dimecres, 18 d’agost de 2010

BANYOLES






Banyoles és la capital de la comarca del Pla de l'Estany, al centre de les comarques gironines.

L'estany que hi ha al seu terme municipal, el més gran de Catalunya, és un dels principals atractius turístics de Banyoles, així com la seva oferta d'activitats esportives i de lleure.

Banyoles està situada a l'extrem nord oriental dels Països Catalans i és la capital de la comarca del Pla de l'Estany. Es troba a mig camí de la Costa Brava i dels Pirineus, formant un triangle de poblacions i indrets de gran interès històric i paisatgístic. Queda a 120 km. de Barcelona i a 49 km de la frontera amb França.

La ciutat de Banyoles està ubicada a la riba oriental de l'Estany que porta el mateix nom, sobre la cota de 175 m sobre el nivell del mar. Està situada al límit més oriental del Sistema Transversal Català, al mig d'una depressió natural que té el seu origen en la conca lacustre. Banyoles queda flanquejada al nord pels blocs abruptes de la Mare de Déu del Mont i a ponent per la serra de Rocacorba. La plana està envoltada de serralades, excepte pel sud que s'obre la plana de Cornellà del Terri en direcció a Girona ciutat.

El terme municipal de Banyoles és petit, amb una superfície de 10,89 km², i queda envoltat pels municipis de Porqueres i Fontcoberta.

coordenades: 42° 7′ 10″ N, 2° 45′ 59″ E


LA LLEGENDA.....


Explica la gent més gran que, anys reculats, un ferotge drac habitava l'Estany de Banyoles. Era un drac enorme, malvat i famèlic que devorava bous, vaques, xais i tot animal amb el que es topava. Els seus amenaçadors ulls desprenien guspires que atemorien qui el mirés; el seu alè llançava foc infernal amb el que cremava boscos, camps i cases a la seva voluntat; de les seves grans narius en sortia un sofre tant metzinós que ho empestava tot, entorbolia l'aigua de l'Estany i encomanava malalties a persones i animals. El cos del monstre era plegat de dures escates que cap espasa ni llança havia pogut travessar mai i el seu llom era recobert de burxes punxegudes i amenaçadores que li anaven de l'espina del coll a la punta de la cua; a més, dues grans ales li permetien volar amb gran rapidesa i si les seves urpes afilades t'agafaven, ja no et deixaven fins que et tenia al seu cau, a punt per menjar-te. El drac era capaç de capbussar-se a l'Estany per sorprendre un il·lús banyista i nedar amb rapidesa fins l'altra vora on l'esperava un ramat despistat que no tenia temps de fugir; i amb la seva llarga cua escamada castigava la vila banyolina rebotint-hi ones d'aigua de l'Estany.

La bona gent de Banyoles vivia aterrida i molts eren els que havien fugit després de patir-ne els seus martiris, lamentant-se "El drac! El drac!". Per aquietar el monstre i evitar més maldats, els vilatans van acordar donar un darrer i dolorós pas i cedir a les seves exigències. Setmana sí, setmana també, l'atzar d'un horrible sorteig li lliurava adès un nen, adès una nena com a terrible tribut. Llavors, l'infant era portat al Clot del Drac on, en sentir l'olor de carn innocent, sortia la bèstia per abraonar-se sobre la seva menja i satisfer-se'n.

Tots els infortunats cavallers que s'havien enfrontat a l'horrible monstre havien estat derrotats per la fera que els devorava sense compassió en acabar la breu lluita. El mateix emperador Carlemany, que en aquells temps s'encaminava a lluitar contra els infidels a la ciutat de Girona, va decidir enfrontar-se a la bèstia quan el van informar que havia occit a varis dels seus valerosos cavallers. Carlemany, però, tampoc va reeixir davant seu i fins i tot la seva invicta espasa Monjoie va ser esmicolada al topar amb la dura cuirassa del drac.

Què podia fer la soferta gent banyolina davant tanta maldat? Per ventura, un monjo anacoreta de nom Mer acompanyava les tropes de Carlemany des de Narbona per enfortir l'esperit cristià del seu exèrcit. La reputació de santedat i miracles del monjo era tan gran que aviat va arribar a les orelles dels vilatans de Banyoles i de la mare del nen que aquell dia havia de ser portat davant el drac. Desesperada, la dona va córrer a implorar a Sant Mer que els ajudés a fer front a la bèstia, confiant més en les seves oracions que en l'espasa del guerrer. Compadit per la veu tremolosa de la mare, amb una estola al damunt, Mer va encaminar les seves pregàries cap al Clot del Drac, on anà a trobar la bèstia. Allà mateix, el venerable Mer tirà l'estola al cim del monstre fent-li perdre tota la seva ferotgia. Des de llavors i davant l'astorament de tothom, el drac seguia Mer arreu com un cadell manyac i sense maldat visible, fins que va decidir enclaustrar-se al seu Clot per sempre més i no sortir-ne mai.

