Ja no sé escriure, ja no sé escriure més.
La tinta m'empastifa els dits, les venes...
-He deixat al paper tota la sang.
¿On podré dir, on podré deixar dit, on podré escriure
la polpa del fruit d'or sinó en el fruit,
la tempesta en la sang sinó en la sang,
l'arbre i el vent sinó en el vent d'un arbre?
¿On podré dir la mort sinó en la meva mort,
morint-me?
La resta són paraules...
Res no sabré ja escriure de millor.
Massa a prop de la vida visc.
Els mots se'm moren a dins
i jo visc en les coses.
Josep Palau i Fabre
(Poemes de l'alquimista. Proa, p.193)
10 comentaris:
version en castellano
No suelo hacer traducciones de poemas, seria un sacrilegio que ninguno de ellos merece
Josep Palau dejo escrito este poema en el libro *Poemas del alquimista*
Pero solo una frase...
*Las palabras se me mueren dentro, y yo vivo en las cosas....*
un saludo a tod@s
Uns poemes desconeguts per a mi però plens de força.I molt ben cuinats.
No sé quants anys deu fer que vaig llegir els poemes de l'alquimista... ara encara l'hauré de buscar per rellegir-lo. El poema em cau en un moment molt oportú, replantejant coses com sempre...
He començat a llegir pensant que era teu :-))
Poema preciós, preciós :-))
"Tu, que si saps escriure
perque no escrius
un somriure ..."
Bona nit Sargantana.
Gurmet
jajajajja..espero que no en fasis sopa de lletres...
Lluis Bosch
es divertit quand les lletres ens sacsejen..oi??
Assumpta
santa inocencia..!!
que mes voldria jo??
un peto, maca
Pere
hi pensare...hi pensare...
bon dia senyor Pere
Totalment desconegut per mi.
Ara ya no.
Gràcies.
Petons.
a vegades també m'ho dic jo mateix
"Ja no sé escriure..." es un marvilloso poema que le gustaria escribir a cualquiera.
toro
mes petons per tu..
gracies
deric
si..jo tambe..pero jo es amb motiu
adoyma
realmente cierto,
algo asi me ocurrio
un beso
Publica un comentari a l'entrada