el meu fill em va explicar una historia que em va fer pensar:
Un home en venir de cuba i va portar dues caixes de purs iguals per els seus dos amics
Tenien 30 purs de diferents qualitats
Tenien 30 purs de diferents qualitats
L’un es va guardar el millor per al final..i cada dia es fumaba un pur, somiant amb l’ultim; que quand li va arrivar el momento ja s’habia fet mitg malbe.
Per contra, l’altre amic es va fumar el millor el primer..i el va gaudir totalment, al dia seguent..torna a fer el mateix..i es va fumar el millor dels que quedaven..aixis un dia radera l’altre.
tots i cada un dels habans que es fumaba eran el millor de la caixa.
tots i cada un dels habans que es fumaba eran el millor de la caixa.
si sapiguesim aplicar aixo al nostre dia a dia...seriem mes feliços.
no us sembla??
12 comentaris:
version en castellano
LA CAJA DE PUROS HABANOS...
mi hijo me conto una historia que me hizo pensar.
un hombre al venir de cuba trajo dos cajas de puros iguales para sus dos amigos.
tenian 30 puros de distintas calidades.
uno se guardo el mejor puro para el final ,y se fue fumando los otros soñando con ese puro, que cuando le llego el turno, ya estaba estropeado casi.
en su contra, el otro amigo se fumo el mejor puro el primer dia...y lo disfruto al maximo. al dia siguente hizo lo mismo...se fumo el mejor de la caja..y asi dia tras dia.por lo que cada dia el puro que se fumaba era el mejor de la caja
si supieramos hacer esto en nuestro dia a dia..seriamos mas felices
no os parece??
Bé ... hi ha qui prefereix el "plat fort" al final i així allargar les emocions.
Jo crec que tot s'ha de fer en el moment oportú, ni abans ni després, però això ha vegades no és fàcil.
Tu quan obres una caixa de bombons quin tries en primer lloc?
Bona nit Sargantana.
Segur que si.
Bona historia.
Petons.
Amiga, no se podrian sustituir los puros por bombones de chocolate negro, por ejemplo...
Es que uno no fuma...
Aunque, claro, es sabido, el chocolate engorda...
En fin, la solución puede ser reducir la dosis, y tomar un bombon solo los dias que caigan en lunes...
Je,je,je
Un abrazo, amiga
N'hi ha qui vol la felicitat
i mai la aconsegueix totas
Altre té la felicitat que té
i amb ella, content, gosa.
................... Anton.
Caram!! Això és per reflexionar-hi, eh? ;-)
Però al que es fuma el millor primer, no n'hi ha cap que se li faci malbé? Perquè només se li fa malbé el puro bo a aquell que tenia il·lusió en deixar-lo pel final?
No sé... a mi també em fa gràcia a vegades deixar coses bones pel final... Si em posen dos talls de pollastre al plat, em deixaré el més bonic pel final.
M'encanten les mandarines... a vegades en pelo dues i les provo les dues... la millor la guardo pel final...
Crec que seria un bona maera d'encarar la vida ( ara potser m'he pasat ;( )
però sí que hi ha gent que sap disfrutar de cada bon moment
Com deia un home en un restaurant: la vida es molt incerta....comencem per les postres
Coneixia la història amb la caixa de Bombons, tot i que Forest Gump argumenta que la vida és com això, com una capsa de bombons on un mai sap quin és el sabor del que vindrà.
Pel que a mi respecta sóc dels que acostumen a escollir en primer lloc el que més m'hagi d'agradar.
Abraçades reptilianes des de les Illes, sargantana!
No és mala metàfora. Sovint ens reservem perquè volem fer bé alguna cosa, i potser seria millor aconseguir-la de seguida que tenim més força, saber el que es pot reservar i el que s'ha de fer de seguida per no perdre possibilitats. El dia que aprengui a fer-ho, segur, segur que seré més feliç.
Hi ha dues sargantanes!! :-))
pere
jo, senyor pere...mes val que no obri cap caixa de bombons..jajajaj
es un perill!!
toro
un peto ;-)
antiqva
buen remedio para los lunes..jajaj
tambien te gusta la negra??
ese sabor tan intenso del cacao..ummmm tan amargo y tan dulce a la vez..
otro abrazo para ti, tambien
anton
una abraçada benvolgut anton
Assumpta
jajajaj
bo lo de les mandarines!!
lo dolent es si se ten va la gana
un peto reina!
mireia
exacte segurament les dues opcions son igualment valides.
garbi
tot i que en aquest cas teu...sona estrany..jajajaj
sargantana
ostres...aixo es com parlar amb mi mateixa i em ve de nou...jajajja
benvolgut jordi,quina rao que tens amb lo d'en forest gump...mai se sap que pasara al moment seguent.
jo m'apunto a allo del *que me quiten lo bailao* jajajj
gracies per una abraçades tan properes i familiars alhora
xexu
mai s'en sap prou de viure crec jo, pero al maenys ens hem de perdre lo menys posible
una abraçada
Assumpte
dons si..
jo tambe em vaig sorprende
de totes maneres..tambe hi han dues assumptes..jajajajja
un peto guapa!!
Publica un comentari a l'entrada