
3 .- Hi ha èpoques a la vida a les quals tens molt a dir, tens idees noves cada dia, però ha vegades et quedes en blanc.Siempre cal treballar i dedicar hores per fer coses diferents i de qualitat.
4 .- Segons Zapatero als 67 anys ...
5 .- No n'hi ha prou.
6 .- És una pandèmia, tothom té problemes, manca de temps i al final alguns ens cremem. Però jo crec que tornaré. Cal un estat d'ànim especial.
Bon dia Sargantana.
Es cíclic.
Molts tornen.
Ho he vist moltes vegades.
Petons.
Tinc una teoria que crec que és certa (i, com a mínim mig comprovada en alguns casos): La culpa és del feisbuc!!
Molts bloggers boníssims estan baixant la seva producció perquè estan enganxats en una cafeteria o granja virtual... jo no ho entenc, però a ells els agrada :-(
De totes formes, vaig a respondre les preguntes:
1.- No en tinc ni idea... al meu l'he mirat i no li he trobat, però em temo que sí que en deu tenir.
2.- Jo miro d'anar responent cada sis o set comentaris, perquè sinó m'estresso (i és veritat, eh?) :-)
3.- No... mentre hi hagi vida, hi ha fonts d'inspiració.
4.- Jajajaja no sé :-) Però la resposta d'Estrip m'ha fet riure :-D
5.- A vegades un canvi d'imatge és divertit, però si el blog ja no t'omple no crec que sigui la solució.
6.- És el facebook, ja t'ho dic jo. És fatal aquella cosa... la gent s'hi enganxa i deixen abandonats els seus blogs... és horrible!! Hauríem de fer alguna cosa!!
No se, creec que no soc la mes adecuada per ha dir-ho, pero per mi no hes gens agobiant, quan no puc no puc i quan puc pos vos visite, pense que tots fem el mateis, vos tracte com als meus amics si puc quedar a pendre un cafe perfecte i quan no es pot no es pot. ;) jo ja vaig pa 5 anys, ningu ma exigit mai res al meu blog i per aixo m'agrada.
1. la data la marca el cansament del blocaire. Sigui com sigui, no hi ha cap blog que ultrapassi els cent anys. En dono fe.
2. No. Qui no vulgui comentaris que elimini aquesta possibilitat del seu bloc. És més, a qui li molesti la interconnectivitat... perquè té un bloc?
3. Algú ho deia més amunt. Això de la inspiració és una estafa. Jo no tinc el gust de conèixer aquesta senyora. Res no surt bé si no és amb treball i dedicació.
4. Quan ha cotitzat el suficient. Tret que no hi hagi un ERE abans i el prejubilin.
5. Suficient per a què? Ho és per a canviar l'aspecte del bloc i en canvi no ho és per a acabar amb l'escalfament global. Però un bloc dolent ho serà sempre, encara que el vesteixis de seda.
6. No són tants els blocs bons que desapareixen. Qui té alguna cosa interessant a dir i sap com dir-la, té en el bloc una bona eina. Quantitativament pleguen molts, sí... però veient el pati, encara pleguen pocs.
Moltes preguntas el que cal es il.lusio i de vegades es com la borsa , que te pujades i bajades.
1-No, tot depèn de les ganes i de que el senyor google no ens tanqui la paradeta.
2-Suposo que sí tens molts comentaris sí, però els que anem fent no tenim aquest problema
3-ganes d’escriure
4- aquí estem quasi tots d’acord,en Zapatero diu 67 però i si fossin 107 ( pel blog , eh?).
5- De tant en tant un canvi de look va bé, no?
6- confiem que sigui un hivernament
Assumpta: el facebook? Granjetes? Cafeteries?? Què és això? ;))
1.- Res no dura per sempre... els blogs tampoc. Però tant com data de caducitat no sé, n'hi ha que duren molt.
2.- per a mi no és agobiant, es necessita temps, això sí, però si un dia no en tinc... i no puc contestar no passa res.
3.- tot són moments, hi ha moments que tens un munt d'idees i altres moment uq e no entens, però no s'acaben, tornen sempre le s idees, sobretot si t'hi poses.
4.- Un blocaire no es jubila mai, si no vol.
5.- Pot ser-ho.
6.- Coincidències... a vegades sembla que de cop desapareixen molts... però tens raó alguns hivernen.
1) Em suposo que com tot en aquesta vida, tard o d’hora sí.
2) Tot depèn del temps que es disposi, alguna vegada més que agobiar-me, em sap greu no poder-ho fer.
3) Va a tongades, en general tinc més idees de les que no pas poso, però també de vegades he pensat on dimonis ha anat la meva inspiració?. A mi personalment, el que més m’afecta és el temps del que disposo per a tot i això em condiciona també no publicar tant. Allò que hagués publicat i no he pogut, al cap d’uns dies ja no crec que sigui “noticia”.
4) Un bloc no hi entén d’edats, per sort!!!
5) Canviar de plantilla, està bé de tant en tant. És com estrenar una llibreta nova, que no ha de ser pas com l’anterior, però sí el tipus de contingut que hi poses.
6) En el meu cas, per manca de temps, abans no m’agobii el bloc, penso que és millor fer petites aturades de tant en tant.
ostres..que interesant tot plegat
moltes gracies per contestar aixis
del que s'en treuen unes clares deduccions..
tots tenim clar que ens jubilarem als 67
que a pesar de tot...molts reincideixen, el que vol dir que encara hi ha esperança
que lo de les muses es una estafa...las millors feines les fa la constancia i l'esforç..com sempre!!
que res ens agovia si ho fem amb il.lusio
i com sempre he dit: que a pesar de les multiples ofertes que ens ofereix internet
ningu mai es on no vol esser!! oi?
gracies a tots
sou estupendos!!
petons de sargantana a dojo!!
Per que no:)
Publica un comentari a l'entrada