Diuen els més anciants, però, que de tant en tant, pels volts de la Draga encara es poden sentir els crits del drac que, ves a saber perquè ens fa sentir la seva presència entre nosaltres... pot ser, per tornar-nos a visitar ben aviat.






17 comentaris:

sargantana ha dit...

LA TRADUCCION EN BREVE.... ;-)

Pakiba ha dit...

Hola Sargantana, molt ben explicat.
Banyoles es precios.

Albert B. i R. ha dit...

És sorprenent què ben tractat tenen l'estany i el seu entorn. Comparat amb la zona de costa, on hi han construit habitatges i hotels a sac, els voltants de l'estany estan extraordinàriament ben cuidats. Senyal que se l'aprecien.

anna serrat ha dit...

Són boníssimes aquestes imatges de l'estany. Et felicito.

Pere ha dit...

Una bella història, com un conte.
Però al final planteges un futur inquietant ...

Bona tarda Sargantana.

TORO SALVAJE ha dit...

Quan temps fa que no hi vaig!!!

Petons.

sargantana ha dit...

version en castellano

BANYOLES

Banyoles es la capital de la comarca del Pla de l'Estany, el centro de las comarcas gerundenses.

El lago que hay en su término municipal, el más grande de Cataluña, es uno de los principales atractivos turísticos de Banyoles, así como la oferta de actividades deportivas y ocio.

Banyoles está situada en el extremo norte oriental de los Países Catalanes y es la capital de la comarca del Pla de l'Estany. Se encuentra a medio camino de la Costa Brava y los Pirineos, formando un triángulo de poblaciones y lugares de gran interés histórico y paisajístico. Queda a 120 km. de Barcelona ya 49 km de la frontera con Francia.

La ciudad de Banyoles está ubicada en la orilla oriental del lago que lleva el mismo nombre, sobre la cota de 175 m sobre el nivel del mar. Está situada en el límite más oriental del Sistema Transversal Catalán, en medio de una depresión natural que tiene su origen en la cuenca lacustre. Banyoles queda flanqueada al norte por los bloques abruptos de la Mare de Déu del Mont ya poniente por la sierra de Rocacorba. La llanura está rodeada de cordilleras, excepto por el sur que se abre la página de Cornellà del Terri en dirección a Girona ciudad.

El término municipal de Banyoles es pequeño, con una superficie de 10,89 km ², y queda rodeado por los municipios de Porqueres y Fontcoberta.

coordenadas: 42 ° 7 '10 "N, 2 ° 45' 59" E

sargantana ha dit...

LA LEYENDA

Cuenta la gente mayor que, años remotos, un feroz dragón habitaba el lago de Banyoles. Era un dragón enorme, malvado y famélico que devoraba bueyes, vacas, corderos y todo animal con el que se topaba. Sus amenazadores ojos desprendían chispas que atemorizaban quien lo mirara, su aliento lanzaba fuego infernal con el que quemaba bosques, campos y casas a su voluntad, de sus grandes narices salía un azufre tanto venenoso que lo apestaba todo, entorbolia el agua del lago y encomendaba enfermedades a personas y animales. El cuerpo del monstruo era plegado de duras escamas que ninguna espada ni lanza había podido atravesar nunca y su lomo era recubierto de pinchan puntiagudas y amenazantes que le iban del espina del cuello a la punta de la cola, además, dos grandes alas le permitían volar con gran rapidez y si sus garras afiladas te cogen, ya no te dejaban hasta que te tenía en su guarida, lista para comerte. El dragón era capaz de zambullirse en el lago para sorprender un iluso bañista y nadar con rapidez hasta la otra orilla donde le esperaba un rebaño despistado que no tenía tiempo de huir, y con su larga cola escamada castigaba la villa banyolina rebotando entre ondas de agua de l'Estany.

La buena gente de Banyoles vivía aterrada y muchos eran los que habían huido después de sufrir sus martirios, lamentándose "El dragón! El dragón". Para aquietar el monstruo y evitar más maldades, los lugareños acordaron dar un último y doloroso paso y ceder a sus exigencias. Semana sí, semana también, el azar de un horrible sorteo le entregaba Adès un niño, ahora una niña como terrible tributo. Entonces, el niño era llevado al Clot del Dragón donde, en sentir el olor de carne inocente, salía la bestia para abalanzaron sobre su come y satisfacer-se.

