dimecres, 7 de juliol del 2010
GORA, SAN FERMIN !!
De sempre m'han agradat els *encierros*
No, no..jo tampoc soc de *toros*, però aixo ho veig diferent
Recordo quan de ben petita em llevava abans de les 8 del matí per veure'ls amb la meva mare, i tampoc oblido l'ultim anys que els varem veure juntes des de l'hospital,(... be, però aixo no toca ara...)
Veure els *mozos* córrer per davant dels *toros* a tota bufa per el carrers Mercaderes, Estafeta, el tramo de *telefonica*. Son uns 850 metres aproximadament a una velocitat mitja de 25 km./ hora... es pura adrenalina!!
Els *encierros* son una tradició d'origen medieval, de quan els pastor navarresos portaven els toros de lidia des de la Devesa fins la plaça de toros, els acompanyavan i encara ho fan, per els *cabestros* i la gent del poble ajudava amb pals i crits a portar-los fins a la plaça
Per mi, el ritual màgic ja comença en veure els *mozos* fent els càntics al seu patró, que es repeteixen per tres vegades.
Si els voleu sentir i no voleu matinar...mireu aquí
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
7 comentaris:
versión en castellano
GORA SAN FERMIN..!!
De siempre me han gustado los * encierros *
No, no .. yo tampoco soy de * toros *, pero eso lo veo diferente
Recuerdo cuando de pequeña me levantaba antes de las 8 de la mañana para verlos con mi madre, y tampoco olvido el último años que los vimos juntas desde el hospital ,(... bien, pero eso no toca ahora ...)
Ver los * mozos * correr por delante de los * toros * a toda velocidad por las calles Mercaderes, Estafeta, el tramo de * telefónica *. Son unos 850 metros aproximadamente a una velocidad media de 25 km. / Hora ... es pura adrenalina!
Los * encierros * son una tradición de origen medieval, de cuando los pastores navarros llevaban los toros de lidia desde la Dehesa hasta la plaza de toros, los acompañaban y aún lo hacen, para los * cabestros * y la gente del pueblo ayudaba con palos y gritos a llevarlos hasta la plaza
Para mí, el ritual mágico ya empieza al ver los * mozos * haciendo los cánticos a su patrón, que se repiten por tres veces.
Si los quereis escuchar y no quereis madrugar, clicar en el enlace...
M'agrada els Sanfermins, pero el ultim cop que vaig anar vaig veure amb tristessa que el del calimotxo i la bruticia se havien fet els amos de la festa.
Tinc un cosí pamplonica, metro noranta, cent quilos, un chicarrón del norte ayvalahostia vaja! només ha corregut un encierro i va jurar "pels meus fills" que no en correria cap més a la seva vida, que es va fer pipí al damunt. "Que esos morlacos prima, t'ho juro pels meus nens, foten una por de la hostia, ni te imaginas". ;)
Gràcies per passar "per casa"! ens veiem! :)
Fa mil anys hi vaig anar, i m'ho vaig passar de conya, encara tinc els records frescos a la memòria, i això que tenia la meva edat invertida, 14, jajajaa :)
Sargantaneta, et deixo el link de Finestres, on hi surt el teu regal, moltes gràcies pel detall preciosa :)
http://finestres-ventanas.blogspot.com/
Tota una festassa!!!
Hi he anat dos anys (òbviament sense saltar altra cosa que alguna ronda de calimotxos de tant en tant) i el Gora és més que merescut.
Tuve oportunidad de presenciar unos encierros en Pamplona hace años, cuando por circunstancias que se escapan llegamos un dia a Pamplona sin ser conscientes de que esos dias eran los Sanfermines... Desde entonces, siempre que pude los vi en la TV...
Sin embargo, tras estas cosas existe mucho salvajismo. Te puedo asegurar que cuando era joven, en los pueblos de Castilla, he visto hacer verdaderas salvajadas: Tordesillas, Medina del Campo... Los mozos iban a matar a los animales a golpes y pinchazos.
Te puedo asegurar que en Castilla, los encierros, hace 30 años, eran salvajadas.
Ahora no se. Me imagino que ya no será tan salvaje la cosa, aunque tampoco lo puedo asegurar.
Un abrazo, amiga
No hi he anat mai, jo veus? sempre queden coses per fer...
Publica un comentari a l'entrada