Todos los infortunados caballeros que se habían enfrentado a la horrible monstruo habían sido derrotados por la fiera que los devoraba sin compasión al acabar la breve lucha. El mismo emperador Carlomagno, que en aquellos tiempos se encaminaba a luchar contra los infieles en la ciudad de Girona, decidió enfrentarse a la bestia cuando le informaron que había matado a varios de sus valerosos caballeros. Carlomagno, pero, tampoco tuvo éxito ante su e incluso su invicta espada Monjoie fue desmenuzado el toparse con la dura coraza del dragón.

¿Qué podía hacer la sufrida gente banyolina ante tanta maldad? ¿Acaso, un monje anacoreta de nombre Mer acompañaba las tropas de Carlomagno desde Narbona para fortalecer el espíritu cristiano de su ejército. La reputación de santidad y milagros del monje era tan grande que pronto llegó a los oídos de los habitantes de Banyoles y de la madre del niño que aquel día debía ser llevado ante el dragón. Desesperada, la mujer corrió a implorar a San Mer que les ayudara a hacer frente a la bestia, confiando más en sus oraciones que en la espada del guerrero. Compadecido por la voz temblorosa de la madre, con una estola encima, Mer encaminó sus oraciones hacia el Clot del Dragón, donde fue a encontrar la bestia. Allí mismo, el venerable Mer tirano la estola en la cima del monstruo haciéndole perder toda su ferocidad. Desde entonces y ante el asombro de todos, el dragón seguía Mer todo como un cachorro manso y sin maldad visible, hasta que decidió enclaustrarse a su Clot para siempre y no salir nunca.

Dicen los más anciants, sin embargo, que de vez en cuando, alrededor de la Draga todavía se pueden oír los gritos del dragón que, vete a saber porque nos hace sentir su presencia entre nosotros ... puede ser, para volver a visitar pronto.

zel ha dit...

No cal traducció, dona, que aquesta és una bona manera que la gent aprengui...i hi ha el google!

Bonic, eh? Ai, la nostra terreta...

petonassos!

garbi24 ha dit...

Tant a prop i tant poc que la gaudim......

lisebe ha dit...

Uiiii!!! quins records mes macos em porta Banyoles, saps m'encanta la Llegenda ja la coneixia , pero es que es tan preciós el llac veritat?? que sembla que et transporti a altre moment de la historia oi??

Petonets

fra miquel ha dit...

No coneixia la llegenda explicada d'aquesta manera. Gràcies Sargantana.
Les fotos molt boniques.
També tinc un post dedicat a Banyoles:

http://llibreprimer.blogspot.com/2009/05/estany-de-banyoles.html

Si m'ho permets enllaçaré el teu post en el meu
Petooons

Joan González ha dit...

JEJE...AQUESTES A RAS D'AIGUA

SALUT
JOAN

Lucia Luna ha dit...

Maques les fotos!!! i genial l'historia! un petonas bonica

Serge Cornillet ha dit...

Bonitas vistas!!

Mireia ha dit...

m'han agradat molt les fotos. banyoles és un bon lloc per fer una passejada

sargantana ha dit...

Pakiba
gracies, tot i que l'escrit no es meu...
a mi tambe en fa fascinar


Albert B i R
es ben cert, noi..fa goig!!
i hi han sapigut tenir cura de debó
un exemple a seguir a molts llocs

Anna Serrat
moltes gracies, tot i que la maquina no es res del altre mon.

Pere
potser aixo va esser el que mes me va agradar de tot l'escrit...jajajaj
petons

Toro
dons ara es bon temps..a la fresca...

zel
em sembla que els que volen apendre..no els calen excuses
i no costa res d'esser cordial, dona
es divina, oi??

garbi
dons mira..jo hi tinc força tirada..em relaxa!

Lisebe
com si tingues que sortir un esser fantasctic en qualsevol moment...
del llac o de radera qualsevol arbre..qui sap??

benvinguda reina.

fra miquel
sera un goig que ho feu ...
hi vaig a tefanejar enseguida
salutacions!

Joan Gonzalez
per tots els gustos oi?
jajajajajja
bones fotos!!

Lucia
lulujiiiiiii
quina alegria veuret aqui de nou...
petons a tu tambe

Serge Cornillet
gracies, vinguen de tu...s'agraiex

mireia
i tant...anem??